La Càtedra d'Economia Local i Regional (CELiR) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha presentat un informe que analitza en profunditat l'evolució socioeconòmica del Baix Ebre i la Ribera d'Ebre durant els darrers anys, amb un enfocament especial en l'impacte de la pandèmia de la COVID-19.

Les anàlisis comparatives entre els períodes pre i postpandèmia que s’han realitzat al Baix Ebre i a la Ribera d’Ebre, aporten llum sobre el creixement i els reptes que aquestes comarques han experimentat.

Baix Ebre: recuperació econòmica i ocupació en alça Durant la crisi de la COVID-19, el Baix Ebre, com moltes altres regions, va viure períodes d’inestabilitat econòmica. El 2020, el seu Producte Interior Brut (PIB) va patir una contracció significativa del -8,8%, tot i ser menor que la de Catalunya, que va ser del -10,5%. No obstant això, el 2019, el Baix Ebre va superar Catalunya amb un creixement del PIB d’un 4,4%, més elevat que la mitjana del país.

Una anàlisi detallada del Valor Afegit Brut (VAB) per sectors mostra que el Baix Ebre va experimentar un creixement destacable en el sector primari i la indústria en comparació amb Catalunya. Això es deu en gran mesura a l’especialització en la indústria agroalimentària.

Pel que fa a l’ocupació, s’observa una alta proporció de població ocupada en el sector primari, amb comparació amb la resta de Catalunya, encara que la seva contribució al VAB és relativament baixa. El sector de serveis, ha absorbit bona part de l’ocupació de la construcció i la indústria des de 2014 i tot i que com és habitual ocupa la majoria de la població empleada a la comarca, ho fa amb percentatges menors que la resta de Catalunya.

Variació demogràfica i oportunitats de creixement L’informe de la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELiR) de la URV  també destaca la variació demogràfica al Baix Ebre entre els anys 2004 i 2022. Després de la davallada gairebé constant durant la major part de la dècada del 2010 fins al 2020, ha experimentat un augment de la població de 1.962 habitants en els darrers tres anys, encara que no ha arribat al seu pic històric del 2009 situat a 82.000 habitants.

En l’àmbit de l’ocupació, s’ha registrat un augment significatiu en les afiliacions a la Seguretat Social, amb un creixement del 7,1% des del 2019 fins a l’agost de 2023. No obstant això, s’observa una disparitat de gènere, amb una major afiliació masculina (56,2%) que femenina (43,8%), major que la mitjana del país. Aquesta bretxa es fa més gran en períodes de bonança i s’ajusta en períodes de crisi.

Actualment, la comarca del Baix Ebre té menys aturats registrats que el 2019, abans de la crisi de la COVID-19. Aquest panorama positiu suggereix una recuperació sostinguda en l’àmbit laboral.

Ribera d’Ebre: incertesa econòmica i estabilització poblacional D’altra banda, durant la crisi sanitària, la Ribera d’Ebre també va viure turbulències econòmiques. El 2020, el seu PIB va caure un -23,1%, principalment a causa dels efectes inicials de la pandèmia. No obstant això, ja el 2019 s’havia registrat una disminució del PIB, marcant una tendència diferent de la resta del país. Caldrà veure amb les dades dels 2021 i 2022, encara no publicades a nivell comarcal, si la recuperació va en la línia de la resta de comarques o bé continua el descens apuntat.

La Ribera d’Ebre presenta cada any el major PIB per habitant de Catalunya, però aquest càlcul es veu afectat per la producció nuclear a la regió. Per tant, és rellevant analitzar aquesta xifra de manera desagregada per comprendre la situació real de la comarca.

La distribució del Valor Afegit Brut (VAB) per sectors a la Ribera d’Ebre difereix de Catalunya a causa en gran part a causa del seu monocultiu industrial nuclear, amb una contribució destacada del 57,3% al sector industrial, mentre que els altres sectors mostren valors residuals. Aquesta peculiar estructura econòmica influeix significativament en l’evolució econòmica de la comarca.

Pel que fa a la població, la Ribera d’Ebre va experimentar una disminució durant la major part de la dècada de 2010 fins al 2020. Tot i això, els darrers dos anys han mostrat estabilització poblacional, amb alguns municipis experimentant increments en el nombre d’habitants. Cal afegir que a la Ribera d’Ebre la població està més envellida que la mitjana catalana amb índex d’envelliment i de dependència força elevats.

Davallada en les afiliacions i disminució de l’atur El 2020, la Ribera d’Ebre va registrar una davallada en les afiliacions, amb una pèrdua de 236 persones, la qual cosa es tradueix en una disminució del 2,9% en aquest període. Això contrasta amb la resta de Catalunya, on es va observar un increment del 6,6% en el nombre d’afiliacions. La comarca de la Ribera d’Ebre es va situar com la que va mostrar un comportament menys favorable en termes d’afiliacions a la Seguretat Social entre les Terres de l’Ebre. Aquesta dada posa de manifest els reptes específics que la comarca ha hagut de superar en el context econòmic posterior a la pandèmia.

Finalment, cal assenyalar l’evolució de l’atur registrat a la Ribera d’Ebre des del 2007 fins al 2022. Després de la pèrdua d’ocupació observada el 2020 i als inicis del 2021, s’ha produït un canvi significatiu amb una disminució de l’atur, que ha portat a una situació actual amb menys persones aturades que el 2019. Això mostra una tendència positiva i representa una superació de les dificultats experimentades durant el pic de la pandèmia.