Comissariada per l’arquitecte i professor de la URV Roger Miralles, s’hi poden veure dibuixos i elements mòbils creats pel mestre modernista

L’església del Sagrat Cor de Vistabella, al Tarragonès, és obra de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol, que va rebre l’encàrrec dels veïns del poble el 1917 i la va completar el 1923. Un segle després, el temple acull l’exposició que explica com va ser el procés de construcció, amb dibuixos i elements mòbils creats per Jujol i maquetes explicatives fetes.

L’exposició, inaugurada el passat 11 d’octubre i que es podrà visitar fins al 15 de desembre, és una iniciativa de l’Ajuntament de la Secuita i està comissariada per l’arquitecte i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili Roger Miralles, que ha comptat amb la col·laboració d’Ignasi Pagès i Júlia Valero, professors i investigadors del mateix centre.

Sobre una taula de grans dimensions es poden veure els dibuixos que va anar fent Josep Maria Jujol, “apunts d’obra que li servien per explorar la construcció del temple i pensar com seria l’edifici”, explica Roger Miralles. També hi ha alguns elements mòbils creats per Jujol, com ara la creu de l’altar de l’any 1925 i alguns canelobres, a més de les maquetes explicatives fetes per a l’ocasió. De peces mòbils dissenyades per l’arquitecte modernista també n’hi ha disseminades per l’església, com per exemple el pas de Setmana Santa i l’escut de Pius XI.

Si el dibuix és important en l’exposició, també ho és la fotografia. A través del suport informàtic d’una tauleta, es mostren imatges antigues del procés de construcció de l’església, bàsicament fetes pel mossèn Joan Llobet Monfà. I, per donar una visió contemporània a l’obra, es van encarregar fotografies a Iwan Baan, unes instantànies fetes aquest any i que s’exposen a l’exterior de l’església, al voltant del recinte, i en d’altres localitzacions del poble per intentar que el visitant, tal i com explica Miralles, entengui com Josep Maria Jujol construïa un edifici tenint en compte el paisatge i el territori que l’envoltava.