Així ho conclou una recerca en la qual hi ha participat Florent Rivals, investigador ICREA a l’IPHES-CERCA i professor associat de la URV

L’estudi de les restes d’animals trobades en el jaciment de la cova de Chaves (Osca), liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha permès obtenir dades inèdites sobre el control reproductiu i alimentari dels primers ramats d’ovelles domèstiques durant el Neolític al Mediterrani occidental. La modificació del cicle natural de naixements va afectar la seva fisiologia per a prolongar el seu període fèrtil. Així ho conclou una recerca en la qual hi ha participat Florent Rivals, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)-CERCA i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Els resultats, excepcionals per mostrar per primera vegada i de forma integrada com s’alimentaven i reproduïen els primers ramats d’ovelles domèstiques en la Península Ibèrica, constitueixen en l’actualitat el primer referent sobre la modificació dels ritmes estacionals de reproducció de les ovelles amb la finalitat d’adaptar-les a les necessitats humanes.

El projecte integra aproximacions tècniques basades en les anàlisis d’isòtops estables i del microdesgast dentari de restes de fauna arqueològiques de més de 7500 anys d’antiguitat, recuperades en el jaciment neolític de la cova de Chaves (Osca), situada en la zona del Pirineu central. La recerca s’ha coordinat des del Laboratori d’Arqueozoologia del Departament de Prehistòria de la UAB i en ella han participat investigadors de la Universitat de Saragossa, del Museu d’Història Natural de París i de l’IPHES-CERCA i URV, a Tarragona.

“L’alteració dels ritmes estacionals de reproducció del bestiar va suposar una gran fita per a les societats prehistòriques, possibilitant l’obtenció de carn i de llet durant tot l’any, aspecte que va tenir importants implicacions en l’alimentació, en l’economia i en l’organització social de les primeres comunitats agrícoles, establint les bases de les estratègies ramaderes que han perdurat fins a l’actualitat. Fins fa relativament poc temps es caracteritzava la ramaderia neolítica com d’incipient, si bé les noves possibilitats analítiques basades en la biogeoquímica que s’han aplicat en aquest treball han permès contrastar la pràctica d’estratègies ramaderes plenament consolidades ja des dels moments inicials del Neolític”, comenta la Dra. Maria Saña, professora del Departament de Prehistòria de la UAB i coordinadora del projecte.

L’ovella és una espècie que no es va domesticar de manera autòctona a la Península Ibèrica. El seu agriotip, Ovis orientalis, es localitza en la zona del Llevant oriental. “El sorprenent és la velocitat amb la qual s’integra a l’estratègia ramadera i la seva gran importància econòmica en els primers moments del Neolític. Es tracta d’una adopció ràpida i reeixida, fet que demostra que els mecanismes d’adaptació tant al nou ambient com a la seva nova funció econòmica eren ben coneguts i controlats per part de les comunitats humanes. Les pressions selectives aplicades sobre l’espècie, ara artificials, perseguien objectius concrets i estaven ben definides per endavant.

Aquestes noves evidències impliquen un punt d’inflexió important en la recerca sobre la domesticació animal i els orígens de la ramaderia. Això ha estat possible gràcies al nou enfocament seguit en aquest treball, centrat en explorar els canvis en els règims reproductius i alimentaris d’aquests primers ramats”, manifesta Alejandro Sierra, investigador de la UAB i de la Universitat de Saragossa, primer autor de l’article recentment publicat a la revista Journal Archaeological Science: Reports.

La recerca s’ha centrat en l’estudi de la gestió ramadera de les ovelles de la cova neolítica de Chaves (5600-5300 A.N.E.) al Prepirineu aragonès, jaciment “espectacular per la qualitat i nombre de restes recuperades. En la fauna dels nivells neolítics les seves 12.754 restes recognoscibles, tripliquen com a mínim les trobades en altres jaciments neolítics de la Península, amb ovelles i cabres domèstiques com a espècies més nombroses i amb la més alta presència de porc dels jaciments neolítics, la qual cosa donaria indici de la seva estabulació i del caràcter de poblat estable que se li assigna a l’ocupació, dins a més de la gran cova que compta amb 3000 m² habitables”, afirma Pilar Utrilla, catedràtica de la Universitat de Saragossa i directora de les intervencions arqueològiques.

Els resultats obtinguts per al jaciment de Chaves mostren que en la Península Ibèrica els naixements d’ovelles es produïen també en les estacions de tardor i hivern, el que es considera avui dia com a paridora “fora d’estació òptima”, aspecte que contrasta significativament amb els règims ramaders documentats en altres regions d’Europa durant el Neolític, amb naixements principalment a la primavera. La modificació del cicle natural de naixements de l’ovella salvatge va afectar la fisiologia dels animals d’aquesta espècie, prolongant el seu període fèrtil. Va ser el resultat d’un control humà més intens i continuat, alterant les interaccions entre femelles i mascles, una estratègia de cria que va perseguir una major predictibilitat en la producció ramadera. “El part de tardor durant el Neolític antic en la cova de Chaves confirmaria l’antiguitat d’aquesta pràctica en la conca mediterrània occidental, implicant la combinació de la capacitat biològica de les ovelles, els coneixements zootècnics dels agricultors i les condicions ambientals favorables”, assenyala la Dra. Marie Balasse, investigadora en el Museu d’Història Natural de París.

L’estudi demostra, a més, que aquest major control i pressió selectiva humana va influir també en l’alimentació i les pautes de mobilitat de l’espècie. L’aplicació per primera de vegada de manera combinada de les anàlisis de microdesgast dentari i d’isòtops estables de C13 i O18 sobre mostres seqüencials de bioapatita de l’esmalt de segons i tercers molars mandibulars, ha permès conèixer que l’alimentació dels ramats d’ovelles de Chaves no era molt variada, ni entre els mateixos animals, ni al llarg del cicle anual.

Els resultats del microdesgast mostren que les ovelles neolítiques tenien una alimentació més controlada que la dels animals salvatges que vivien en el mateix entorn i que s’alimentaven en mitjans amb bona cobertura vegetal, que a penes haurien sofert encara l’impacte humà. Les ovelles pasturarien en els voltants de la cova durant la major part de l’any, sent alimentades probablement també amb farratge. La constatació de l’aportació de farratge extraordinari constitueix també una novetat.

“Els resultats sobre la dieta de les ovelles de la cova de Chaves són sorprenents respecte al que estàvem esperant, documentant-se règims amb tendència a intensius i pautes diferencials en la dieta entre els animals juvenils i adults del ramat, característica que pot relacionar-se amb un estret control sobre la producció ramadera durant aquests moments inicials del Neolític”, declara el Dr. Florent Rivals, professor de recerca ICREA a l’IPHES-CERCA i professor associat a la URV.

“Els resultats obtinguts sobre la reproducció i la dieta en les ovelles de Chaves són claus per al coneixement dels sistemes econòmics de les primeres societats ramaderes de la Península Ibèrica. La nova metodologia aplicada en aquest treball passarà a ser sens dubte fonamental per a l’estudi de la gestió animal en la Prehistòria”, conclou el Dr. Alejandro Sierra.

Referència bibliogràfica

Alejandro Sierra, Marie Balasse, Florent Rivals, Denis Fiorillo, Pilar Utrilla, Maria Saña. Sheep husbandry in the early Neolithic of the Pyrenees: New data on feeding and reproduction in the cave of Chaves. Journal of Archaeological Science: Reports, Volume 37, 2021, 102935, ISSN 2352-409X https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2021.102935

https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2352409X21001474