El professor de la URV i investigador de l'IPHES liderarà el projecte SCAVENGERS, en el que investigarà la interacció de carnívors i humans en els espais d'hàbitat prehistòrics

El projecte SCAVENGERS, liderat per Jordi Rosell, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), ha estat distingit pel Consell Europeu d’Investigació (European Research Council, ERC) amb una Advanced Grant, la màxima distinció que atorga aquest organisme europeu. Rosell proposa un novedós sistema basat en la neotafonomia per tal d’abordar els problemes interpretatius generats per la interacció entre els humans i els carnívors als jaciments arqueològics. Si bé en un primer estadi de treball, aquest nou sistema d’anàlisi està plantejat pels jaciments del Paleolític mitjà, l’objectiu és que pugui ser aplicat a jaciments arqueològics amb un rang cronològic molt més ampli.

La interacció dels carnívors com a consumidors secundaris als campaments abandonats és un fenomen comú que s’ha pogut comprovar en nombrosos casos actuals. Totes les observacions suggereixen que les possibles alteracions causades per aquest tipus d’animals poden alterar la composició i la ubicació espacial original dels artefactes i restes faunístiques que conformen un conjunt arqueològic. Encara es duen a terme molts estudis arqueològics que no tenen en compte aquestes possibles incidències en les característiques finals dels conjunts conservats, provocant interpretacions errònies posteriors.

Per tal d’afrontar aquesta problemàtica i conèixer amb profunditat el paper que haurien tingut els carnívors en les zones d’hàbitat prehistòric, el projecte SCAVENGERS planteja una sèrie de programes experimentals, basats en el concepte de neotafonomia, amb carnívors salvatges actuals. En aquest sentit, es pretén realitzar un seguit de reproduccions experimentals de les zones d’hàbitat prehistòriques, en base al coneixement arqueològic adquirit, i exposar-les a diferents tipus d’espècies carnívores salvatges: hienes, lleons, ossos, llops i d’altres carnívors de talla més petita. Aquest conjunt de reproduccions experimentals restaran monitoritzades i el conjunt de dades obtingudes s’analitzaran a través d’Intel·ligència Artificial per tal d’aplicar-les a diferents conjunts arqueològics del Paleolític mitjà.

L’objectiu principal és generar suficients dades transversals que puguin ser aplicables a d’altres períodes cronològics i àrees geogràfiques, superant els límits dels mètodes arqueològics tradicionals, i poder fer inferències més precises sobre el comportament humà en el passat. Els resultats d’aquest projecte contribuiran al desenvolupament d’un nou paradigma i canviaran algunes de les idees bàsiques que s’ha tingut fins ara de la Prehistòria.

A més, la informació i experiència acumulada proporcionarà dades i informació molt valuosa per a d’altres àrees del coneixement, com les relacionades amb els estudis naturalistes, el comportament animal i la gestió dels recursos i parcs naturals.

El Consell Europeu d’Investigació (European Research Council, ERC) ha anunciat 218 Advanced Grants del 2022 amb una aportació de 544 milions d’euros amb l’objectiu de donar suport a investigadors i investigadores amb reconeixement internacional, que fan recerca capdavantera a Europa i que compten amb un mínim de 10 anys d’experiència al més alt nivell. Es premien projectes amb un fort component multidisciplinari i amb aplicacions innovadores en camps emergents.