El reconeixement posa en valor la seva lluita pels drets de les dones durant el franquisme malgrat el risc personal al que s'enfrontaven en aquella època

La Universitat Rovira i Virgili ha fet entrega aquest divendres de la Distinció Maria Antònia Ferrer i Bosch amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Aquest reconeixement es concedeix a persones i col·lectius que treballen per afavorir la igualtat entre homes i dones. En aquesta edició s’ha lliurat a les fundadores i pioneres del Bloc Feminista de Tarragona dels anys 70, que van atrevir-se a obrir camins fins al moment inexistents per organitzar la lluita contra la falta de drets de les dones, van crear espais de diàleg i d’atenció i, a la a la vegada, havien d’intentar passar desapercebudes per la brigada político-social del règim franquista.

La distinció, que lliura la Unitat d’Igualtat, posa en valor l’empenta d’aquest col·lectiu que a mitjans dels anys setanta i en plena efervescència antifranquista i reivindicativa va construir el Moviment de Dones de Tarragona, la llavor del que l’any 1976 va ser el Bloc Feminista de Tarragona. Aquest col·lectiu neix oficialment per lluitar en favor dels drets de les dones, flagel·lades en aquella època per l’església i la Sección Femenina del Movimiento. Els membres del jurat de la Distinció van decidir atorgar el guardó per unanimitat a les fundadores i pioneres del Bloc: Rosa Queral, Teresa Gatell, Cesca Guinovart, Maite Curto, Maria Teresa Roca, Pilar Sardà, Maite Blay, Rosa Mas, Mercè Vergès, Rosa Arriaga, Pili Morinero, Lourdes Latorre, Fina Rabassó, Concepció Benet, Esther Forgas i Sol Roca.

Montserrat Tura Camafreita, exconsellera de Justícia i d’Interior de la Generalitat de Catalunya, ha pronunciat la conferència que ha precedit el lliurament del guardó. Tura ha volgut destacar la “gosadia d’haver-se atrevit a mantenir la seva lluita malgrat el risc personal al que s’enfrontaven en aquella època” i ha recordat que totes són dones nascudes i educades en una dictadura: “No les van educar per ser rebels sinó per ser submises. I malgrat això van ser rebels”.

El Bloc, format per dones treballadores -des de militants d’esquerres fins a mestresses de casa-, va néixer amb unes reivindicacions molt clares: el divorci, la pàtria potestat, l’avortament, l’anticoncepció, el coneixement del cos i la sexualitat ben entesa, lluites exclusives del feminisme. Tura ha recordat que aquesta actitud combativa, “en una època en què encara estava vigent la pena de mort, les tortures i la política de la por i del sotmetiment, el fet de reunir-se i marcar-se uns objectius era un atreviment i un acte de valentia.”

En aquest sentit, Maite Blay, una de les pioneres i fundadores del Bloc, ha recordat en nom de tot el col·lectiu la realitat que es vivia en aquells anys: “La dictadura era cruel. Condemnava a mort, torturava, les lleis eren injustes i no teníem dret al nostre cos. No podíem decidir a qui estimàvem ni com havia de ser la nostra família. Es perseguia la paraula, se’ns discriminava amb l’excusa de la protecció”. “En el millor dels casos -ha recordat- se’ns tractava com si perpètuament fóssim menors, sempre sota les ordres d’algú. Es podia abusar de nosaltres impunement”.

En aquest context, el Bloc Feminista va aconseguir que les dones de Tarragona trobessin un espai on es discutís sobre discriminacions laborals, com la divisió del treball en funció del sexe, els treballs vetats i aquells reservats pel fet de ser dones o els salaris diferents per a una mateixa feina. Van afavorir el debat sobre les discriminacions en educació davant la política educativa existent: feia pocs anys de l’aprovació de la llei que establia l’obligatorietat de què les noies anessin a l’escola, però el currículum marginava les dones amb menys hores de cultura general en pro de les ensenyances de la llar.

En els seus espais de debat i discussió també es van posar sobre la taula temes com la família o l’adulteri amb asimetria de gènere, que castigava de diferent manera l’home que a la dona per un mateix fet. O l’absència de la pàtria potestat sobre les filles i els fills: la possibilitat que el para pogués donar-los en adopció sense consentiment de la mare. El Bloc Feminista de Tarragona va abordar també el tema de la violència contra les dones, oculta, tolerada i animada per trencar la rebel·lia i l’abandonament de la mística de la feminitat més tradicional. Gràcies a la seva feina es va poder parlar sobre repressió sexual i es van crear serveis de planificació familiar. A més, van aconseguir situar les dones en l’espai públic i polític, reclamant el lloc que els pertocava.

Les seves reivindicacions, que visualitzaven la situació d’inferioritat de les dones, van generar situacions en alguns casos conflictives en molts partits, associacions de veïns i àmbits relacionals on les persones que formaven el Bloc convivien, amb contínues pressions per encabir els homes a les seves reunions.

L’any 1981, el centre de planificació deixa la seva etapa de clandestinitat i passa a constituir-se formalment com a Centre Municipal de Planificació Familiar Mitja Lluna. L’obertura d’aquest centre obliga el grup a constituir-se legalment i es dona per acabada l’etapa fundacional del Bloc.

Però la seva feina dels anys previs va deixar empremta. L’exconsellera Tura ha recordat la seva tasca durant els primers anys de la transició, una època en la que la presència de dones era pràcticament inexistent en les taules de decisió política. Tot i així, “gràcies a la remor del seu moviment van aconseguir que s’aprovessin mesures que incomodaven els partits més reaccionaris com la modificació de la legislació sobre l’adulteri”. Tura ha afirmat que el lliurament d’aquesta Distinció “és un acte de justícia i reconeixement al Bloc i als moviments feministes, que van fer que el règim democràtic que es va consolidar anés més enllà del que volien algunes forces polítiques a l’inici de la transició”.

Lectura de manifest i hissada de bandera

La commemoració del 8M ha començat a primera hora del matí amb la hissada de la bandera lila  davant de l’edifici del rectorat de la URV. Posteriorment s’ha llegit un manifest. Durant l’acte, responsables de la Unitat d’Igualtat de la URV i representants del Bloc Feminista de Tarragona han llegit un manifest.

El text reivindica la igualtat plena entre dones i homes a la URV, condició necessària per a una democràcia i una ciutadania plural, lliure i crítica. En aquest sentit s’han recordat les activitats proposades per la Unitat d’Igualtat de la Universitat que, sota el lema “Teixint aliances des de la interseccionalitat i la lluita contra la discriminació”, animen a no deixar ningú enrere i lluitar per la igualtat de totes les dones i recorda el deure que, com a universitat, de lluitar per aquesta reivindicació a tots els col·lectius que formen la institució. També s’ha fet una crida a recordar totes les dones que han lluitat per aquests drets bàsics, i també les que ho estan fent i ho faran en un futur.