Un estudi de la URV constata la contradicció entre les mesures penals i civils i recull 15 propostes per evitar la re-victimització dels fills

En el fenomen de la violència masclista, els i les menors són les víctimes oblidades, segons han constatat en un estudi una desena d’investigadores de la URV. Tot i que hi ha mesures legals que pretenen la protecció dels fills i filles menors, l’anàlisi de la pràctica evidencia que sovint no s’apliquen o s’apliquen de forma incorrecta, o no són ni les adequades ni les suficients per a evitar la situació de vulnerabilitat en la qual es troben els i les menors. Això relega els drets dels menors en un segon terme.

A partir de l’anàlisi de la legislació actual i de 27 entrevistes fetes a diversos professionals de l’àmbit judicial i assistencial, la recerca “Mesures de protecció dels i de les menors víctimes de la violència masclista” pretén contribuir a pal·liar la situació de desprotecció. Per això, proposa criteris respecte a com s’han d’adoptar i aplicar les mesures civils, penals i assistencials per millorar la protecció dels i les menors i planteja bones pràctiques que evitin la seva revictimització, millorin la coordinació dels diferents serveis i, especialment, facin visibles als i les menors víctimes de violència de gènere, en la seva doble condició de menors i víctimes.

La recerca ha estat impulsada pels ajuts a la investigació que atorga el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia i en són autors Ana Gimenez, Elisabet Cerrato, Maria África Cruz, Belén Gallo, Víctor Merino-Sancho, Neus Oliveras, Laura Román, Núria Torres, Cristina Villó i Eva Zafra.

Contradicció entre les mesures civils i penals

La investigació evidencia situacions de contradicció, solapament i buits legals en les mesures de protecció adoptades pels jutjats civils i penals per a la mare i els fills menors en els procediments judicials per violència masclista.

Dins dels procediments judicials per violència masclista, els jutges poden ordenar l’aplicació d’ordres de protecció quan consideren que existeix una situació objectiva de risc per a la mare o els fills. Es tracta de mesures cautelars que s’activen quan hi ha indicis de fets delictius, malgrat que no s’hagi jutjat el cas.

Les ordres de protecció adoptades per a la protecció de les víctimes poden incloure mesures penals, com ara l’empresonament preventiu del presumpte agressor, l’ordre d’allunyament, la prohibició de comunicar-se amb la víctima o de tornar al lloc del delicte o de residència de la dona, i la retirada d’armes o altres objectes perillosos. També es poden adoptar mesures de l’àmbit civil per protegir la dona, com ara l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar, l’establiment d’un règim de custòdia, visites i comunicació amb els fills, la fixació d’una prestació per aliments, o mesures de protecció en cas que hi hagi menors que poden estar en perill o resultar perjudicats.

La recerca fa servir exemples per palesar aquestes situacions de contradicció a l’hora d’aplicar la llei, com ara l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar o l’ordre d’allunyament de l’agressor cap a les víctimes en l’àmbit penal mentre que s’atorga un règim de visites en l’àmbit familiar. Altres casuístiques constaten situacions contradictòries, com quan els jutjats de violència sobre la dona acorden mesures de protecció com ara la suspensió de la pàtria potestat als agressors, i aquestes, posteriorment, no queden ratificades o modificades pels jutjats civils que coneixen els casos de la separació o divorci de la parella.

Propostes per incrementar la protecció dels menors

La recerca recull fins a 15 propostes per protegir els menors i evitar-los la revictimització, entre les quals destaca una participació més activa del fiscal en els procediments judicials per violència masclista. Altres iniciatives que es proposen són la prohibició de la guarda compartida en els casos de violència masclista, la suspensió o la inhabilitació per exercir la potestat parental quan hi ha una ordre de protecció, la participació de la figura del defensor judicial en la defensa dels menors o la millor coordinació entre els jutjats de violència sobre la dona i els jutjats civils.

El treball també recull propostes de bones pràctiques com és millorar l’assistència lletrada a la dona en el moment de fer la denúncia, atès que es tracta d’un moment cabdal per prendre decisions a l’hora de protegir la mare i els fills i establir les mesures de protecció civil que poden interessar la víctima. La recerca també insisteix en el fet que cal un treball en xarxa per part dels professionals que intervenen en la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les víctimes.

Ana Giménez i Elisabet Cerrato, investigadores del Departament de Dret Privat de la URV, han presentat l’estudi aquest matí a la Jornada sobre Violència vicària: La protecció dels i les menors víctimes de violència masclista, organitzada per la Unitat d’Investigació en Execució Penal i l’Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista.

L’estudi complet es pot consultar al web del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.