Aquesta Càtedra, dedicada al patrimoni literari català, ha organitzat unes jornades divulgatives els dies 7 i 8 de novembre amb la presentació de tres publicacions. També s'han atorgat quatre beques per fer el doctorat de Filologia Catalana, amb el patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana

Les Jornades han tingut lloc al campus Catalunya i han assistit estudiants, professorat i antics alumnes de Filologia Catalana. Han estat presents Carme Oriol, codirectora de la Càtedra juntament amb Magí Sunyer: Eli Fatjó, vídua de Josep Anton Baixeras; el vicerector d’Universitat i Societat Jordi Tous i el president de la Fundació Privada Mútua Catalana, que patrocina les beques, Joan Josep Marca.

La trobada s’ha estructurat en tres conferències. La primera ha estat: “De Dalí a Gaudí, la construcció de la identitat artística”, a càrrec de Joan Cuscó, membre de la Societat Catalana de Filosofia i conservador de l’Àrea de Documentació i de l’Arxiu Musical del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM). La segona conferència portava per títol: “Els discursos de la identitat” i l’ha pronunciat Pompeu Casanovas (IDT-UAB), Professorial Research Fellow Deakin University i Adjunct Professor Royal Melbourne Institute of Technology. La tercera conferència, “El Dret català en la Història de Catalunya”, ha anat a càrrec d’ Anton Jordà, catedràtic d’Història del Dret i de les Institucions de la URV.

S’han presentat els dos primers volums de la col·lecció “Quaderns” de la Càtedra, de Publicacions URV, de diversos autors i a cura de Montserrat Corretger (URV). El n.1 està dedicat a l’escriptor Josep Anton Baixeras, que dóna nom a la Càtedra i doctor honoris causa per la URV, que l’ha presentat l’advocada Isabel Baixeras, neboda de l’escriptor i exsíndica de Greuges de la Universitat. Conté un complet estudi biobibliogràfic de Francesc Roig sobre l’escriptor, centrat en el naixement i evolució de l’obra d’aquest escriptor en paral·lel a la seva acció politicosocial. S’hi ofereix una breu selecció de les seves “Cròniques radiofòniques”, mostra de la seva profunda coneixença dels escriptors catalans i europeus, relacionats molt sovint amb l’ambient literari que suscità l’emergència de la universitat a la ciutat de Tarragona. Finalment, s’hi inclou una acurada bibliografia sobre l’autor, seleccionada per Montserrat Palau (URV).

El n. 2, dedicat a l’escriptora Maria Aurèlia Capmany, l’ha presentat la professora del Departament de Filologia Catalana de la URV  i diputada al Parlament de Catalunya Montserrat Palau. Els textos que conformen aquest volum fan palesa la intensa tasca intel·lectual de Maria Aurèlia Capmany, el seu activisme constant i el seu treball polifacètic i incansable, malgrat els entrebancs, la clandestinitat i la repressió franquista. Va ser una dona catalanista, d’esquerres i feminista que va obrir molts camins. I fan palesa també la necessitat de noves edicions de les seves obres, així com de noves recerques com les que aquí es recullen.

Vicent Salvador, catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat Jaume I, ha estat l’encarregat de presentar el llibre de Montserrat Corretger, Pompeu Casanovas i Vicent Salvador (eds.), “El compromís literari en la modernitat. Del període d’entreguerres al postfranquisme (1920-1980)”, de Publicacions URV-RMIT University.

Beques de la Fundació Privada Mútua Catalana per fer tesis de Filologia Catalana

S’han lliurat les beques de doctorat Josep Anton Baixeras-Fundació Privada Mútua Catalana de la Càtedra, corresponents als anys 2015 i 2016. Són per a estudiants que s’han compromès a cursar el doctorat en Filologia Catalana dins el programa de Doctorat d’Estudis Humanístics de la Facultat de Lletres de la URV, durant tres cursos consecutius. Els doctorands han de realitzar la seva tesi doctoral en un període de temps de tres cursos des del moment de la concessió, i a llegir-la al final d’aquest termini.

Les beques s’han concedit a: Marta Matas (2015), que fa la tesi “Sebastià Juan Arbó: De la realitat viscuda a la ficció narrativa. Anàlisi d’un desarrelament en la literatura catalana”; a Laura Fabregat Aguiló (2015): “Formes i motius de la novel·la catalana del segle XXI”; a Josepa Anglès (2016), que elaborarà “La literatura com a marca del territori: les rutes literàries”, i a Albert Ventura (2016), per la futura tesi: “Vicenç Riera, entre l’exili i el retorn. la identitat i el reporterisme en la seva obra narrativa”.

També el mateix dilluns 7 de novembre al campus Catalunya, la Càtedra ha estat l’organitzadora del International Workshop. The Raise of Catalan Identity in the 20th c. Forms of literary engagement from the inter-war period to late Francoism (1920-1980). Les  intervencions científiques realitzades al seminari constituiran el contingut d’un llibre que s’editarà en anglès.