Els objectius principals que es marca són fomentar l’estabilització del professorat, fer més visible la recerca i mantenir la qualitat docent

El Departament d’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili ha triat a Josep Barceló per substituir en el càrrec de director Maria Jesús Aguarón García, que es va jubilar l’1 d’octubre. Fins ara, Barceló era professor agregat i, per primera vegada, assumirà un càrrec de gestió dins de la URV. 

Un dels seus objectius més destacats és facilitar l’estabilització del professorat i acompanyar el relleu generacional. “Molts dels docents que es van incorporar a finals dels anys vuitanta i noranta ja s’han jubilat o s’estan jubilant, i és important que el nou professorat se senti amb suport i còmode dins la Universitat”, comenta Barceló. També té la intenció d’augmentar el nombre de professors a temps complet i de promoure la continuïtat acadèmica dels estudiants que, després de finalitzar el grau, desitgin seguir formant-se per integrar-se al professorat. 

El nou director posa èmfasi en la importància de mantenir la qualitat docent i l’aspecte humanista de la infermeria. “Per molt tècnica que pugui semblar la professió a ulls de la població, cada pacient viu la malaltia de manera diferent, i és essencial saber escoltar i entendre aquesta diversitat d’experiències”, afirma. A més, vol impulsar la recerca del departament i fer més visibles els resultats científics que s’hi generen. 

El Departament d’Infermeria compta amb un equip d’uns 250 professors, 32 dels quals a temps complet, 109 substituts i 105 associats distribuïts entre els campus Catalunya i Terres de l’Ebre, i les seus del Vendrell i Vilafranca del Penedès. El càrrec de direcció, tal i com recorda Barceló, no només implica liderar, sinó també coordinar la recerca, supervisar els estudis de màster i doctorat, i gestionar l’economia del departament. 

Especialista en història de la salut

Josep Barceló Prats és diplomat en Podologia per la Universitat de Barcelona (2002) i en Infermeria per la URV (2005). A la mateixa universitat, va completar la Llicenciatura en Antropologia Social i Cultural (2008), el Màster en Antropologia Mèdica i Salut Internacional (2010) i es va doctorar en Antropologia mèdica (2014) amb una tesi que explora la història de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. Des de 2009, imparteix classes i realitza recerca a la Facultat d’Infermeria, on es dedica a estudiar la història de la salut, la malaltia i les professions sanitàries.  

Actualment, és investigador principal d’un projecte finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación que aborda els reptes de l’atenció primària durant la pandèmia de la COVID-19, i ha estat professor visitant a les universitats de Florència, Siena i Càller.  

La seva carrera ha estat reconeguda amb el 45è Premi d’Història de la Medicina de la Fundació Uriach (2014) i el 23è Premi d’Història de la Medicina Catalana “Oleguer Miró i Borràs” (2019). Amb més de cinquanta publicacions, és membre del Medical Anthropology Research Center i del grup d’investigació consolidat SGR380 “Infermeria Avançada”, així com vocal de la Sociedad Española de Historia de la Medicina i de l’Associació FEBE d’Història de la Infermeria en llengua catalana.