Paul Capriotti, investigador del Departament d’Estudis de Comunicació, és l’autor més citat en aquest àmbit segons un estudi publicat a la Revista Internacional de Relaciones Públicas

L’investigador del Departament d’Estudis de Comunicació de la URV Paul Capriotti és la principal referència internacional en la recerca sobre la comunicació dels museus, tal i com es reflecteix en un estudi de les universitats de Màlaga i Sharjah (Emirats Àrabs) publicat a la Revista Internacional de Relaciones Públicas. Capriotti s’ha especialitzat en els últims anys en la recerca al voltant de les estratègies de comunicació digital de diferents tipologies d’institucions i empreses.

L’interès de Paul Capriotti per la comunicació dels museus va derivar en un primer projecte propi, finançat des del mateix Departament d’Estudis de Comunicació, sobre la comunicació digital de diferents museus catalans, que li va servir de base per un estudi més ambiciós. Amb finançament estatal, Capriotti n’era l’investigador principal i hi van participar universitats d’arreu de l’estat. En aquest cas, van ser objecte de l’estudi al voltant d’un centenar dels museus més visitats del món, amb força varietat temàtica i geogràfica.

L’amplitud de la mostra, segmentada en tres blocs (Àsia-Pacífic, Europa i Amèrica), els va permetre fer moltes comparacions, detectar tendències i extreure exemples de bones i males pràctiques. I els va portar, a més, a publicar uns quants articles en revistes de prestigi, la qual cosa explica que de seguida Capriotti se situés com l’autor amb més publicacions en l’àmbit d’estudi. “La recerca en aquest tema sempre ha sigut molt dispersa, amb pocs articles per autor i sense línies d’investigació consolidades. En canvi nosaltres, vam publicar bastant, i amb molt impacte”, recorda Capriotti. Van ser articles publicats al voltant del 2018, i des de llavors, segons assegura l’investigador de la URV, la tendència en l’estudi de la comunicació dels museus s’ha mantingut, amb una recerca molt segmentada, de manera que anys després continuen sent la referència en aquesta matèria gràcies a aquell estudi tan detallat.

Pel que fa a la recerca, Paul Capriotti i la resta d’investigadors van concloure, sobretot, que els museus, en general, no eren molt actius a les xarxes socials -amb molts museus que publicaven molt i molts d’altres que ho feien molt poc- i que hi faltava interactivitat, amb mitjanes baixes de comentaris per part dels usuaris i poques respostes per part dels museus. Aquest estudi va permetre constatar als investigadors, tal i com han comprovat en altres projectes, que el fet de publicar molt no implica un increment de l’engagement (o sentiment d’adhesió), “ja que sovint un volum massa alt de publicacions perjudica la visibilitat de les que realment tenen bon contingut”, segons Capriotti. Tampoc la proliferació de vídeos assegura una major interactivitat, i sovint cal plantejar-se si val la pena la feina que es destina a produir-los.

La repercussió obtinguda per Capriotti, i la resta d’investigadors del Grup de Recerca en Comunicació de la URV, pel que fa als museus va camí de repetir-se en l’àmbit en què està concentrat actualment: la comunicació digital de les universitats. De moment ja han publicat uns quants articles al voltant de l’estratègia de 70 universitats de la resta d’Europa, Amèrica Llatina i els Estats Units a les xarxes socials (què comuniquen i com, com potencien la interactivitat…) i ara preparen un altre projecte, amb finançament estatal, amb com les principals universitats d’arreu del món (650, incloses catalanes i espanyoles) comuniquen la responsabilitat social.