Un estudi del Grup de Recerca en Comunicació Asterisc indica que cal reforçar el relat sòcio-cultural en les sol·licituds oficials que les indicacions geogràfiques fan a la UE per aconseguir la distinció

Com es comunica el lligam entre els productes de qualitat i les zones geogràfiques on es produeixen? Quines temàtiques s’esmenten en les sol·licituds oficials d’indicacions geogràfiques que aconsegueixen una distinció a la Unió Europea? Un estudi sobre les denominacions d’origen realitzat pel Grup de Recerca en Comunicació Asterisc, de la Universitat Rovira i Virgili, indica que cal posar especial atenció en el relat sobre societat i cultura en aquestes peticions a la UE. “A les indicacions geogràfiques protegides els cal un bon relat”, indica l’investigador Enric Castelló.

Castelló va investigar la secció que les sol·licituds a la UE per Denominació d’Origen Protegida (PDO), Indicació Geogràfica Protegida (PGI) o Especialitat Tradicional Garantida (TSG) destinen al vincle amb la zona de producció. La recerca conclou que més de la meitat de les explicacions estan relacionades amb aspectes socials i culturals. Aquests relats presenten temes que abasten les tradicions d’elaboració, la comercialització i el consum, la gastronomia, l’educació, la llengua, el turisme, o també la literatura o els mitjans de comunicació. L’anàlisi indica que l’altra meitat del relat correspon a aspectes sobre la natura, el lloc i els espais, i el temps i la història.

La recerca, publicada en accés obert a la Spanish Journal of Agricultural Research, va estudiar 132 aplicacions que van obtenir amb èxit alguna de les etiquetes esmentades des de gener de 2016 fins a abril de 2019. Els productes inclouen carns fresques, fumades i curades, formatges, olis, fruites i verdures, peix, pans i pastisseria, o mels, entre d’altres. L’anàlisi posa en relleu la importància del relat sòcio-cultural en les sol·licituds registrades i dona claus que poden ajudar a explicar millor aquest relat a futurs consorcis que vulguin accedir a l’esquema de qualitat alimentària de la UE.

Entre les recomanacions que ofereix l’article s’esmenta la proporcionalitat de les temàtiques a exposar, així com la seqüència lògica i ben fonamentada. La recerca destaca el fet que el tipus d’indicació (PDO, PGI o TSG) o de producte (segons la tipologia de la UE) té relació amb el pes d’històries i les temàtiques desenvolupades. Per exemple, el relat sobre natura pren una rellevància en les PDO, i productes com olis, vegetals o fruita posen èmfasi especial en els sòls, clima o aigües, mentre que els productes processats com les carns, els formatges i la pastisseria posen atenció a narratives sobre la tradició, el coneixement col·lectiu, o també la història. Castelló ha notat com molts productes lliguen els seus orígens a temps immemorials que es remunten als grecs i als romans en alguns casos.

Segons indica l’investigador, encara que les dades científiques tenen un pes ineludible, cal que el relat de les denominacions d’origen contempli l’especificitat de l’experiència humana, així com evidències del reconeixement social i cultural. Sovint s’hi citen mitjans de comunicació, tradicions populars, i fins i tot elements de la cultura popular, revistes especialitzades. L’investigador destaca fins i tot alguna anècdota com una cita al còmic d’Astèrix a la sol·licitud sobre els pernils francesos de l’Albèrnia, o el pes dels dolços com el melekouni a les bodes gregues. “Cal que el relat sobre els lligams entre el producte i la regió sigui original, autèntic, únic”, conclou.

Referència bibliogràfica: Castelló, Enric. Storytelling in applications for the EU quality schemes for agricultural products and foodstuffs: place, origin and tradition. Spanish Journal of Agricultural Research, [S.l.], v. 18, n. 2, p. e0105, sep. 2020. ISSN 2171-9292. DOI: 2020182-16192.