L'humanista és l'únic testimoni que ha deixat constància escrita dels recintes arquitectònics de la Tarraco romana abans de la seva destrucció als segles XVII i XVIII

Aquest 2018 es commemora el 500 aniversari del naixement de Lluís Pons d’Icart, home de lleis, humanista i considerat el primer arqueòleg de Tarragona. Un cicle d’activitats redescobreix la seva contribució per al coneixement actual de la Tarraco romana, així com també aprofundeix en la ciutat del seu temps, la del segle XVI. El cicle, “Lluís Pons d’Icart (1518?-1578), 500 anys”, va començar el 8 de maig i finalitzarà el 31 de maig, i és organitzat per diverses institucions, entre les quals hi ha la URV.

Josep Anton Remolà, conservador del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i professor de la URV, és un dels coneixedors de la figura de Pons d’Icart que ha participat en el cicle. Explica que l’humanista és “un referent fonamental i únic testimoni que ha deixat constància escrita dels monuments i recintes romans que van desaparèixer durant els segles XVII i XVIII”. Així, una de les originalitats de l’obra de Pons d’Icart és la inclusió d’amidaments dels monuments i dels recintes arquitectònics, que és un procediment allunyat de la seva formació i activitat professional. “Tenia la inquietud per buscar testimonis físics materials que reforcessin les seves interpretacions”, afegeix Remolà.

El conservador del MNAT també ha estudiat la probable influència de Pons d’Icart sobre el pintor flamenc Anton Van den Wyngarde. A través d’una conferència i una ruta durant el cicle commemoratiu, Remolà va posar de relleu la trobada de l’humanista i el pintor l’any 1563. “Pons d’Icart li va voler fer veure la Tarragona esplendorosa del passat” i, fruit de la col·laboració, Van den Wyngarde, comença a reflectir en la seva obra detalls arquitectònics i escultòrics que no havien aparegut fins aleshores, com ara fragments d’escultures i inscripcions. Així, els participants a la sortida cultural van recórrer diversos punts de la ciutat que remeten tant a la Tarraco romana com a la Tarragona del segle XVI.

El catedràtic d’Història del Dret i de les Institucions de la URV Antoni Jordà va impartir ahir 22 de maig la conferència Tarragona en temps de Lluís Pons d’Icart: institucions, política i dret, en què va oferir el context històric de les institucions jurídiques al segle XVI. A diferència d’altres ciutats, Tarragona tenia “una estructura jurídica singular perquè depenia del rei i de l’Arquebisbe”, a més de tenir presència de la Generalitat. Això comportava una duplicitat en les institucions que té l’origen en la Reconquesta, al segle XII, per l’acord entre el comte de Barcelona i l’Arquebisbe.

Les properes activitats del cicle són una sortida cultural a Valls el dijous 24 de maig, de la mà del director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp, Salvador Cabré, i la conferència de cloenda Agustín i Pons d’Icart: entre llibre i biblioteques, a càrrec del catedràtic emèrit en Filologia Llatina de la URV Joan Alcina al Seminari de Tarragona.  A més a més, s’ha fet el club de lectura en record de l’escriptor Jordi Tiñena, a la Biblioteca Pública de Tarragona, on s’ha llegit l’obra ambientada en el segle XVI Dies a la ciutat; la darrera sessió serà el dijous 31 de maig.

El cicle és organitzat per la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona, el Departament de Cultura de la Generalitat, la Biblioteca Pública de Tarragona, la Biblioteca del Seminari de Tarragona, el Departament de Filologia Catalana de la URV, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, el MNAT i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp.

El programa complet del cicle es pot consultar al web de la Facultat de Lletres.