La Xarxa Vives i universitats basques, navarreses i gallegues reivindiquen en un manifest la transcendència d'aquest pas com "un reconeixement de la diversitat pròpia de la UE"

Les universitats que integren la Xarxa Vives, a més d’universitats de Navarra, Galícia i Euskadi, uneixen forces en un manifest conjunt a favor del reconeixement del català, el gallec i l’euskera davant del Consell de la Unió Europea (UE). Les universitats de la Xarxa Vives (dels territoris del domini lingüístic de la llengua catalana), la Universitat de Santiago de Compostela, la Universidad Pública de Navarra, l’Euskal Herriko Unibersatea, la Universidad de Deusto, la Mondragon Unibertsitatea i EUNEIZ reivindiquen la transcendència d’aquest pas com “un reconeixement de la diversitat pròpia de la UE, així com dels drets lingüístics i de llibertat acadèmica i de creació científica específics de l’àmbit universitari”.

El manifest, que està obert a noves adhesions, recorda que 4 de cada 10 ciutadans i ciutadanes de l’Estat espanyol són parlants d’una d’aquestes tres llengües i que, “entre totes tres, compten amb més de 13 milions de parlants actius, per sobre de la mitjana de la resta de llengües oficials de la UE”.

Els rectors i rectores de les universitats fan costat a la petició que el Govern d’Espanya ha plantejat, en aquest sentit, al Consell de la UE, li agraeixen la iniciativa i fan una crida a tots els representants polítics de l’estat a fer-hi costat, “en sintonia amb l’ampli consens social de què la qüestió lingüística disposa”. Recorden, a més, que les seves universitats desenvolupen activitat acadèmica, científica i de gestió en aquestes llengües pròpies, en convivència amb el castellà i altres llengües oficials de la UE, especialment l’anglès.