La professora Joana Zaragoza ha impartit aquesta conferència de Iubilo URV relacionada amb el 8M, que mostra els orígens de la societat patriarcal vigent encara en l'actualitat

Coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de les Dones com a jornada reconeguda per l’ONU des de 1975 per reivindicar la igualtat real de gènere i els drets de totes les dones, la comunitat Iubilo URV va oferir una conferència per divulgar les referències de l’origen d’aquest greuge històric de desigualtat a la majoria de les societats humanes. 

La professora Joana Zaragoza, també membre de Iubilo URV, va impartir el passat dimarts 10 març la conferència oberta a tothom “La construcció de la identitat femenina al món antic“. Com a professora experta en l’antiga Grècia i pionera en els estudis de gènere a la URV amb el grup de recerca Gènere, Raça, Ètnia i Classe (GRÈC), la professora Zaragoza va mostrar com aquesta fictícia inferioritat de les dones té les seves arrels en la societat grega de fa uns 2500 anys. 

Els grecs, com altres pobles, tenien mites, que són relats contes fantàstics tradicionals per donar explicacions de com funciona el món i el cosmos en general, i que són protagonitzats per déus, herois i altres personatges fantàstics. Alguns d’aquests mites donaven suport i/o credibilitat a la suposada inferioritat de les dones. En concret, el mite de Pandora és el que introdueix els primers estereotips, com a primera figura femenina creada per ordre de Zeus per castigar Prometeu i els humans. Els déus i deesses van dotar Pandora amb l’atractiu sexual, l’astúcia i el coneixement de les feines domèstiques, però com que també era tafanera va aconseguir obrir la capsa “de Pandora”, amb la qual cosa el mite diu que de dins van sortir tots els mals que corren avui per la terra, excepte l’esperança. Els mites també van teixir moltes històries de dones, la majoria d’elles perverses, com les sirenes, la medusa, les harpies o l’esfinx. 

Aquestes històries inventades foren facilitades per l’evidència que homes i dones per naturalesa tenen cossos i actituds diferents, a les quals la filosofia i la medicina grega hi van contribuir, passant del mite al logos, o sigui el pensament i la ciència de l’època. Amb això es va fixar amb unes arrels profundes la idea de qui o què és una dona i quin és el seu paper en les societats patriarcals. Els grecs antics tenien ben definit que les funcions de l’home eren la guerra i la política, mentre que les de la dona eren parir, criar sobretot els futurs guerrers i ciutadans, i ocupar-se de les feines de la casa. Altres conceptes eren que la dona és matèria enfront de l’home, que és la força i qui la forma, i que la dona és un producte refinat, desitjat i necessari per a la reproducció, però buit de contingut, excepte l’engany, i que per tant pot ser perillós. 

En aquest sentit, la professora Joana Zaragoza va recordar algunes de les frases dels escrits dels filòsofs clàssics com Aristòtil, que deia que “la millor ornamentació per a la dona és el silenci”, o deixava clar que l’home ha de manar sobre la dona, igual que sobre l’esclau. D’altra banda, Plató reconeixia que de fet les dones podrien tenir accés a totes les ocupacions igual que els homes, però en tot eren més dèbils. 

Quant a la ciència mèdica de l’època, la professora Zaragoza va explicar que, tot i que era pragmàtica i estava fundada en l’observació, no escapava als pressupostos ideològics dels mites, i sobretot a la teoria aristotèlica dels quatre elements. Per això, l’esperma masculí s’associava al foc, el calor i la sequedat, mentre que la vagina femenina representava l’aigua, la humitat i el fred. I així, Galè, per exemple, tenia clar que la dona és més imperfecta que l’home perquè és de naturalesa “més freda”, i com els animals de sang freda, té “una configuració menys perfecta”. El pare de la medicina Hipòcrates i altres van mantenir la idea de inferioritat femenina i consideraven la sexualitat de les dones com un remei contra les malalties i la manera de donar continuïtat a la societat. 

En resum, la creença en la superioritat de l’home ja era als mites i es va mantenir i reforçar amb la filosofia i la medicina d’aquella època. Després, els costums, la literatura, la religió i la història de la cultura occidental, com a hereves dels grecs antics, però també a quasi tot el món, malauradament han anat mantenint aquesta societat patriarcal durant segles i segles.