La troballa s’ha produït durant la campanya d’excavació d’enguany de l'IPHES-CERCA i que compta amb la participació d'estudiantat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV.

La 19a campanya d’excavació que des del 10 de maig i fins el pròxim divendres 4 de juny porta a terme l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) en el jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona) ha identificat per primera vegada icnites (petjades) d’un mamífer encara per determinar de 3,1 milions d’anys. Després de la seva identificació, l’equip va procedir a la seva extracció per ser traslladades al laboratori, on es restauraran, ja que és un material molt fràgil i no pot estar exposat a la intempèrie. La campanya s’ha desenvolupat sota la direcció dels Drs. Gerard Campeny, Bruno Gómez de Soler i Jordi Agustí, tots tres investigadors de l’IPHES. Hi han participat una vintena de persones, entre professionals de l’arqueologia, la paleontologia, la biologia, la geologia i la restauració, principalment d’aquest centre de recerca, però també de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), del Research Centre in Applied Geosciences (ICRAG), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Barcelona (UB). També hi ha pres part alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV.

El rastre identificat es troba situat a la unitat 10 de l’aflorament del sector de Ca n’Argilera, en el vessant sud de l’edifici volcànic, en un sector de l’àrea de treball que encara no havia estat excavat. La base d’aquesta unitat, formada principalment per sorres, està concrecionada i endurida; la seva composició litoestratigràfica ens indica que per sobre disposava d’una làmina d’aigua poc profunda. És en aquest punt on s’ha identificat el rastre corresponents a un mamífer que va caminar per aquell punt en unes condicions, per tant, subaquàtiques.

A falta d’un estudi més detallat, podem dir que aquest rastre està format per quatre petjades alineades en direcció sud-oest respecte a la superfície de treball, en les quals es poden observar com el mamífer generador de les mateixes va deixar les empremtes digitals en cada una d’elles. És la primera vegada, en els 18 anys de treball continuat en el jaciment del Camp dels Ninots, que s’identifiquen icnites i aquest fet és molt important. És sabut que durant el lapse de temps en el qual el llac del Camp dels Ninots va ser actiu, el seu entorn era molt ric amb animals i plantes de tipus subtropical. El jaciment ha proporcionat proves directes dels diferents taxons animals i vegetals que ocupaven les proximitats de les aigües, amb esquelets complets i en connexió anatòmica de grans i petits vertebrats. Però mai s’havien localitzat proves indirectes de la presència dels mateixos i això proporcionarà informació molt rellevant a l’hora de conèixer quins eren els comportaments d’aquests animals tant dintre com fora de l’aigua.

Els treballs d’excavació s’han concentrat en l’excavació en extensió de la cala 9/10 del sector de Ca n’Argilera que tan bons resultats ha donat en els darrers anys. Aquests treballs han consistit en el desmuntatge horitzontal dels nivells 10 i 11, ambdós de 3,1 milions d’any d’antiguitat, en dues zones de la superfície de treball que encara no havien sigut explorades. És en l’excavació manual del nivell 10 on s’ha identificat el rastre del mamífer. Pel què fa a la unitat 11, es considera que és la més rica des del punt de vista paleontològic. No en va, aquesta unitat ha proporcionat fins a sis esquelets de grans vertebrats (quatre tapirs i dos bòvids) juntament amb centenars de restes de petits vertebrats (amfibis, rèptils, peixos i aus).

Amb tot, però, no es coneixia amb profunditat què hi havia a la base d’aquest nivell i és en aquest punt on s’ha actuat. En els nivells lacustres, molt laminats, d’aquesta àrea de treball s’ha recuperat gran quantitat de restes de petits vertebrats, especialment peixos, rèptils, aus i amfibis, en un estat de conservació excepcional, preservant-se en alguns casos restes de possible matèria orgànica.

Fins ara, els estudis realitzats sobre les macrorestes vegetals (empremtes de fulles, fruits, troncs, etc.) han permès reconstruir amb detall el paisatge dominant d’aquest entorn des del moment que es va formar el llac fins que aquest es va assecar i es va omplir del tot de sediment. A les vores d’aquestes zones pantanoses es va desenvolupar un bosc de ribera, constituït fonamentalment per verns, si bé s’han documentat altres espècies vegetals, com ara els pollancres, els salzes, els plataners, etc. Lluny de les aigües del llac i darrere dels boscos de ribera hi havia les laurisilves. Semblantment al que s’esdevé actualment als boscos de llorers del sud de la Xina i del Japó, a més de lauràcies, els del Pliocè contenien alzines subtropicals, grèvols i alguns arbres caducifolis, com ara els noguers.

Les diferents línies d’investigació que es duen a terme han posat al descobert una seqüència sedimentària contínua, molt ben conservada i amb un alt grau de resolució temporal, essencial pel coneixement de l’evolució climàtica i paisatgística del continent europeu de finals del Pliocè (3,1 milions d’anys). En els sediments lacustres acumulats en el volcà de tipus maar, s’hi ha preservat un ecosistema complet, que permet inferir dades molt rellevants pel coneixement de la biodiversitat d’aquest moment de la història de la Terra.

La conservació excepcional d’esquelets complets i en connexió anatòmica de grans i petits vertebrats, corresponents a espècies molt poc representades en el registre fòssil internacional, el fan un patrimoni singular i únic en el país, el qual cal conservar, conèixer i difondre.

Aquesta és la segona campanya d’excavació que es du a terme amb el centre d’interpretació Espai Aquae obert. Ubicat a l’antic castell de Caldes de Malavella, és un equipament municipal on es combina la recerca, la didàctica i la socialització del patrimoni. Hi ha materials originals del Camp dels Ninots de 3,1 milions d’anys i es proposa un recorregut per conèixer el llegat natural i cultural del municipi, forjat al llarg del temps gràcies a la particularitat de les seves aigües.

Durant la campanya d’excavació d’enguany s’ha reactivat les visites d’escolars, atenent totes les precaucions sanitàries derivades de la Covid-19 i n’han gaudit prop de 300 alumnes de Primària i Batxillerat (Caldes de Malavella, Santa Coloma de Farners, Llinars del Vallès, etc.), a més d’estudiants del Màster de Paleontologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la gran quantitat de persones que cada dia es presenten allí interessades pel jaciment.

També amb aquesta voluntat de donar a conèixer i compartir la recerca i el proppassat 28 de maig es va dur a terme una jornada de portes obertes on els visitants amb reserva prèvia (per tal de controlar l’aforament) varen poder conèixer de primera mà el treballs d’excavació i els resultats obtinguts.

Una part de l’Espai Aquae està dedicat a la recerca, ja que la planta superior de l’edifici està destinada a l’alberg i treball de l’equip del jaciment del Camp dels Ninots. Compta amb diferents zones per tal d’allotjar-lo durant les campanyes d’excavació, com una sala diàfana i un laboratori de restauració i conservació amb els mitjans adients. Aquesta últim és una infraestructura especialment important pel projecte ja que permet desenvolupar tasques de restauració durant la campanya i fer els tractaments previs al seu transport a la seu de l’IPHES, a Tarragona. Entre d’altres elements, aquest any s’ha treballat en la restauració i consolidació de diferents esquelets de bòvids i altres petits vertebrats recuperats en campanyes anteriors.

Els treballs d’intervenció i investigació arqueològica en el Camp dels Ninots estan subvencionats per l’Ajuntament de Caldes de Malavella, el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb el projecte “El Plio-pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes II” CLT009/18/00052 i el grup de recerca consolidat de l’AGAUR Paleoecologia Humana del Plio-Pleistocè 2017SGR859.