S’ha constatat un creixement dels cotitzants del 0,7%, mentre que al conjunt del país l’economia ha caigut al voltant del 2%, això confirmaria una major resiliència a l’Ebre tot i l’espectacular pujada de l’atur

Contra tot pronòstic i malgrat la situació de crisi sanitària, el tercer trimestre de l’any no ha estat del tot negatiu per a l’economia de les Terres de l’Ebre. Al contrari, s’ha detectat un increment d’un 0,7% de cotitzants respecte al tercer trimestre del 2019, segons les dades oficials, i de 5,3 punts si el comparem amb el segon trimestre de l’any (efecte rebot). Així, mentre que al conjunt de Catalunya s’ha enregistrat una davallada al voltant del 2%, el nombre d’afiliats a les Terres de l’Ebre ha assolit la xifra de 53.125, és a dir, 385 afiliats més que el tercer trimestre de l’any anterior. Així ho constata el Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre que elabora trimestralment la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, la CELiR.

“Aquesta evolució positiva durant el tercer trimestre s’explica principalment per la diversitat sectorial de les Terres de l’Ebre. Així, si bé el sector de l’hoteleria i l’oci ha patit de ple els efectes de la pandèmia com a tot arreu, altres sectors com la indústria alimentària o els serveis col·lectius han crescut considerablement. En tot cas, hem d’anar amb molta precaució a l’hora d’interpretar les dades, ja que els afectats pels ERTOs es continuen comptabilitzant com a cotitzants”, apunta el director de la CELiR, Juan Antonio Duro.

D’acord amb les dades del tercer trimestre de l’any, tots els grans sectors de l’economia de les Terres de l’Ebre exhibeixen creixements positius respecte al mateix trimestre l’any anterior a excepció del sector primari. Destaca, sobretot, el sector serveis (3,5%), seguit de la indústria  (0,7%) i la construcció (0,5%). Per contra, l’agricultura cau un -0,4%. “Es confirma la teoria que avançàvem fa uns mesos de que la diversitat econòmica dona a les Terres de l’Ebre una major resiliència, en un context de crisi global de gran impacte”, afirma Duro tot assenyalant que si es fa la comparativa amb d’altres territoris similars com ara les comarques centrals, Ponent, la Val d’Aran o el Camp de Tarragona, L’Ebre és l’únic territori que ha vist créixer els cotitzants en aquest tercer trimestre de l’any. Un creixement que s’ha produït a totes les comarques de l’Ebre, de les quals la del Montsià, amb un 1,3%, ha estat la que més ha crescut.  Per municipis, lideren el creixement Ascó, Flix, Camarles, Gandesa o la Sénia, juntament amb les dos principals Tortosa i Amposta. Per contra, els municipis amb un major pes del sector turístic han sofert una davallada: l’Ampolla, el Perelló, l’Ametlla de Mar, Deltebre i Sant Carles de la Ràpita.

L’atur es dispara

La nota negativa ha estat el creixement espectacular de l’atur que igual com el segon trimestre de l’any ha enregistrat un increment espectacular del 27,9% i el nombre total d’aturats de les Terres de l’Ebre se situen en 11.284 persones aturades, 2.459 més que en el tercer trimestre del 2019.

L’informe econòmic de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, que compta amb el suport de la Diputació de Tarragona, s’ha presentat aquest matí a través de la plataforma Microsoft Teams en col·laboració del Consell Comarcal del Montsià i ha comptat amb la presència del seu president, Joan Roig. El director de la CELiR, Juan Antonio Duro ha aprofitat per repassar les dades turístiques de l’estiu, que evidencien que les Terres de l’Ebre ha protegit molt més que altres marques turístiques la demanda d’ocupació de juliol a setembre d’enguany.