Els aparells permeten saber quan és necessari ventilar els espais i ajuden a millorar així l'eficiència energètica

La qualitat de l’aire és un dels paràmetres que es tenen en compte a l’hora d’avaluar les condicions de treball en un espai de treball o docent, de la mateixa manera que es considera la temperatura o la il·luminació.  A més té incidència sobre la propagació de malalties que es transmeten a través dels aerosols, com ocorre amb el contagi per COVID-19, i per això la pandèmia va posar encara més de relleu la necessitat d’una correcta ventilació, especialment als espais docents perquè s’hi aplega un nombre major de persones.

Per combinar els nivells adequats de qualitat de l’aire i de confort tèrmic és necessari saber en quin moment cal obrir finestres o quan es poden mantenir tancades per no perdre la climatització i millorar així l’eficiència energètica dels edificis, ja que la renovació total de l’aire d’un espai es fa amb la suma de la ventilació natural i la ventilació forçada.

Aparells que avisen quan cal ventilar l’espai

En aquest context, i com a part del Pla de millora de la renovació de l’aire als espais de la URV, la Universitat està fent extensiva a totes les aules i laboratoris docents el que el curs passat va iniciar-se com a prova pilot: la instal·lació d’aparells que mesuren el CO₂ (mesura utilitzada com indicador de la qualitat de l’aire) i que emeten una alerta quan la qualitat de l’aire no és bona durant més de 15 minuts, indicatiu que cal ventilar l’espai.

Ja se n’han instal·lat 180 entre el campus Catalunya i part del campus Sescelades, i en acabar el desplegament n’hi haurà 600 en tots els campus.

Els dispositius instal·lats indiquen la qualitat de l’aire de dues maneres: amb llums de colors, com un semàfor, en què la llum vermella s’encén quan el CO₂ supera el límit de les condicions de benestar establert per normativa, i amb una alerta sonora quan el nivell de baixa qualitat de l’aire es manté durant 15 minuts.

Un prototip propi amb recollida de dades i noves funcionalitats

Els dispositius són un prototip que Oriol Lorenzo, químic de formació i tècnic de telecomunicacions i administració de sistemes informàtics del Personal d’Administració i Serveis de la Universitat, va desenvolupar per a ús personal durant els primers mesos de la pandèmia i que va cedir a la URV. A diferència dels que es poden trobar al mercat, aquests aparells poden integrar noves funcionalitats o ser modificades en funció de les necessitats, no requereixen l’ús de la xarxa d’un operador extern, si no que s’integren a la xarxa de la mateixa URV, i es gestionen de manera centralitzada.

Això permet recollir dades de manera continuada i, al seu torn, analitzar on es produeixen incidències per intervenir-hi, ja sigui quan es tracta d’un lloc on la concentració de CO₂ és reiteradament alta, ja sigui quan hi ha un problema de funcionament de l’aparell.

El desenvolupament de l’aparell ha comptat amb l’assessorament del Servei de Recursos Materials de la Universitat, que també n’està fent la instal·lació i el seguiment, a més de tècnics del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica i l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals, i dels investigadors Alex Arenas, Francesc Borrull i Eduard Llobet, dels departaments d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, de Química Analítica i Química Orgànica, i d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica, respectivament.

Contribueixen a millorar l’eficiència energètica dels edificis

La instal·lació dels 600 mesuradors fixes als espais docents forma part del Pla de millora de la renovació de l’aire als espais de la URV, però no és l’única mesura. De fet, complementaran les millores en la ventilació natural i la ventilació forçada que s’han fet els darrers anys perquè els mesuradors ajudaran a determinar quan es poden obrir i tancar finestres per renovar l’aire o per preservar l’escalfor o el fred quan les temperatures no són moderades a l’exterior.

Així, el Servei de Recursos Materials ha canviat finestres, millorat l’obertura i facilitat el seu ús amb motors elèctrics, especialment en els llocs on la ventilació natural és l’única disponible. Pel que fa a la ventilació forçada, des de l’inici de la pandèmia s’han revisat i programat els equips per adequar-los a la nova situació, fent que no hi hagi recirculació d’aire, que l’arrencada dels aparells sigui dues hores abans de l’obertura dels centres i que l’extracció d’aire dels lavabos funcioni totes les hores.