Ha recuperat les aportacions de les infermeres i les dones que s'han dedicat a les cures, sovint absents en els relats històrics

Amb motiu de la commemoració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, la Unitat d’Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili reconeix cada any persones o col·lectius que han destacat per la defensa dels drets de les dones i per contribuir a fer-les visibles. La divuitena edició de la Distinció Maria Antònia Ferrer i Bosch ha recaigut en l’Associació Febe d’Història d’Infermeria de Llengua Catalana, pel seu treball de recerca i divulgació per recuperar i posar en valor el paper de les dones en la història de la infermeria i del cuidatge.

L’Associació Febe està formada per 26 membres procedents de nou universitats dels territoris de parla catalana, entre les quals hi ha la URV. Gràcies a la seva coordinació, s’han impulsat nombroses iniciatives que han contribuït a visibilitzar la figura de les infermeres, sovint absents dels relats històrics. Aquesta tasca s’ha materialitzat en seminaris, publicacions, tesis doctorals i diversos projectes i línies d’investigació, que han recuperat trajectòries professionals i aportacions de les dones que s’han dedicat al cuidatge al llarg de la història i fins a l’actualitat. Sense aquest treball, haurien quedat en l’oblit.

L’invisibilitat de les cures, una construcció social

Així ho ha exposat Amèlia Guilera Roche, infermera, membre de Febe, doctora en Educació i Societat que va dirigir el Campus Docent Sant Joan de Déu entre el 2006 i el 2020 i ponent de l’acte de lliurament de la distinció, aquest dilluns 9 de març. Ha recordat que cuidar sosté la vida i les relacions humanes, “és una de les activitats més essencials per a la supervivència humana, però alhora és una de les activitats més invisibilitzades socialment”. Aquesta invisibilitat és el resultat d’una construcció social que ha situat el cuidatge en un espai privat i feminitzat.

Per a Guilera hi ha tres factors principals que han conduït a aquesta invisibilització. En primer lloc, la feminització de la professió, que ha condicionat la projecció social, salarial i acadèmica”. Ha apuntat que es veu l’infermera com una figura abnegada, més associada a la compassió que al saber científic. Però n’ha reivindicat el seu rol autònom i el seu paper en la gestió, la recerca i la docència. En segon lloc, Guilera ha senyalat la substitució del substantiu infermeres pel mot genèric infermeria, tant en el llenguatge quotidià com en el científic, una situació que no es produeix en altres àmbits de la salut com la medicina o la psicologia.

I en tercer lloc, ha apuntat al model d’atenció, que és “biomèdic, centrat en el curar perquè entèn la malaltia com una alteració biològica del cos”, però, en canvi, “el model d’atenció infermer es basa en el cuidar, on la salut inclou dimensions físiques, socials, emocionals i espirituals”. En aquest sentit, Guilera ha detallat que gran part de les tasques que fan les infermeres, accions que busquen el comfort i el benestar de les persones, no es registren. “Es fan, però no s’expliquen: preservar el descans, córrer una cortina per preservar la intimitat, agafar la mà per consolar… Són accions intencionals perquè hem aplicat un judici terapèutic”, afirma. Perquè tenir cura es fa des del coneixement clínic i pràctica amb una visió holística, que procura pel guariment del cos, però també pel benestar emocional i espiritual de la persona.

L’aportació al coneixement des de la perspectiva de gènere de l’Associació Febe d’Història d’Infermeria de Llengua Catalana

Des de Febe s’ha recuperat el paper de les infermeres a la Guerra Civil espanyola; el de les infermeres pioneres i practicants, ATS, llevadores i diplomades; el de les infermeres als atemptats de Barcelona i Cambrils de 2017, en la lluita contra el càncer; s’ha documentat el problema de les migracions de personal, el significat social de les cures, la inserció de les dones, i l’evolució i context sociocultural de les pràctiques sanitàries.

A més d’utilitzar fons documentals institucionals, rescaten les fonts orals, que sovint aporten informació que no apareix als documents oficials i dona veu a col·lectius i persones que no estan representades als relats institucionals. “Febe posa les bases perquè les seves històries generin més coneixement”, ha indicat Guilera.

Un espai de transformació de la societat

El president de l’associació, Miquel Àngel Calderó, ha recollit la Distinció que porta el nom de Maria Antònia Ferrer i Bosch (1926-2024), historiadora i pedagoga vinculada a la ciutat de Tarragona, que va centrar la seva recerca en el pensament i la societat contemporanis, sovint amb el paper de les dones com a eix central.

Calderó ha recordat que la infermeria no només ha estat una professió sinó una via en la que moltes dones han trobat un espai per a la transformació de la societat: “Les infermeres es revelen com a impulsores de nous serveis i d’un ecosistema amb perspectiva de gènere com a factor clau de benestar i desenvolupament per a la societat.”

Per a l’associació Febe el reconeixement és “un estímul per continuar posant en valor la història de tantes infermeres que han contribuit al progrés de la societat i han obert camins per a les generacions futures”.

María Jiménez, secretària general de la Universitat i també infermera que ha lliurat el guardó, ha recordat el paper de les professores de la URV que han impulsat el coneixement de la història de les infermeres.

Una d’elles, Carme Vives, ha estat l’encarregada de fer la lectura del manifest per la igualtat després de la hissada de la bandera feminista aquest matí al rectorat.