Les jornades de debat interdisciplinari i interseccional han abordat les masculinitats des dels àmbits de la salut, la violència, l'afecte i sexualitat, la dissidència i la masculinitat en reconfiguració

Les Jornades Internacionals de Masculinitats: Tensions, Obertures i Reptes de Futur que van tenir lloc a la URV els dies 15 i 16 de maig van aplegar participants d’Espanya, l’Argentina, Brasil, Mèxic, Xile i Austràlia de l’acadèmia, la pràctica clínica, l’activisme i la política que van exposar les seves recerques empíriques i reflexions en cinc taules temàtiques sobre salut, violència, afecte i sexualitat, dissidència i masculinitat en reconfiguració.

La taula inaugural va comptar amb la presència en línia de la professora emèrita Raewyn Connell (Sidney University). Va fer un recorregut històric dels estudis de masculinitat i les seves aplicacions, per a després abordar els reptes del present, com l’auge de l’extrema dreta, les comunitats misògines en la manosfera, el retorn de models de masculinitat autoritaris i bel·licistes, i finalment va tancar amb la importància dels estudis de masculinitat per entendre el futur i empènyer cap a un món més igualitari i just.

El primer panell, format per Yolanda Bodoque (URV), Rai Crespí (Entre Homes) i Oscar Guasch (Universitat de Barcelona), va explorar com les pràctiques associades a les masculinitats hegemòniques es van reconfigurant amb el temps, en els canvis socials que preveuen una major implicació dels homes en el treball de cures, o a través de trajectòries d’autoconsciència voluntàries. Si d’una banda s’han mostrat resistències -a reconèixer-se en un rol de cuidador, o a canviar cap a un determinat model de “masculinitat sana”, també s’albiren possibilitats de reparació, involucrant als homes i la perspectiva de les masculinitats en la construcció de l’agenda de gènere, i en particular abordant la qüestió de la violència de gènere més enllà de la violència contra les dones, amb èmfasis en la violència homofòbica i la violència dels homes contra altres homes.

En el segon panell Jordi Roca (URV), Ana José Cuevas (Universidad de Colima), Lionel Delgado (Homes Igualitaris), Josan Langarita (Universitat de Girona), Pedro Uribe Roncallo (Fundación Ilusión Viril) i Luciano Fabri (Universidad Nacional de Rosario) van obrir un ric debat gràcies a resultats empírics i reflexions teòriques sobre com les masculinitats com a pràctiques de gènere es creuen amb la sexualitat, a través del reforç dels mandats de la masculinitat hegemònica en les parelles heterosexuals, a través de l’impacte dels feminismes en les relacions sexeafectives, a través de l’educació afectiu-sexual a les escoles. Un tema central va ser la ira dels homes, un sentiment que caracteritza la reacció antifeminista contemporània, però també un sentiment que probablement, com a part del repertori de la masculinitat, acaba encobrint altres emocions.

Berta Mascarò Triedo (H2O Col·lectiu LGTBI de Tarragona), Emerson Vincente-Cruz (Universidade Estatal Paulista Jùlio de Mesquita Filho i Observatori Contra l’Homofòbia) i Ravi Spreizner (Instituto Brasileiro de Transmasculinidades – Nucleo Sao Paulo) van presentar les ponències del segon dia. Van destacar la diversitat de les masculinitats, relatant a través d’imatges i històries les pràctiques de masculinitats entre les “butch” i les persones trans masculines, així com experiències de lluita política, com la primera marxa trans masculinista del món, celebrada el 3 de març en São Paulo. Tant al Brasil com a Europa la religió -sobretot la cristiana catòlica i l’evangèlica- ha assumit un paper central en la sanció social de tota dissidència de gènere i sexual, amb un augment no trivial del nombre de casos de LGTBfobia. A partir de reflexions proposades des del públic participant, es va reforçar la idea que la llei per si sola no pot ser la solució, ja que no és una eina per al canvi cultural, i a causa de les limitacions de l’enfocament punitivista.

Durant la quarta taula de les jornades, Daniela Viña (Secretaria de Mujeres, Géneros y Diversidad de Lomas de Zamora), Carmelo Hernández Ramos i José Pablo Cuéllar Otón (Universidad de Alicante) i Matías de Stéfano Barber (CONICET-IIGG-UBA) van presentar els dispositius implementats per a homes que han exercit violència a l’Argentina i Espanya. Els participants van exposar i intercanviar diverses perspectives d’abordatge, enriquint el debat amb enfocaments variats i estratègies específiques utilitzades en tots dos països.

L’últim panell, que va comptar amb les aportacions d’Oriol Rios (URV), Gabriel Belmonte (Universidade do Estado do Rio de Janeiro y Instituto de Pesquisa, Prevençao e Estudos em Suicìdio), Deborah Bekele (URV) i Carlos Sanhueza Sanzana (Universidade Federal do Cearà), va abordar alguns temes de salut on el pes de la masculinitat hegemònica es fa evident en la realització de processos d’autocura, o en les característiques dels casos d’assassinat-suïcidi, que són predominantment casos de feminicidi-suïcidi.

Van tancar la conferència Benno de Keizer (Universidad Veracruzana) i la professora emèrita Dolors Comas d’Argemir (URV), qui va recordar per què el feminisme continua sent la base fonamental dels estudis de masculinitat: per a reconèixer i no deixar-se seduir per narratives que donen la volta a conceptes feministes construint una imatge de la masculinitat aixafada pel feminisme i dels homes com a víctimes d’una “hegemonia feminista”. Així, és important examinar les masculinitats des d’una perspectiva feminista interseccional, capaç de reconèixer com els sistemes de poder relacionats amb el gènere, la raça, la classe i la sexualitat es co-construeixen i deconstrueixen al llarg del temps.

Les jornades, organitzades pel Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, el Doctorat d’Antropologia i Comunicació i el Doctorat d’Estudis de Gènere, va comptar amb la col·laboració de les Facultats de Lletres i de Ciències Jurídiques, el Doctorat Interuniversitari en Treball Social, els màsters en Antropologia Mèdica i Salut Global, en Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social, en Innovació en la Intervenció Social i Educativa, i els graus en Antropologia i Evolució Humana, i en Treball Social.