L’informe de la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV xifra en un 17,7% la davallada d’aquest índex, que afecta positivament a tots els sectors i situa en 8.712 el nombre d’aturats a les comarques ebrenques

L’atur de les Terres de l’Ebre va reduir-se al llarg del 2022 un 17,7%, el major descens dels darrers disset anys. Es tracta d’una xifra molt positiva si tenim en compte que ha afectat tots els sectors econòmics, per exemple: -23,7% a l’agricultura, -21,5% a la construcció i un -21,6% a les persones sense ocupació anterior, mentre en xifres absolutes cal destacar la baixada de l’atur en el sector serveis. Així ho assenyala l’Informe d’Economia Local i Regional Terres de l’Ebre 2022, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELiR) de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que s’ha presentat aquest dimarts a l’aula Magna del Campus Terres de l’Ebre de la URV.

El nombre mitjà total de persones a l’atur a les Terres de l’Ebre va ser, durant el 2022, de 8.712, amb un important descens de 1.873 aturats, respecte al 2021. “Les dades d’atur actuals s’han reduït a gairebé la meitat dels 16.000 aturats registrats al 2013, en el moment més alt de la crisi econòmica; però encara estan lluny dels 5.000 aturats que es registraven abans de l’inici de la crisi, el 2008” explica el director de la CELiR, Miquel Àngel Bové.

“En termes de contractació, l’aplicació de la reforma laboral durant el 2022 ha tingut un efecte espectacular en l’increment de la contractació indefinida que se situa en xifres mai vistes”, afegeix Bové. I és que s’ha passat de quasi 6.000 contractes indefinits a més de 25.000, reduint així, en la mateixa proporció, la contractació temporal. No obstant això, el nombre de contractes realitzat ha disminuït en 4.500 degut a que s’elimina la repetició de contractes temporals per un mateix lloc de treball.

Precisament, pel que fa a la creació de treball, Miquel Àngel Bové destaca “el discret increment del nombre d’ofertes de nous llocs de treball, 2,7% a les Terres de l’Ebre, si es compara amb l’augment del 43,1% del conjunt de Catalunya, vint vegades superior a la de les comarques ebrenques”. El director de la CELiR precisa que “a les comarques ebrenques costa generar nous llocs de treball, en particular llocs de feina qualificats i, moltes vegades, quan es creen costa cobrir-los. És per això que cal millorar l’estructura productiva de l’econòmica ebrenca, prioritzant l’atracció d’activitats més dinàmiques a l’hora de generar ocupació”.

Un cop d’ull per sectors

Per sectors, destaca sobretot la rellevància de la resiliència del sector turisme. En aquest sentit, les Terres de l’Ebre va ser, l’any 2022, la destinació turística catalana amb una recuperació més alta en les pernoctacions hoteleres (120,1% respecte el 2019, any pre-COVID) i la tercera destinació turística catalana (després de la Vall d’Aran i la Costa Daurada) pel que fa a la recuperació del nombre de viatgers hotelers.

En el cas del sector agrícola, el pes de la producció agrícola en l’estructura productiva de les Terres de l’Ebre es manté molt per sobre de la mitjana global de Catalunya. Però, malgrat que a les Terres de l’Ebre hi ha 6.905 ocupats en aquest sector —el 13% dels afiliats agraris de Catalunya—, han registrat una caiguda del 2,4%, respecte al 2021, molt per sobre del 0,9% de descens que s’experimenta en l’àmbit català.

Pel que fa a l’ocupació industrial, al 2022, representa un 21,5% de l’ocupació comarcal, superior a la mitjana catalana (15,8%). A més, va experimentar un creixement del 3,9%, respecte l’increment del 2,2% del conjunt de Catalunya.

Bové destaca que “es manté una especialització territorial, basada en el sector agrícola i agroalimentari, amb un pes industrial important (especialment de la Ribera d’Ebre pel sector energètic). Pel que fa als serveis destaquen el turisme i el sector públic, el primer per la gran capacitat de recuperació i el segon, tot i que creix, ho fa per sota de la mitjana catalana”.

La demografia consolida la tendència positiva

Per tercer any consecutiu, la població de les Terres de l’Ebre creix. Durant el 2022, s’ha experimentat un creixement de 1.325 habitants (0,73%), fins arribar als 181.708 habitants, el que representa l’increment més rellevant dels darrers anys: el 2021, es va créixer amb 809 persones i, el 2020, 1.187 persones. Bové subratlla que “es consolida una tendència demogràfica positiva que, a més a més, l’any 2022 és força superior al creixement global de la població de Catalunya, que és del 0,38%”.

De fet, tot i que el creixement es produeix a les quatre comarques ebrenques, es mantenen diferències substancials: al Baix Ebre és on s’experimenta el major creixement, d’un 1,16%; al Montsià, es creix per tercer anys consecutiu, el 2022 un 0,51%; a la Ribera d’Ebre, l’augment és del 0,33%, i la Terra Alta, deixa de perdre població i incrementa un 0,06%, el que representa 7 habitants més que l’any anterior.

En aquest sentit, Miquel Àngel Bové destaca “la doble dinàmica demogràfica existent: d’una banda, el Baix Ebre i el Montsià, amb més del 80% de la població i creixements més significatius i, d’altra banda, les comarques de l’interior, sobretot de la Terra Alta, que registra un creixement mínim, i on podríem parlar d’estabilitat”.

L’Informe d’Economia Local i Regional Terres de l’Ebre 2022 s’ha presentat aquest dimarts a la tarda a l’Aula Magna del Campus Terres de l’Ebre de la URV, en un acte en el qual hi ha intervingut també el rector de la URV, Josep Pallarés; el director del Campus Terres de l’Ebre, Xavier Farré; l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan i l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs.