Els estudiants han participat en la campanya d'excavacions d’enguany i els investigadors estudien l'organització d'una de les ciutats més importants de la província Tarraconense a partir d'imatges de satèl·lit, dron i càmeres tèrmiques

La ciutat romana de Clunia (província de Burgos) compta amb un dels fòrums romans més grans coneguts a la Península. Va pertànyer al Convent Jurídic de la província Tarraconense, a l’Hispània romana, i va ser la capital des de la qual en va sortir Galba com a emperador després del seu aixecament contra Neró.

Un equip d’investigadors del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili treballa, conjuntament amb altres universitats, en les excavacions que dirigeix l’Equip d’Investigació de Clunia i la Diputació de Burgos amb dues finalitats: aportar coneixement sobre l’organització de la ciutat per la seva posada en valor i coneixement per a la societat, i facilitar als estudiants l’aprenentatge sobre el terreny.

Clunia té una extensió 130 hectàrees però només està excavada i se’n coneix una sisena part del jaciment, que inclou el teatre, el fòrum, les termes i la basílica. Ara, l’aportació dels investigadors de la URV i de diferents universitats se centra en explorar zones no estudiades fins aquest moment amb l’ús de tècniques no invasives de prospecció per determinar com era l’organització urbana d’altres sectors.

Treball de camp dels estudiants

En paral·lel a la prospecció no invasiva, els estudiants del grau en Història de l’Art i Arqueologia, junt amb els de les universitats de Burgos i de Valladolid, han tornat a col·laborar amb l’excavació després de l’aturada a causa de la pandèmia. En la campanya d’aquesta tardor han excavat el sector de porticats del fòrum de Clunia i la basílica.

La feina dels estudiants, explica Ignacio Fiz, investigador del Departament d’Història i Història de l’Art, ha estat “baixar els estrats i classificar-los, trobar material, netejar-lo, classificar-lo i estudiar-lo”. Gràcies a això, els visitants del jaciment, que és obert al públic, ja poden veure els fonaments del porticat de la plaça del fòrum i també la comunicació entre el porticat i la basílica, que no era clara fins ara.

La col·laboració dels investigadors de la URV amb les excavacions de Clunia van iniciar-se fa més de vint anys, especialment per la vinculació d’una de les investigadores, Eva Subias. La direcció de la recerca és de María Rosa Cuesta Moratinos (Diputació de Burgos), Francesc Tusset (Universitat de Barcelona) i Miguel Ángel de la Iglesia (Universitat de Valladolid).

Prospecció no invasiva

L’equip d’investigadors de la URV (Ignacio Fiz, Eva Subias, Joaquin Ruiz de Arbulo i Pere Manel Martín) ha aportat a la recerca la prospecció del terreny amb una combinació de mètodes no invasius. Així, han documentat una part del jaciment amb la tècnica de fotogrametria aèria, que els ha permès obtenir un model 3D de l’àrea a partir de fotografies aèries fetes des d’un dron. Gràcies als vols, i amb càmeres tèrmiques i d’infrarojos, que ressalten detalls del terrenys, han detectat possibles estructures soterrades encara en procés d’estudi i revisió amb els investigadors de l’Equip d’Investigació de Clunia.

També han treballat amb imatges multiespectrals i de radar obtingudes amb satèl·lit. En aquest cas, a diferència de les fotografies de tres bandes (RGB) que s’utilitzen comunament, la freqüència de bandes de les multiespectrals (p.ex Infrarojos) no és visible a l’ull nu, però una vegada tractada ressalta aquella informació de valor del terreny, que pot associar-se a l’existència d’estructures soterrades.

Es tracta d’una metodologia que el Departament d’Història i Història de l’Art va iniciar fa prop de deu anys i que han publicat els resultats als darrers anys en tres articles científics: “Estem experimentant vàries tècniques i combinant resultats per comprovar que podem ressaltar allò que no veiem d’una altra manera i veure si aconseguim saber així l’organització urbana d’un sector encara no excavat de la ciutat”, explica Ignacio Fiz.

Ara n’estan estudiant el resultat obtingut, que els permetrà identificar estructures de Clunia de les que només se’n té notícia per cartografia del segle XVIII, però també d’altres jaciments on han intervingut, com ara Puig Rom (Roses, Catalunya), Vilanera (L’Escala, Catalunya), i Cosa (Ansedonia, Itàlia).

Referències bibliogràfiques

Fiz, Ignacio, Rosa Cuesta, Eva Subias, and Pere Manel Martin. 2021. “Tests with SAR Images of the PAZ Platform Applied to the Archaeological Site of Clunia (Burgos, Spain)” Remote Sensing 13, no. 12: 2344. DOI: https://doi.org/10.3390/rs13122344

Fiz, José Ignacio, Pere Manel Martín, Rosa Cuesta, Eva Subías, Dolors Codina, and Antoni Cartes. 2022. “Examples and Results of Aerial Photogrammetry in Archeology with UAV: Geometric Documentation, High Resolution Multispectral Analysis, Models and 3D Printing” Drones 6, no. 3: 59. DOI: https://doi.org/10.3390/drones6030059

Cuesta, Rosa; Fiz Fernández, Ignacio; Subías Pascual, Eva; Tuset, Francesc; Iglesia, Miguel Ángel de la. (2019) . Hydraulic and urban management during Roman times based on GIS and remote sensing analysis (Clunia, Spain). Revista d’arqueologia de Ponent, 2019, núm. 29, p. 123-146. DOI: https://doi.org/10.21001/rap.2019.29.4.