07/10/2025
José Ignacio Fiz treballa en el relleu generacional i l’impacte de la recerca al capdavant del Departament d’Història i Història de l’Art
També es marca com a objectiu aprofundir en les noves possibilitats d’internacionalització de la docència

També es marca com a objectiu aprofundir en les noves possibilitats d’internacionalització de la docència
José Ignacio Fiz Fernández ha agafat aquest any el relleu de Joaquín Ruiz de Arbulo al capdavant del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili. Com a nou director, Fiz té el repte d’afrontar el relleu generacional tenint en compte les jubilacions que hi ha hagut recentment, entre les quals la d’Eudald Carbonell, i les que hi haurà els propers anys.
De moment, el pla de xoc del Personal Docent i Investigador ha permès guanyar noves places, tot i que en caldran més per destensionar la docència d’un departament que coordina sis graus i quatre màsters. Aquest relleu, segons Fiz, ha de ser equilibrat a totes les àrees per reforçar-les i, al mateix temps, per donar continuïtat a les bones xifres de recerca del departament. En aquest sentit, un dels objectius de Fiz és augmentar l’impacte de la recerca i implementar mesures per prioritzar-ne la difusió.
Altres prioritats de José Ignacio Fiz com a cap del Departament d’Història i Història de l’Art són donar suport als professors que actualment són lectors i que han d’aconseguir l’estabilització de la seva plaça, i aprofundir amb el professorat en les noves possibilitats d’internacionalització de la docència, com és el cas del programa Erasmus BIP.
José Ignacio Fiz és professor agregat Serra Hunter des del 2014 i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) des del 2008. És graduat en Enginyeria Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya i té un postgrau en Arqueologia per la URV. També és doctor en Arqueologia per la Universitat de Lleida.
Ha participat en projectes I+D estatals i europeus centrats en l’arqueologia clàssica, però també ha dirigit projectes europeus com “Rotspanier, trabajadores forzados en la Segunda Guerra Mundial. La (des)memoria europea del antifascismo.” (2022), col·laborant amb investigadors especialitzats en aquest període i amb associacions memorialistiques com Amical Mauthausen. Des del 2024 dirigeix el Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials (CECOS) de la URV.
La transversalitat li ha permès fer recerca, entre altres temes, en eines aplicades al patrimoni, amb una línia prioritària com les Humanitats Digitals. Ha aplicat aquesta recerca a la docència del grau en Història de l’Art i Arqueologia i al grau en Història, així com al Màster en Arqueologia Clàssica Aplicada i al recentment desactivat Màster Universitari en Recerca Avançada en Estudis Humanistics (MURAEH).
