Proposen un major suport entre professionals dels diferents àmbits que intervenen quan es produeix un cas, formar-los des dels ensenyaments de grau i més sensibilització social

Investigadores de l’àmbit del dret i del treball social han impulsat el projecte “Promoció de la digitalització per afavorir la prevenció, la detecció i la protecció de les violències en la infància i adolescència en l’àmbit local de Tarragona” per explorar els tipus de violències que detecten els professionals que treballen als centres d’educació especial, com actuen i quines millores poden introduir-se. El dels nens i nenes i adolescents amb discapacitat és un col·lectiu sobre el qual pot ser més complexa la detecció perquè els símptomes de patir agressions poden confondre’s amb manifestacions de la mateixa discapacitat. Per això el resultat ha estat fruit de la col·laboració entre els mestres d’educació especial i tots els professionals de diferents disciplines que intervenen en la detecció i seguiment de casos.

L’equip encapçalat per Eva Zafra Aparici, investigadora del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, i Núria Torres Rosell, investigadora del Departament de Dret Públic, ha comprovat d’aquesta manera com es tradueix el nou marc legal a la pràctica, ja que al juny de 2021 es va aprovar la Llei Orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència. Ho han fet a través de trenta entrevistes i dos tallers de co-creació amb vint participants de diferents perfils, amb la col·laboració estreta dels centres d’educació especial de la Diputació de Tarragona, que ha finançat el projecte.

Les millores aplicables que ha posat de manifest l’estudi han estat, d’una banda, la necessitat d’un major grau de sensibilització social: “Existeix una invisibilització del problema perquè hi ha comportaments naturalitzats i silencis que són socials i culturals”, explica Eva Zafra. De fet, les investigadores detallen que les mestres d’educació especial fan una observació molt precisa i tenen coneixements per detectar situacions de violència, però moltes vegades els falten eines i recursos per poder fer una intervenció efectiva.

Per tant, la formació és clau. I així ho han constatat, sobretot per la demanda de les direccions dels centres d’educació especial i els mateixos mestres, que han apuntat “la necessitat de formar-se des de la universitat en coneixements sobre la violència perquè la majoria no tenen una formació específica en aquest camp”. I no només en el grau d’educació infantil i primària, sinó en tots aquells que formin professionals que després treballaran en l’àmbit, com ara la Infermeria, la Psicologia i la Medicina, el Treball Social i el Dret, per exemple. En aquest sentit, els professionals que han participat en l’estudi valoren que és un tema greu i que requereix una formació obligatòria dintre dels diferents plans d’estudi.

L’equip dels centres d’educació especial està format per mestres i professionals de l’educació social, el treball social, la psicologia, la infermeria, la logopedia i la fisioterapia, que són els quesón els que poden detectar les manifestacions de maltractaments. “Però un cop s’activa el protocol, poden intervenir els equips d’assessorament pedagògic, l’EAIA, la fiscalia de menors, entitats d’atenció a les víctimes, els serveis socials municipals i els equips de salut i de salut mental. D’aquí la importància de la coordinació i la comunicació entre totes les persones que formen part del seguiment”, tal i com apunta Núria Torres.

Si bé això ja es dona, les sessions de cocreació van ser especialment útils per adonar-se que cal reforçar el recolzament entre els diferents professionals i el treball en xarxa per evitar la revictimització dels menors.