Un estudi de la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV estima entre 70.000 i 90.000 assistents i constata que l'impacte arriba als 10 milions d'euros a les Terres de l'Ebre

La Càtedra d’Economia Local i Regional (CELiR) de la Universitat Rovira i Virgili ha quantificat l’impacte econòmic de la Festa del Renaixement de Tortosa: 7,7 milions d’euros a la ciutat i 10 milions al conjunt de les Terres de l’Ebre en l’edició de juliol de 2025. L’estudi, titulat “La Festa del Renaixement de Tortosa: diagnosi estratègica i impacte econòmic”, signat per Xavier Farré Albendea, professor del Departament d’Economia, i Pau Galiana Llasat, professor del Departament de Gestió d’Empreses, conclou que cada euro invertit en l’organització en retorna 25 a Tortosa.

L’estudi es fonamenta en 403 qüestionaris validats als assistents —amb un nivell de confiança superior al 95%—, 17 entrevistes semiestructurades a agents clau de la Festa i dades de comptadors de pas en punts estratègics de la ciutat. El càlcul de l’impacte econòmic s’ha realitzat aplicant les taules input-output de Catalunya (TIO 2021) i una metodologia pròpia per a esdeveniments locals.

Les xifres de l’impacte

L’impacte econòmic directe net a Tortosa —descomptades les partides no atribuïbles a la Festa— s’eleva a 5 milions d’euros, dels quals 1,8 milions corresponen a l’impacte turístic generat per excursionistes i turistes. Aplicats els efectes multiplicadors de les cadenes de valor locals, l’impacte total a la ciutat arriba als 7,7 milions d’euros, mentre que la projecció sobre el conjunt de les Terres de l’Ebre assoleix els 10 milions d’euros. L’estudi assenyala que partides com les tavernes i la festa nocturna arriben a duplicar el seu impacte directe quan es comptabilitzen tots els efectes en cadena sobre el territori. “Aquests elements de la festa son els que tenen més impactes indirectes perquè son els que treballen amb productes locals”, assenyala Xavier Farré, director del Campus Terres de l’Ebre i coautor de l’estudi.

Uns resultats que l’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, valora com una eina de futur: “Els resultats d’aquest estudi ens ajudaran a estar molt atents a aquelles vies de promoció o de millora que ens donaran, en dades objectives, més enllà de quin és l’impacte”.

La comparació amb altres actuacions de dinamització econòmica local il·lustra la magnitud d’aquestes xifres. L’estudi calcula que la Festa del Renaixement assoleix un retorn de 16,1 euros en impacte directe per cada euro invertit en la seva organització —un pressupost de 310.000 euros—, una rendibilitat 3,4 vegades superior a la d’altres actuacions de promoció econòmica local analitzades pels investigadors.

“La Festa del Renaixement continua sent l’esdeveniment de referència a nivell d’impacte i de visitants de les Terres de l’Ebre i en les festes de recreació històrica en concret”, assenyala Xavier Farré.

Perfil dels assistents i despesa per procedència

L’estudi estima entre 70.000 i 90.000 assistents a l’edició 2025 de la Festa, dels quals el 66,3% són residents a Tortosa i els seus municipis descentralitzats. En l’escenari optimista, aquesta dada implica que dos de cada tres tortosins va participar a la Festa cada dia. D’entre els visitants no locals, el 66% va desplaçar-se expressament per assistir-hi, la qual cosa confirma la capacitat de la Festa com a destinació en si mateixa.

La despesa neta mitjana per assistent varia en funció de la tipologia de visitant. Els turistes allotjats a Tortosa presenten la despesa més elevada, amb 114,8 euros per persona, davant dels 53,3 euros dels residents i els 41,8 euros dels excursionistes. L’estudi subratlla que els turistes allotjats són el segment amb major potencial de creixement econòmic, tot i que l’oferta hotelera de Tortosa es troba pràcticament saturada durant les dates de la Festa.

“Hi ha marge per a créixer en un entorn català, en un entorn de la resta de comunitats autònomes i també en perfils estrangers que, al mes de juliol, estan estiuejant a les Terres de l’Ebre”, apunta Pau Galiana, coautor de l’estudi.

