Finalitza aquest divendres 2 d’octubre i hi prenen part estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV

La 18a campanya d’excavació que des del 14 de setembre i fins el pròxim divendres 2 d’octubre porta a terme l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en el jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona) ha aportat gran quantitat de restes esquelètiques d’amfibis, rèptils i peixos que fa 3,1 milions d’anys van quedar atrapats en un volcà.

L’objectiu d’aquesta campanya s’ha concentrat en l’excavació de la cala 9/10 del sector de  Ca n’Argilera que tan bons resultats ha donat en els darrers anys. Principalment, en el desmuntatge horitzontal dels nivells 11 i 10, ambdós de 3,1 milions d’any d’antiguitat. El nivell 11 és el més ric des del punt de vista paleontològic i en el qual s’ha localitzat la major part d’esquelets de macrovertebrats recuperats fins ara. Amb tot, però, no es coneixia amb profunditat què hi havia a la base d’aquest nivell i és en aquest punt on s’ha actuat. En els nivells lacustres, molt laminats, d’aquesta àrea de treball s’ha recuperat gran quantitat de restes de petits vertebrats, especialment peixos, rèptils i amfibis, en un estat de conservació excepcional, preservant-se en alguns casos restes de possible matèria orgànica.

La conservació excepcional d’esquelets complets i en connexió anatòmica de grans i petits vertebrats, corresponents a espècies molt poc representades en el registre fòssil internacional, fan del Camp dels Ninots un patrimoni singular i únic en el país, el qual cal conservar, conèixer i difondre.

La  campanya s’ha desenvolupat sota la direcció dels Drs. Jordi Agustí, Gerard Campeny i Bruno Gómez, tots tres investigadors de l’IPHES. Hi ha participat una dotzena de persones, entre professionals de l’arqueologia, la paleontologia, la biologia, la geologia i la restauració, principalment d’aquest centre de recerca, però també de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), del Research Centre in Applied Geosciences (ICRAG), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Barcelona (UB). També hi ha pres part alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV.

El grup dels amfibis és abundant en el registre fòssil del Camp dels Ninots, tot i que la diversitat d’espècies representada és baixa. Hi destaquen els ordres dels anurs (gripaus i granotes) i dels caudats (tritons), amb esquelets sencers i en connexió anatòmica d’exemplars de totes les edats.

El cas dels tritons és especialment rellevant, ja que són animals molt difícils de localitzar en el registre paleontològic. Els esquelets documentats corresponen a dos tipus diferents de tritons: l’ofegabous (cf. Pleurodeles) i el tritó palmat (Lissotriton aff. helveticus).

La presència de granotes verdes i de dues formes de tritons són representants d’un medi aquàtic estable, ja que es tracta d’espècies que no s’allunyen gaire de l’aigua al llarg de l’any. A més, el tritó prefereix, durant la seva fase aquàtica, les aigües poc profundes, molt tranquil·les i generalment amb presència d’una vegetació aquàtica abundant.

Les restes de peixos recuperades són molt abundants. Corresponen, majoritàriament, a esquelets complets i en connexió anatòmica, però també s’han trobat, en garbellar el sediment, restes aïllades de vèrtebres i dents. En tots els casos es tracta de peixos d’aigua dolça, i hi està àmpliament representada la família dels ciprínids: les restes més abundants pertanyen als gèneres Leuciscus i Luciobarbus.

També s’han recuperat nombroses restes pertanyents a tortugues aquàtiques, la majoria molt completes i en connexió anatòmica. S’ha descrit dues espècies diferents: Mauremys leprosa i Chelydropsis cf. pontica. Aquesta última, coneguda com la tortuga caiman, és molt escassa en el registre paleontològic i excepcional en aquestes cronologies, ja que es considerava que, a Europa, s’havia extingit al voltant de fa 3,5 milions d’anys, si bé les restes trobades al Camp dels Ninots demostren que va desaparèixer 400.000 anys més tard. Passa el mateix amb l’altra espècie identificada, però en relació a la seva aparició a Europa, la Mauremys leprosa, coneguda popularment com a tortuga de rierol, ja que fins que no va aparèixer al Camp dels Ninots i al jaciment de Las Higueruelas (Ciudad Real) s’associava als inicis del quaternari.

Enguany ha estat una campanya en la qual s’ha incidit dràsticament en les mesures de seguretat per part de tots els participants. En aquest sentit, l’emergència sanitària causada per la Covid-19 ha provocat una reducció del nombre de participants i s’ha ampliat la superfície d’excavació per tal de garantir el distanciament social. Tampoc s’ha organitzat per diferents torns de participants, generant un equip estable el qual ha conviscut durant les tres setmanes que ha durat l’excavació.

Ha estat la primera campanya que es du a terme amb el centre d’interpretació Espai Aquae obert, doncs es va inaugurat l’agost del 2019, quan ja s’havia dut a terme l’excavació anual. Ubicat a l’antic castell de Caldes de Malavella, és un recinte d’uns 400 m² on es combina la recerca, la didàctica i la socialització del patrimoni. Hi ha materials originals del Camp dels Ninots de 3,1 milions d’anys i es proposa un recorregut per conèixer el llegat natural i cultural del municipi, forjat al llarg del temps gràcies a la particularitat de les seves aigües.

Una part de l’Espai Aquae està dedicat a la recerca, ja que la planta superior de l’edifici està destinada a l’alberg i treball de l’equip del jaciment del Camp dels Ninots. Compta amb diferents zones per tal d’allotjar-lo durant les campanyes d’excavació, com una sala diàfana i un laboratori de restauració i conservació amb els mitjans adients. Aquesta últim és una infraestructura especialment important pel projecte ja que permet desenvolupar tasques de restauració durant la campanya i fer els tractaments previs al seu transport a la seu de l’IPHES, a Tarragona. Entre d’altres elements, aquest any s’ha treballat en la restauració i consolidació de l’esquelet de bòvid de l’espècie Alephis tigneresi recuperat durant la campanya anterior.

Els treballs d’intervenció i investigació arqueològica en el Camp dels Ninots estan subvencionats per l’Ajuntament de Caldes de Malavella, la Generalitat de Catalunya amb el projecte concedit per Departament de Cultura El Plio-pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes II CLT009/18/00052 i el grup de recerca consolidat de l’AGAUR Paleoecologia Humana del Plio-Pleistocè 2017SGR859.