La Càtedra d'Economia Local i Regional (CELiR) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha presentat aquest treball que analitza en profunditat l'evolució socioeconòmica del Montsià i la Terra Alta durant els anys 2019-2023, amb un enfocament especial en l'impacte de la pandèmia de la COVID-19

En termes generals, el Montsià experimenta una variació en l’estructura de l’ocupació per sectors degut, sobretot, al descens del sector primari i el creixement de la resta i viu un canvi de tendència demogràfica en els darrers 4 anys, que du la comarca a recuperar població a un ritme important. Per la seva banda, la Terra Alta passa pàgina dels desafiaments econòmics provocats durant la pandèmia, tot i la redistribució de l’ocupació per sectors, i frena la pèrdua de població de la dècada 2010-2020.

Aquests informes completen els que es van presentar a l’octubre passat del Baix Ebre i la Ribera d’Ebre i confirmen que hi ha alguns trets comuns i d’altres ben diferents entre les comarques d’interior i les de costa.

Montsià: disminució de l’ocupació al sector primari i recuperació de població

La COVID-19 va provocar un escenari d’inestabilitat econòmica pràcticament arreu, també a les comarques ebrenques. Al Montsià, l’any 2020 el Producte Interior Brut (PIB) va patir una contracció del -5,6%, xifra inferior a la de Catalunya que va ser de -11,2%. La recuperació d’aquest índex a la comarca l’any següent (2021) va superar la catalana (8,8%) amb una variació del 12,4%. Cal tenir en compte però que el 2019, el Montsià comptava amb un creixement del 6% mentre que Catalunya era del 2,6%.

Un anàlisi sectorial del Valor Afegit Brut (VAB) mostra que al Montsià destaca per sobre la mitjana catalana en aportació del VAB agrícola, mentre que aporta menys el sector serveis. Tot i que el VAB industrial és com el català, l’especialització en agroindústria hauria d’implicar més transcendència del sector com ho fan les comarques que han treballat el valor afegit de forma més eficient.

En termes d’ocupació i comparativament amb la resta de Catalunya, s’observa una elevada proporció de població ocupada en el sector primari. Tanmateix, l’anàlisi revela que aquest sector és l’únic en el qual s’ha produït una davallada d’afiliacions i amb un percentatge significatiu (-6,8%), superior que la que ha tingut lloc a nivell català (-2,9%). En canvi, destaca l’augment de l’afiliació a la resta de sectors, l’increment percentual dels quals està per sobre de la mitjana catalana, especialment el sector industrial (7,9% vs 2,9%) i la construcció (14,2% vs 9,4%).

Les afiliacions a la Seguretat Social al Montsià s’han incrementat en un 8,2% entre 2019 i 2023, superant per primera vegada les vint-i-sis mil persones afiliades l’any 2023. Pel que fa al gènere, l’afiliació masculina suposa un 54,5% a la comarca, mentre que l’afiliació femenina és del 45,5%, un punt per sota de la mitjana de Catalunya (46.5%).

Pel que fa a l’atur, les xifres suggereixen una tendència cap a la recuperació, en la línia marcada des de 2014, interrompuda per la pandèmia. A finals de 2023, el Montsià té menys atur registrat que el 2019: l’any 2019 tancava amb 4.334 persones aturades, mentre que el 2023 ho feia amb 3.278.

Canvi de tendència demogràfica

En referència a la demografia, l’informe destaca el canvi de tendència que s’ha produït a la comarca del Montsià des de la pandèmia, però que ja s’havia iniciat al 2019. Després del constant decreixement entre els anys 2010 i 2018, a partir del 2019 i especialment des del 2020 la població de la comarca experimenta una recuperació. Així, l’any 2023 la xifra d’habitants supera altra vegada els setanta mil, cosa que significa un augment de 2.808 habitants entre 2019 i 2023.

Terra Alta: recuperació econòmica i indicis d’una lleu terciarització de l’ocupació

En el cas de la Terra Alta, l’any 2020 el PIB d’aquesta comarca va caure un -7,7%, a causa dels efectes de la pandèmia. No obstant això, l’any 2021 la variació del PIB va ser del 22,9%, multiplicant la recuperació a nivell de Catalunya que se situava en el 8,8%. Cal tenir present, però, que en els darrers anys el PIB de la Terra Alta ha experimentat alternances i no hi ha una clara línia de tendència.

Un anàlisi detallat del VAB per sectors mostra que la Terra Alta va experimentar un creixement en el sector industrial, a diferència de la resta de Catalunya. Això es deu en gran mesura a l’especialització en la indústria agroalimentària, en la línia de les comarques com la Garrotxa o la Segarra.

Si comparem la població ocupada per sectors, amb el VAB que aporta cada sector s’observa que el sector primari a la comarca ocupa un percentatge més elevat (17,2% al 2023) que el VAB que aporta (7%), mentre que en el sector industrial, l’aportació al VAB (42,2%) supera el percentatge de persones afiliades al sector (17,5%).

Pel que fa a la distribució de les afiliacions a la Seguretat Social, entre el 2019 i el 2023 s’observa una davallada d’afiliacions en el sector primari (-10,4%), en la construcció (-7%) i en la indústria (-0,6%), mentre creix el sector serveis (+6,6%), cosa que apunta una lleugera tendència cap a la terciarització. Amb tot però la comarca experimenta un increment d’afiliats en aquest període de l’1,4%. L’afiliació masculina suposa un 55,3% a la comarca, mentre que l’afiliació femenina és del 44,7%, quasi dos punts per sota de la mitjana de Catalunya (46,5%).

Actualment hi ha menys atur registrat (350 persones) que l’any 2019, és a dir, en la situació anterior a la pandèmia quan hi havia 368 persones aturades, de la qual cosa es desprèn que es recupera la tendència de descens de l’atur iniciada l’any 2013 després de la crisi iniciada l’any 2008.

Estabilització de la població

La població a la Terra Alta ha minvat constant al llarg de tota la dècada del 2010, passant de 12.943 habitant l’any 2010 a 11.400 l’any 2020. Però els tres últims anys, des del 2021, aquesta tendència s’ha aturat, estabilitzant-se primer i el darrer any experimentant un lleuger creixement del 0,6%.

Conclusió dels informes de les quatre comarques

Finalment, un cop realitzats els informes de les quatre comarques es pot concloure que les variables de variacions de població i d’ocupació marquen unes Terres de l’Ebre de dues velocitats: mentre les comarques de costa han experimentats increments de població elevats, recuperant més de 5 mil habitants en aquest període, les comarques de l’interior han aturat la davallada, però no han crescut com ho han fet les altres.

En ocupació, en general s’ha recuperat la tendència positiva iniciada després de la crisi del 2008 al 2014, aturada temporalment per la pandèmia; aquesta recuperació ha estat més ràpida a Terres de l’Ebre que a la resta de Catalunya, i encara més al Baix Ebre i Montsià.