25/11/2016
Les Sociabilitats en la Història, protagonistes amb el professor Jean-Louis Guereña
Ena seva estada a la URV, el docent francès de la Universitat François-Ravelais ha impartit una conferència pública i ha dirigit un seminari per als investigadors sobre sociabilitats, on s'estudien les relacions socials de les persones en col·lectius més o menys estables
Ena seva estada a la URV, el docent francès de la Universitat François-Ravelais ha impartit una conferència pública i ha dirigit un seminari per als investigadors sobre sociabilitats, on s'estudien les relacions socials de les persones en col·lectius més o menys estables
Les dues activitats han tingut lloc el dijous 24 de novembre al campus Catalunya. Jean Louis Guereña, historiador i hispanista francès, és un dels màxims especialistes en sociabilitats i se’l considera deixeble de Maurice Agulhon, l’autor de referència en aquesta temàtica. Les seves publicacions versen sobre sociabilitats, educació i nacionalismes en l’Espanya contemporània. L’estada acadèmica l’ha fet a instàncies del grup de recerca Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània, ISOCAC.
A la conferència pública “Las sociabilidades en la España del siglo XIX”, seguida per una bona presència de públic entre estudiants i professorat d’Història i de la Facultat de Lletres, el professor Guereña ha repassat els aspectes teòrics que defineixen el concepte de la sociabilitat a través de la historiografia i, finalment, ha exposat les diferents característiques de l’Espanya de fa dos segles a través de l’estudi de la sociabilitat formalitzada.
Guereña ha dividit la seva intervenció en quatre punts, d’acord amb l’interès plantejat pels investigadors presents: Ramon Arnabat, moderador de l’acte; Montserrat Duch, investigadora principal de l’ISOCAC; i altres professors del grup com Xavier Ferré, Antoni Gavaldà i Josep M. Pons. També hi han assistit doctorands i doctors del grup. Els punts han estat: primer, Integració entre la història de la sociabilitat i la història política; segon, sobre velles i noves aportacions de la historiografia francesa en matèria de sociabilitats; el tercer punt, relació entre sociabilitats i identitats. L’estudi de la sociabilitat explica la construcció d’identitats. L’associacionisme és la base de les sociabilitats; i quart, la sociabilitat és sempre formal, fins i tot en espais poc formals com casinos, ateneus, cafès o safareigs, lloc de la sociabilitat femenina tradicional.
Membres de l’ISOCAC, grup de recerca consolidat des de l’any 2009, són autors de tres volums recents sobre sociabilitats publicats per la URV, que permeten veure l’evolució, en el món acadèmic català i espanyol, dels estudis sobre la sociabilitat: “Sociabilitats a la Catalunya contemporània”, “Historia de la sociabilidad contemporánea” i “Sociabilidades en la historia”. El grup treballa actualment en el projecte de recerca financiat pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat intitulat: “Sociabilidades: la construcción de la ciutadania en Cataluña (1868-1939”.
Al llarg del matí, s’ha fet la cloenda de l’exposició “Ateneus. Cultura i llibertat”, una exposició sobre l’associacionisme a la Catalunya contemporània que s’ha pogut veure al CRAI del campus. Seguia el fil del contingut del llibre, amb el mateix títol, de Ramon Arnabat i Xavier Ferré.
Més notícies de: història, ISOCAC