24/03/2025
La Unitat d’Igualtat concedeix els premis Maria Helena Maseras a Berta Pla, Juan Manuel Romero i Marta Gort
Els respectius treballs de recerca analitzen la pintora impressionista Berthe Morisot, la formació en diversitat sexual i de gènere en els graus d’educació primària i dues representacions contemporànies del mite de Galatea

Els respectius treballs de recerca analitzen la pintora impressionista Berthe Morisot, la formació en diversitat sexual i de gènere en els graus d’educació primària i dues representacions contemporànies del mite de Galatea
La Unitat d’Igualtat de la URV ha lliurat aquest dilluns els premis Maria Helena Maseras, que reconeixen treballs de recerca de final de grau i de màster i tesis doctorals que tracten temes al voltant de les dones i la perspectiva de gènere. Berta Pla, Juan Manuel Romero i Marta Gort han rebut els guardons d’una convocatòria que arriba a la sisena edició i que pretén promoure la incorporació de la perspectiva de gènere i els estudis feministes en la docència i la recerca. L’objectiu final és, com el de la Unitat d’Igualtat, eliminar discriminacions i desigualtats entre els homes i les dones en tots els estaments i funcions de la comunitat universitària.
Els premis porten el nom de Maria Helena Maseras, la primera dona de l’estat que es va matricular a la universitat, concretament a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el curs 1872/73. Era originària de Vila-seca, i per això l’acte de lliurament dels premis s’ha fet a l’Aula Magna del campus que la URV té en aquest municipi. El seu alcalde, Pere Segura, ha lliurat els guardons juntament amb el rector de la URV, Josep Pallarès, i ha anunciat que el premi passarà a ser anual i s’hi dedicarà una partida econòmica més elevada.

Així, Berta Pla Romero, que ha fet el grau en Història de l’Art i Arqueologia, ha guanyat el premi al millor treball de recerca de fi de grau amb La fortuna crítica de Berthe Morisot, un estudi sobre la pintora impressionista francesa de la segona meitat del segle XIX. Amb el seu talent i determinació, Morisot va superar els prejudicis de l’època i se la considera una de les artistes més influents en la història de l’art.
Juan Manuel Romero de la Rosa, per altra banda, s’ha endut el guardó de la modalitat de treballs de fi de màster amb la recerca Formació en diversitat sexual i de gènere en el grau de mestre d’educació primària: anàlisi dels plans d’estudi a les universitats públiques. Romero, que ha cursat el màster en Innovació en la Intervenció Social i Educativa, destaca la importància d’una educació inclusiva i respectuosa amb la diversitat sexual i de gènere, subratlla la necessitat d’incorporar contingut i metodologies per promoure-ho i avalua la preparació dels futurs mestres en aquests temes.
Per últim, Marta Gort Paniello ha obtingut el premi a la millor tesi doctoral per Galatea cobra veu: Eliza Doolitle i Dolores Mendoza, una relectura en clau de gènere del mite de Pigmalió. Gort hi analitza i compara dues representacions contemporànies de la Galatea de Pigmalió: Eliza Dolitle, la protagonista de l’obra teatral Pygmalion, de George Bernard Shaw (1912), i Dolores Mendoza, de la novel·la La salvatge. Elegia de Dolores Mendoza, d’Isabel-Clara Simó (1993).