El cicle "Escolta, Europa", que impulsa la Generalitat, ha tractat sobre Catalunya i el català a la Unió i sobre salut i model social europeu

“Escolta, Europa” és el cicle de conferències que el Govern de Catalunya organitza en diferents ciutats per fomentar la participació ciutadana a la Conferència sobre el Futur d’Europa, que té per objectiu recollir les propostes sobre les prioritats de l’Europa del futur a través d’un procés participatiu a escala europea. El campus Terres de l’Ebre i el rectorat de la Universitat han estat dos dels escenaris del procés participatiu aquesta setmana. Al primer s’hi va tractar l’ús de la llengua catalana i el dret a l’autodeterminació a les institucions de la Unió, i al segon s’hi va debatre sobre salut i model social europeu. La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, va ser l’encarregada de cloure totes dues sessions.

La taula rodona “Salut i model social europeu”, que es va celebrar ahir al rectorat, va comptar amb Jaume Benavent, gerent del Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra; Àlex Arenas, catedràtic del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV; Enriqueta Felip, cap de secció del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i Albert Torelló, investigador de l’Institut Ostrom. María José Figueras, rectora de la Universitat, va inaugurar aquesta sessió i va remarcar la voluntat de la Universitat per “aportar solucions que ens ajudin a sortir d’aquesta crisi”.

Els ponents de la taula van aportar la seva visió sobre els reptes d’Europa en matèria de salut. Àlex Arenas va reclamar una major coordinació entre els estats de la Unió: “No tenim una estratègia conjunta -va apuntar-. La mobilitat humana i la manca de sincronització en les mesures ha allargat més del desitjable el temps de pandèmia viscut”. Així com també va demanar que les administracions siguin transparents a l’hora de servir les dades perquè la comunitat científica pugui treballar-hi i, al seu torn, les administracions comptin amb la comunitat científica a l’hora de prendre decisions.

Altres propostes dels ponents per reconstruir el model social europeu van ser marcs regulatoris flexibles, que permetin, entre d’altres, un intercanvi de professionals més àgil; l’adequació a la realitat de les estructures i la legislació europea, perquè contemplin qüestions com ara els nous tractaments, i la coordinació entre els sectors sanitari i social per fer front a l’increment de l’esperança de vida i els canvis en les causes de malaltia i mortalitat.

La taula rodona que va tenir lloc al campus Terres de l’Ebre el 18 de gener va comptar amb Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística; Josep Canício, advocat i Síndic de Greuges de la Universitat entre 2014 i 2019; Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, i Marta Rovira, investigadora i consultora de polítiques públiques, i professora de la UAB. Jordi Sardà, director del campus, va ser l’encarregat d’inaugurar la sessió.

En el seu discurs de cloendaa Tortosa, Victòria Alsina va afirmar que “l’acció exterior catalana ha de lluitar, protegir i connectar amb les demandes d’oficialitat del català a les institucions europees”, però també “perquè sigui utilitzat i sigui oficial en altres organismes internacionals”. En aquest sentit, va assenyalar que “els drets lingüístics també formen part dels valors fundacionals de la Unió Europea i són drets humans”.

La informació completa sobre el cicle es pot trobar al web del Departament d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat.