Un informe elaborat per una comissió interdisciplinària planteja indicadors i metodologies per evidenciar com la investigació universitària contribueix al benestar de la societat

La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha elaborat un informe que proposa un nou sistema d’indicadors per avaluar l’impacte social de la recerca que es desenvolupa a la institució. El document, elaborat per una comissió interdisciplinària amb representants de diverses àrees de coneixement, té com a objectiu definir un marc conceptual i metodològic que permeti identificar i fer visible com els resultats científics poden generar millores tangibles en la vida de les persones i en el funcionament de les institucions socials.

L’informe, que aquest 12 de març s’ha posat en comú amb entitats del territori per tal d’acabar-lo de treballar tenint en compte el seu punt de vista, parteix d’una definició clara d’impacte social de la recerca, que es produeix quan els resultats científics, un cop transferits i aplicats, generen avenços verificables per a la societat, ja sigui en forma de millores en la salut, l’educació, les polítiques públiques o les pràctiques professionals. En aquest sentit, el document subratlla que l’impacte social va més enllà de la simple difusió o transferència de coneixement, ja que implica canvis reals en la vida de les persones.

Per analitzar aquest impacte, el model proposa tenir en compte tres moments del procés investigador: abans de l’inici del projecte (avaluació ex-ante), durant el desenvolupament de la recerca (in itinere) i un cop finalitzat el projecte (ex-post). L’informe posa un èmfasi especial en aquesta última fase, ja que és la que permet aportar evidències objectives sobre els resultats socials aconseguits a partir de la investigació universitària.

La proposta també s’inspira en diversos models internacionals d’avaluació de l’impacte de la recerca, com els sistemes utilitzats al Regne Unit, Austràlia o Canadà, així com en els programes de recerca europeus. Aquests models combinen indicadors quantitatius i qualitatius, i utilitzen estudis de cas, testimonis o narratives d’impacte per documentar els canvis socials generats per la investigació. La idea és que l’informe treballat per la URV serveixi de model per a d’altres institucions del territori i més enllà.

En el cas de la URV, el sistema plantejat s’estructura en tres fases principals: la recollida d’evidències d’impacte (informes, enquestes, mètriques quantitatives…), l’avaluació d’aquestes dades per part d’un comitè interdisciplinari amb participació d’agents externs i, finalment, el retorn i la difusió dels resultats a la comunitat universitària i a la societat. Aquest procés pretén fomentar una cultura institucional de l’impacte i millorar la rendició de comptes de la universitat davant la ciutadania.

Per mesurar l’impacte social de manera sistemàtica, l’informe proposa quatre grans dimensions d’anàlisi, que estableixen indicadors a curt, mitjà i llarg termini i en què cal descriure els canvis generats pel projecte en qüestió més enllà de l’àmbit acadèmic: l’impacte directe en les persones i les polítiques públiques; l’impacte col·laboratiu amb agents socials i institucionals; l’impacte territorial i la sostenibilitat en el temps, i l’impacte cultural i de reconeixement social. Amb aquest sistema, la URV vol disposar d’una eina estable per evidenciar la contribució real de la recerca universitària al desenvolupament social, econòmic i cultural del territori.