S'han realitzat estudis que permetran buscar restes d'ADN antic per a la identificació de mamífers i, si fos possible, material genètic humà

Les últimes excavacions a Cova de Eirós, Triascastela (Galícia), realitzades aquest estiu amb el suport de la Xunta de Galicia i desenvolupades per membres del Grupo de Estudos para a Prehistoria do Noroeste, Arqueoloxía, Antigüidade e Territorio da Universidade de Santiago (USC) i de l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) permeten aprofundir encara més en el coneixement de les formes de vida dels neandertals de les serralades orientals de Galícia i constatar les hipòtesis realitzades en anys anteriors que demostraven la seva utilització com a campament en el qual desenvolupaven diferents activitats com la caça o l’elaboració d’eines. En la codirecció per part de l’IPHES hi ha l’investigador Xosé-Pedro Rodríguez, professor de la URV.

Com es desprèn dels primers resultats, l’alta densitat de materials lítics i ossis trobats mostren que Cova Eirós va ser utilitzada per un grup de neandertals durant un període prolongat de temps. Les troballes evidencien que durant la seva estada no només processaven els animals que caçaven, principalment cérvols, sinó que també realitzaven altres activitats com tallar eines lítiques en quars i quarsita.

A més, i com se sap per les seves marques d’ús, treballaven pells d’animals per a la confecció de roba. Les llars també demostren el control del foc per part d’aquests grups, cosa que no només els va permetre escalfar o cuinar aliments, sinó també treballar altres materials com la fusta per obtenir eines o llances.

Període poc documentat

Les excavacions estan aprofundint en un període poc documentat a Galícia, el Paleolític mig. En aquest cas, es va actuar en el nivell 4. El diferent tipus d’ocupació respecte a les registrades en altres nivells de Cova Eirós, o jaciments a l’aire lliure (com els ubicats a Monforte de Lemos), permet conèixer les diverses estratègies de mobilitat i subsistència, així com la capacitat d’adaptació de les comunitats neandertals i els condicionants ambientals, entre d’altres aspectes.

Paral·lelament als treballs d’excavació, s’han dut a terme diversos estudis per tal d’incrementar el coneixement sobre el paleoambient de les serralades orientals de Galícia. D’una banda, les anàlisis sedimentològics efectuades per l’investigador de la Universitat de Coimbra, Pere Cunha, permetran comprendre la dinàmica paleoambiental dels últims 50.000 anys a les muntanyes, relacionant les fluctuacions en la població de la regió amb les dinàmiques paleoambientals que defineixen els moments finals del Plistocè.

D’altra banda, la col·laboració amb investigadors de l’Institut Max Planck d’Alemanya permet buscar rastres d’ADN antic a la seqüència de Cova Eirós per a la identificació de mamífers i, fins i tot, si les condicions són òptimes, material genètic humà.

Treballar amb mesures sanitàries

Les excavacions d’aquest estiu donen continuïtat a la feina duta a terme en els últims anys. En aquest cas, la campanya ha estat marcada per la situació sanitària, per la qual cosa s’ha realitzat amb les mesures de prevenció estipulades. Donada la petita àrea d’excavació, d’uns 21 m², només van poder participar sis persones per garantir el distanciament social, una cosa que va condicionar el ritme de treball.

La intervenció s’emmarca en la col·laboració que la Conselleria de Cultura, Educació i Universitat de govern gallec manté amb la Universitat de Santiago des del 2015. Des de llavors, la Xunta de Galícia ha invertit uns 200.000 euros per a l’excavació, investigació, documentació arqueològica i difusió d’aquest jaciment. A més, gràcies a l’impuls de la Xunta de Galícia, Cova Eirós és Bé d’Interès Cultural (BIC) des de fa poc més d’un any.

Prehistòria gallega

Les actuacions que s’han dut a terme des del 2008, tant a l’entrada de la cova on s’han trobat restes d’ocupacions que van des del Paleolític mig fins a les acaballes del superior, com a les parets del seu interior, on es troben evidències de art de el Paleolític superior, han permès descobrir pintures i gravats d’un valor únic i excepcional a Galícia.

Els treballs desenvolupats els últims anys, no només han aconseguit perfilar millor la seqüència d’ocupació de Cova Eirós, sinó també aprofundir en els estudis sobre el jaciment i la Prehistòria gallega. Una tasca contínua els resultats de la qual s’estan donant a conèixer i publicant en congressos i revistes científiques de gran prestigi, tant nacionals com internacionals.