És la màxima distinció que lliuren les 22 universitats de la Xarxa Vives pel compromís amb la ciència, la cultura i la societat dels homenatjats

La Universitat CEU Cardenal Herrera (UCH) ha acollit avui l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor 2021 de la Xarxa Vives d’Universitats. Els guardonats d’enguany han estat l’antropòleg Joan Prat i Carós, a proposta de la Universitat Rovira i Virgili (URV); el químic Carles Solà Ferrando, a proposta de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); i el físic Ramon Lapiedra i Civera, a proposta de la Universitat de València (UV).

L’acte ha estat presidit per Vicente Navarro de Luján, president de la Xarxa Vives i rector de la UCH. L’antropòleg Joan Prat i Carós ha sigut el primer dels homenatjats en rebre la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives. Jordi Roca Girona, catedràtic d’Antropologia de la URV, ha estat l’encarregat de pronunciar-ne la laudatio, en què ha descrit a Prat com “una de les figures més respectades, admirades i estimades de l’antropologia catalana i espanyola”, que ha dut a terme la recerca i ha abordat la realitat d’una manera “sovint provocadora, generalment incòmoda, gairebé sempre lúcida i reveladora”. Roca també ha destacat la tasca docent de Joan Prat, exercida sempre des de la “passió, compromís i mestratge i amb una cura pels seus i les seves alumnes poc habitual”.

A continuació, ha tingut lloc l’homenatge a Carles Solà Ferrando. En aquest cas, ha sigut Juan M. Lema Rodicio, catedràtic d’Enginyeria Química de la Universitat de Santiago de Compostela, qui ha llegit la laudatio. Lema ha fet un repàs per la trajectòria docent, científica, personal i política del Solà i ha elogiat la seua “reivindicació constant de la llengua catalana com a llengua d’ús científic”. Ha recordat també que Solà va ser un dels fundadors de la Xarxa Vives d’Universitats i el tercer president de la història de la institució, i que va ser durant la seua etapa de rector de la UAB quan es van alçar les “columnes de la UAB” de l’escultor valencià Andreu Alfaro, dedicades “a la Vives” com a símbol de la unió entre la comunitat universitària i les relacions inseparables entre la natura, la ciència, l’art i la identitat. Lema ha destacat les contribucions de Solà durant el seu mandat com a conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (2003-2006), pel finançament de les universitats i la projecció d’aquestes a l’espai europeu d’educació superior. Alhora, l’ha descrit com un gran docent “que il·lusionava els seus estudiants” i com un “molt amic dels seus amics”.

Tot seguit, Ramon Lapiedra i Civera ha rebut la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives. Abans de fer-ho, l’escriptor i catedràtic de Grec de la Universitat Jaume I, Joan Francesc Mira i Casterà, ha pronunciat la laudatio, on ha descrit Lapiedra com “una de les persones més admirables i dignes de respecte que he tingut la fortuna immensa de conèixer i de poder considerar amic”. Mira ha ressaltat que l’homenatjat “no es tracta només d’un científic eminent en el camp de la física teòrica. Es tracta de qui va ser entre 1984 i 1994 rector de la Universitat de València, la història contemporània de la qual es podria dividir en ‘abans del rector Lapiedra i després del rector Lapiedra’, amb tota la dimensió pública, acadèmica i ètica que això representa”.

Abans de cloure l’acte, el president Navarro ha agraït als guardonats, en nom de les vint-i-dues universitats, l’acceptació de la Medalla d’Honor de la institució i ha reconegut l’orgull que suposa sumar a la història de la Xarxa Vives tres referents del món universitari les contribucions científiques, culturals i lingüístiques dels quals són d’un valor incalculable pel sistema universitari europeu. Navarro ha agraït també al conjunt de la comunitat universitària i al personal de les administracions, dels serveis de salut i educatius, el treball incansable realitzat durant un curs acadèmic marcat pels reptes que ha ocasionat la Covid-19. Així mateix, el president de la institució ha apel·lat al record de les víctimes de la pandèmia.

Trajectòria dels guardonats

Joan Prat i Carós (Celrà, 1947) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona (UB), on es va doctorar el 1976. També és catedràtic emèrit de la Universitat Rovira i Virgili (URV), on ha estat fundador del departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social i hi ha impartit docència al llarg de 40 anys. Membre fundador de l’Institut Català d’Antropologia (1978) i de l’Institut Tarragonès d’Antropologia (1983), ha publicat més de 200 articles científics i 20 llibres que testimonien la trajectòria acadèmica arreu de més de 30 universitats nordamericanes, llatinoamericanes i europees on ha desenvolupat la seua tasca. Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya al mèrit científic i tecnològic (2003),  Prat compta també amb el reconeixement de Professor Distingit de la URV (2004) i de de Professor Emèrit de la mateixa Universitat (2009).

Carles Solà Ferrando (Xàtiva, 1945) és llicenciat i doctorat en Ciències Químiques per la Universitat de València (UV) i catedràtic d’Enginyeria Química a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on va impulsar l’actual departament d’Enginyeria Química i els estudis de grau en Biotecnologia. Entre 1994 i 2002 va ocupar el càrrec de rector d’aquesta universitat, i entre 2003 i 2006 va ser conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Fundador de la Xarxa Vives d’Universitats (de la qual fou president) i de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), fou també president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), membre del Comitè Executiu de l’Associació Internacional de Presidents d’Universitats (2000-2002) i del Consell de l’Associació Europea d’Universitats (EUA) (2010-2014). Després del període dedicat a la gestió universitària, va reprendre l’activitat científica com a membre del grup d’Enginyeria Cel·lular i de Bioprocessos de la UAB. El 1999 va ser nomenat doctor honoris causa a la Universitat de Southampton i el 2005 va obtenir la Medalla d’Enginyeria Química de la Universitat de Valladolid.

Ramon Lapiedra i Civera (Almenara, 1940) és llicenciat en Física per la Universitat de Madrid (1963) i doctor en Física teòrica per les universitats de París (1969) i de Barcelona (UB) (1974). Ha estat investigador del Centre Nacional per a la Investigació Científica (CNRS) de França entre 1966 i 1969, i catedràtic de Física a la UB, la Universitat de València (UV) i la Universitat de Santander entre el 1982 i 2010. Lapiedra és professor emèrit de la UV, on fou rector entre el 1984 i 1994. El seu compromís amb la societat, la llengua i la cultura el dugueren a formar part del Consell Valencià de Cultura (1998-2011); de l’associació cívica Valencians pel Canvi (de la que en fou president); i de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1986. El 1993 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Jaume I, així com guardonat amb la Medalla de la UV (1994), amb la Medalla d’Honor de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2019) i amb el títol de fill adoptiu de la ciutat de Sagunt (2020).

La Xarxa Vives és una institució sense ànim de lucre que representa i coordina l’acció conjunta de 22 universitats en educació superior, cultura i llengua. La finalitat de la Xarxa Vives és potenciar les relacions entre les institucions universitàries de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya, i també d’altres territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns, per tal de crear un espai universitari que permeta coordinar la docència, la recerca i les activitats culturals i potenciar la utilització i la normalització de la llengua pròpia.

L’acte complet es pot veure al canal de Youtube de la Xarxa Vives.