Una Festa avalada pel públic

La Festa obté una puntuació de recomanació de 8,6 sobre 10, per damunt de la mitjana dels 157 esdeveniments analitzats en el European Festival Survey Report (2022), que se situa entre 7,2 i 8,4 punts. Els visitants estrangers puntuen la recomanació amb un 9,12, i els d’altres comunitats autònomes amb un 8,9, davant del 8,45 dels residents a Tortosa.

Els elements millor valorats són els espectacles (8,54/10), les tavernes (8,52/10) i l’ambientació general de la Festa (8,48/10). La valoració de la ciutat de Tortosa en general assoleix un 8,50 sobre 10. L’estudi assenyala que com més llunyana és la procedència del visitant, més alta és la puntuació en tots els indicadors, un patró consistent amb la capacitat de la Festa per generar una experiència que supera les expectatives dels públics de fora del territori.

Diagnosi estratègica: fortaleses i punts de millora

Més enllà de la mesura econòmica, l’estudi ofereix una diagnosi estratègica completa de la Festa a partir d’una anàlisi PESTEL —que identifica les amenaces i oportunitats de l’entorn— i d’una matriu d’Ansoff que estructura quatre línies d’evolució: consolidació del model actual, desenvolupament de nous productes per al públic existent, captació de nous mercats, i diversificació cap a activitats vinculades a la marca durant tot l’any. El resultat és un full de ruta que va més enllà de l’edició 2025 i planteja el futur estratègic de la Festa.

L’anàlisi qualitativa identifica com a principals fortaleses la singularitat del model de festa, la qualitat de la programació i l’alt grau d’implicació ciutadana. Les tavernes obtenen una valoració de 8,52 sobre 10 i els espectacles de 8,54 sobre 10. La gastronomia tematitzada concentra la participació econòmica més elevada: el 88,8% dels assistents consumeix a les tavernes de la Festa.

L’estudi detecta, en canvi, àrees de millora prioritàries. L’aparcament rep la puntuació més baixa, amb un 4,2 sobre 10, seguit de la neteja (7,14) i els preus (7,32). Aquests indicadors expliquen que la valoració global de la Festa se situï en 8,5 sobre 10. Els estrangers, en canvi, ofereixen les puntuacions més altes en ambientació (4,6 sobre 5) i espectacles (4,56 sobre 5), la qual cosa confirma que la Festa és competitiva com a producte turístic per als públics de fora del territori.

En clau de futur, l’estudi planteja un full de ruta amb quatre línies estratègiques. «Hi ha moltes estratègies de creixement, o bé en productes nous a l’entorn de la festa, o bé en creixement de diferents tipus de mercat», apunta Pau Galiana, que cita com a exemple l’extensió de la marca Renaixement a altres esdeveniments al llarg de l’any.

Recomanacions

L’estudi proposa un conjunt de mesures per incrementar l’impacte econòmic de la Festa. En primer lloc, dissenyar campanyes de màrqueting adreçades als turistes allotjats entre Peníscola i Salou —una àrea amb gran volum de visitants coincidint amb les dates de juliol— per captar nous perfils amb capacitat de despesa alta. En paral·lel, recomana desenvolupar paquets turístics que combinin allotjament, gastronomia i espectacles per afavorir la pernoctació, atès que l’oferta hotelera de Tortosa es troba pràcticament saturada durant la Festa i els turistes allotjats generen l’impacte directe més elevat per persona.

En l’àmbit de la cadena de valor local, l’estudi recomana prioritzar la contractació de proveïdors i agents del territori, ja que la presència d’operadors externs redueix l’impacte net sobre l’economia local. Es proposa, igualment, reforçar la implicació del comerç i la restauració de Tortosa més enllà de les tavernes, un sector que actualment contribueix poc a l’impacte econòmic mesurat però que té potencial de creixement.

Finalment, l’estudi emplaça els organitzadors a professionalitzar la comunicació digital de la Festa —actualitzant la pàgina web amb antelació suficient i col·laborant amb creadors de contingut audiovisual— i recomana que els resultats siguin presentats davant de les administracions supralocals. 2,7 milions dels 10 milions d’euros d’impacte total es generen fora de Tortosa, a la resta de les Terres de l’Ebre, la qual cosa justifica el suport institucional supramunicipal a l’esdeveniment.

L’estudi s’ha fet amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tortosa i la Diputació de Tarragona.