Per tercer any consecutiu, una de les sessions del XVII Festival de Cinema Indígena de Barcelona s'ha celebrat a la URV

La Universitat Rovira i Virgili ha acollit, per tercer any consecutiu, una de les sessions del XVII Festival de Cinema Indígena de Barcelona, l’IndiFest 2024. Aquest certamen és una valuosa oportunitat per conèixer, a través del cinema, les lluites i resistències dels pobles indígenes en la defensa dels seus territoris i la sostenibilitat de la vida. L’edició d’aquest any es va dedicar a les intel·ligències ancestrals, un concepte que ens ajuda a pensar els sabers i pràctiques dels pobles indígenes davant els desafiaments globals del present i del futur. 

Tal i com ha quedat palès durant el festival, si es parla d’intel·ligències en plural és perquè calen intel·ligències col·lectives i diverses per encarar les crisis, més enllà dels algorismes, les ments brillants i els gabinets d’experts. L’organització i la comunalitat, les epistemologies indígenes, els coneixements ecològics tradicionals, són algunes de les alternatives i respostes col·lectives dels pobles indígenes per fer front a les crisis ambientals, sanitàries i socials. 

Al voltant d’aquestes temàtiques s’han projectat, aquest dos curtmetratges:. Per una banda, Guardianas del lago. una nova albada, un nou despertar, en què un col·lectiu de dones indígenes aj tz’utujilaa’ lluita contra els empresaris del sector del plàstic per salvar el llac Atitlán de Guatemala. Les seves veus volen ser silenciades, però elles emprenen un llarg viatge per enfrontar-se als culpables directes d’aquest ecocidi i així conservar la vida de l’”Àvia Llac”. I, per altra banda, Huexca en resistència: deu anys de lluita, un homenatge a un poble nahua que s’enfronta a l’espoli causat pel megaprojecte energètic i hidroextractivista Plan Integral Morelos (PIM) impulsat per l’estat mexicà en associació amb empreses espanyoles. Homes i dones armats amb la seva dignitat s’enfronten al monstre de l’espoli i la violència defensant la seva aigua i el seu territori. 

Per parlar d’intel.ligències ancestrals, de les formes de resistència i de moltes altres temàtiques, els convidats principals han sigut José Guillermo Morales Ferulli, director del curmetratge Guardianas del lago, Domingo Hernández Ixcoy (Maya K’iche’, Guatemala) i Claudia Anleu Hernández (URV). 

Durant la sessió s’ha parlat sobre la preocupació de futur que es té per l’entorn i el medi ambient, cosa que porta les comunitats a organitzar-se, destacant el gran protagonisme de les dones com a líders en els diferents actes de resistència i d’enfrontament a la violència, a través de la protesta política. Així mateix, s’han apuntat els paral·lelismes entre els casos de Guatemala, Mèxic i Tarragona, enfront dels abusos que pateixen les comunitats a les fronteres amb grans empreses energètiques, de la relació amb les quals es constata una absència de consulta i consentiment que jerarquitza les relacions, on les empreses solen prendre una sèrie de decisions de les quals són les comunitatshttps://itantropologia.cat/ les que posteriorment en pateixen les conseqüències.

Aquest esdeveniment ha sigut possible gràcies a la col·laboració entre L’ITA. Associació d’Antropologia i el Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV.