Les primeres dades geocronològiques obtingudes de la Conca d'Aïn Beni Mathar-Guefaït, al nord de l'Atlas marroquí, revelen que les variacions mediambientals que van desencadenar el canvi de condicions en aquesta zona, d’humides a desèrtiques, van passar a partir del Plistocè mitjà. Les dades les ha obtingut un equip internacional participat per investigadors de la URV

Un equip internacional ha aconseguit les primeres dades geocronològiques dels sediments de la Conca d’Aïn Beni Mathar- Guefaït (Província de Jerada), al nord de l’Atlas marroquí, obtinguts mitjançant magnetoestratigrafia i Ressonància Paramagnètica Electrònica (ESR), que han donat una antiguitat entre mig milió i tres milions d’anys.

Els resultats d’aquesta investigació han sigut publicats a la revista Geobios, en un treball liderat per investigadors del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH) i en el qual hi han participat investigadors/es de l’IPHES-CERCA i de la URV, així com també de la Université Mohamed Premier d’Oujda (Marroc), de l’Institut National des Sciences de l’Archéologie et du Patrimoine (Rabat, Marroc), de la Universidad de Granada (UGR) i del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, entre d’altres.

Aquests resultats proporcionen el primer marc cronològic per al paquet sedimentari d’Aïn Beni Mathar-Guefaït, una de les conques intramontanes més extenses de l’Altiplà magrebí. També revelen que les variacions mediambientals que van desencadenar el canvi de condicions humides a desèrtiques en aquesta zona van ocórrer a partir del Plistocè mitjà, i que les condicions més humides, de llacs, van persistir al nord de l’Altiplà almenys fins fa al voltant de mig milió de anys.

L’objectiu principal d’aquest treball ha estat proporcionar un marc geocronològic inicial per al paquet sedimentari d’aquesta conca basat en una combinació dels mètodes de magnetoestratigrafia i ESR. “Hem pogut acotar l’edat del registre paleontològic, que inclou un jaciment important amb fauna (Guefaït-4.2), l’evolució del riu Moulouya i l’activitat de les falles que delimiten la conca”, explica Josep M. Parés, geòleg del CENIEH i investigador principal del treball.

Els autors han estudiat les roques sedimentàries de la conca que són d’origen al·luvial, a la part inferior, i lacustre/palustre a la superior. S’ha analitzat en total un gruix d’aproximadament 140 m de sediments, que s’han mostrejat per tal de realitzar anàlisis paleomagnètiques, a intervals d’una mitjana de 2,5 metres, cosa que ha permès construir una estratigrafia de polaritat magnètica, amb una alternança de períodes de diferent “signe” magnètic. Les zones de diferent signe o polaritat obtingudes així, com si es tractés d’un codi de barres, s’han correlacionat amb l’escala de temps de polaritat geomagnètica de referència utilitzant les dades bioestratigràfiques i les observacions geològiques locals. “Els estudis que estem duent a terme permetran precisar les dates de les diferents formacions geològiques i amb elles les dels jaciments de mamífers que allotgen, com ara el jaciment de Guefaït-4.2,” assenyala Josep M. Parés.

I és que durant el Plistocè, la conca d’Aïn Beni Mathar–Guefaït, on s’ubiquen els jaciments de Guefaït, era una zona muntanyosa i força seca, caracteritzada per la presència de boscos oberts i algunes masses d’aigua properes. El jaciment de Guefaït-4 té 2,5 milions d’anys i és un dels més antics d’aquesta zona. “En el passat era una zona humida de tipus pantanós o lacustre on probablement carnívors i herbívors s’aprovaven per beure” explica Robert Sala Ramos, professor de la URV i codirector del projecte de recerca.

Un projecte internacional de l’IPHES-CERCA

Des de l’any 2006, la Conca d’Aïn Beni Mathar-Guefaït és objecte d’un projecte de recerca que dirigeix ​​Robert Sala Ramos i M. Gema Chacón, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social de Tarragona (IPHES-CERCA) i Hassan Aouraghe de la Facultat de Sciences de la Université Mohamed Premier d’Oujda (Marroc). L’objectiu principal d’aquest projecte és investigar els orígens del poblament humà al Nord d’Àfrica.

La investigació s’ha dut a terme amb el suport dels projectes PALEOFRAM i PALEOMED de l’Agencia Estatal de Investigación (Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades) i del programa CERCA (Generalitat de Catalunya). El projecte de recerca al Marroc és possible gràcies a la col·laboració del govern de Jerada i de les autoritats locals d’Aïn Beni Mathar i Guefaït i la Université Mohamed 1r d’Oujda (Facultat de Sciences), el Ministère de la Jeunesse, de la Culture et de la Communication del Regne de Marroc i l’Institut National des Sciences de l’Archéologie et du Patrimoine; està finançat pel la Fundació Palarq, el Ministerior de Cultura i Deporte, el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, el programa María de Maeztu, i el suport de les activitats dels Grups de Recerca (SGR) de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.

Referència bibliogràfica: Parés, J. M., Haddoumi, H., Duval, M., Aouraghe, H., Álvarez-Posada, C., Pla-Pueyo, S., Benito-Calvo, A., Rodríguez-Hidalgo, A., Van der Made, J., Piñero, P., Agustí, J., Oujaa, A., Grün, R., Chacón, M. G., & Sala-Ramos, R. (2023). First magnetostratigraphic results in the Aïn Beni Mathar-Guefaït Basin, Northern High Plateaus (Morocco): the Pliocene-Pleistocene Dhar Iroumyane composite section. Geobios, (0). DOI: https://doi.org/10.1016/j.geobios.2023.01.004