Un equip de recerca de la URV-IISPV ha relacionat en un estudi la presència d’un grup de molècules a la sang amb el desenvolupament de l’Alzheimer

Un equip investigador del grup de recerca Nutrició i Salut Metabòlica de la URV ha identificat un grup de molècules que pot contribuir a millorar el procés de diagnosi de l’Alzheimer. Les molècules d’RNA petit no codificant són capaços de regular el funcionament d’alguns gens i s’han detectat en els individus de la mostra amb més risc de desenvolupar la malaltia. Publicats per la revista Cell & Bioscience, els resultats d’aquesta recerca suposen un pas important per disposar d’eines que permetin diagnosticar aquesta malaltia neurodegenerativa quan els símptomes encara són lleus.

L’Alzheimer és una malaltia incurable, degenerativa i terminal que, generalment, es diagnostica a persones de més de 65 anys. En les etapes primerenques, el símptoma característic és la pèrdua de memòria. A mesura que la malaltia avança, apareixen la confusió, la irritabilitat, canvis d’humor i pèrdua de sensibilitat. Finalment, les funcions vitals decauen provocant, en última instància, la mort del pacient. Segons la Organització Mundial de la Salut, l’Alzheimer és la forma de demència més comuna —és diagnosticada en més de seixanta de cada cent casos de malalts amb demència— i s’estima que té un impacte econòmic anual aproximat de 1.200 milions d’euros a escala mundial.

L’equip investigador ha analitzat mostres de sang de 192 persones amb deteriorament cognitiu lleu, és a dir, individus amb problemes cognitius i de memòria amb risc de desenvolupar Alzheimer, usuaris del centre ACE Alzheimer Center Barcelona. Els resultats han identificat 15 molècules d’RNA petit no codificant, presents en el 85% dels participants amb més risc de desenvolupar la malaltia i permetrien diagnosticar els pacients més vulnerables amb anys d’antelació. Aquestes molècules son cadenes de nucleòtids curtes que, tot i que contenen informació genètica, no tenen la capacitat de codificar una proteïna. En comptes d’això, activen o desactiven el funcionament d’altres molècules d’RNA que sí tenen la capacitat de fer-ho.

“Les molècules d’RNA petit no codificant, juntament amb els mètodes tradicionals, tenen potencial per millorar la predicció de l’Alzheimer i el seu diagnòstic precoç”, explica Laia Gutérrez-Tordera, investigadora pre-doctoral de la URV-IISPV i autora principal de la recerca. Actualment, la malaltia d’Alzheimer es diagnostica mitjançant símptomes clínics, que es poden complementar amb proves d’imatge neurològiques —com la ressonància magnètica— i anàlisi del líquid cefalorraquidi a través d’una punció lumbar, un procediment invasiu i incòmode. Implementar l’anàlisi d’RNA a les tècniques de diagnosi milloraria l’experiència del pacient reduint l’ús de procediments invasius. Comprendre millor la funció que aquestes molècules desenvolupen en els estadis previs de la malaltia pot ajudar, a més, a dissenyar noves estratègies preventives i terapèutiques que alenteixin la progressió de la malaltia i millorin la qualitat de vida dels pacients.

Aquest estudi forma part d’un projecte finançat per l’Institut de Salut Carlos III i liderat per la Catedràtica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i Directora del centre de recerca Tecnatox de la mateixa universitat, Mònica Bulló, amb la participació d’investigadors de l’IISPV i el CIBERObn

Referència: Gutierrez-Tordera, L., Papandreou, C., Novau-Ferré, N. et al. Exploring small non-coding RNAs as blood-based biomarkers to predict Alzheimer’s disease. Cell Biosci 14, 8 (2024). https://doi.org/10.1186/s13578-023-01190-5