La Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV posa damunt la taula diversos casos d’èxit d’altres territoris perifèrics que han aconseguit atraure inversions

Les Terres de l’Ebre, a diferència d’altres punts del país, disposen actualment d’abundant sòl industrial, apte per acollir inversions empresarials, però tot i això no se’n surten en el repte d’atraure empreses. L’excessiva fragmentació de sòl industrial –pràcticament un polígon a cada poble- i la manca d’una estratègia unitària entre els municipis o les comarques a l’hora de dissenyar un projecte comú de territori expliquen en gran part que aquests esforços isolats no acabin de fructificar amb l’arribada d’inversions. Tot plegat s’ha analitzat en la jornada Atracció d’empreses en espais perifèrics, que ha tingut lloc aquest dimecres al campus Terres de l’Ebre de la URV i en la qual hi ha intervingut, entre altres, tècnics de l’Institut Català de Sòl (INCASÒL) i el delegat d’ACCIÓ a les Terres de l’Ebre, Xavier Cortiella.

“Els agents públics tendeixen a equiparar indústria i desenvolupament i històricament s’ha confiat exclusivament en elements com les carreteres, disposició de sòl i d’aigua, obviant altres qüestions importants com el talent”, ha apuntat com una de les primeres reflexions el tècnic de suport de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, Josep Maria Piñol.

“Ara mateix ens trobem que a les Terres de l’Ebre tenim molt d’estoc industrial, per contra a d’altres punts del país ens queden poques peces, per exemple al sector de Riu Clar de Tarragona que ha funcionat molt bé i ara mateix estem estudiant ampliar”, ha afirmat Joaquim Vidal coordinador de vendes de l’INCASÒL. No obstant, aquest mateix tècnic ha assenyalat que pel que fa a Terres de l’Ebre, estan rebent moltes trucades d’empreses interessant-se per establir-se al polígon Catalunya Sud, a cavall de Tortosa i l’Aldea, on hi ha parcel·les de grans dimensions aptes per a la instal·lació d’empreses del sector logístic. “L’experiència ens diu que entre que es posen en contacte amb nosaltres fins que tanquem l’acord passa molt temps”, argumenta. Però el cert és que les empreses del sector de la logística no s’acaben d’interessar per les Terres de l’Ebre. “Aquí hi ha un problema de tacòmetre, és a dir, és a dir de distància en quilòmetres i hores de conducció. Els camioners del corredor del Mediterrani que fan parada a la zona de Girona més propera a la frontera, tenen la següent parada més avall de l’Ebre, per la zona de Castelló i això dificulta que s’estableixin empreses de logística que servirien per atraure altres empreses”, ha assenyalat per la seua banda, Francesc Cervantes, tècnic del departament comercial de l’Incàsol.

Per al delegat d’ACCIÓ a l’Ebre, Xavier Cortiella, les raons que expliquen les dificultats de Terres de l’Ebre a l’hora d’atraure inversions van més per la línia de marcar una línia estratègia comuna i superar la fragmentació del sòl industrial. “És veritat que disposem de sòl industrial amb polígons diferenciats, però quan mirem en detall falten complir determinats requisits”, afirma Cortiella tot assenyalant que la clau és la governança, és a dir que els agents econòmics, socials i polítics del territori vagin a una. “Les Terres de l’Ebre no sabem encara què som ni que volem ser i aquí no es tracta d’atraure empreses per atraure empreses sinó de mirar quines empreses necessitem que vinguin per donar valor afegit al que ja fem”, ha conclòs.

“El territori té possibilitats. Tenim més o menys clar que l’aposta ha de ser pel sector agroalimentari i turístic i el que cal és dissenyar una priorització. Primer cal saber quines empreses ens interessen i què podem fer per atraure-les, i evidentment que el territori en el seu conjunt o parts del territori treballin de forma agregada”, ha assenyalat per la seua banda el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, Juan Antonio Duro.

La segona part de la jornada ha servit per explicar casos d’èxit d’altres zones d’interior del país que sí que se n’han sortit a l’hora d’atraure inversions. Així s’ha vist el cas del lideratge de la ciutat de Valls i la iniciativa de sumar la resta de municipis de la comarca a l’hora de promoure la implantació industrial al territori. També l’exemple de Caspe, capital del Baix Aragó, una comarca eminentment agrícola que vol optimitzar el seu potencial agroalimentari. A Caspe juga un paper clau la connexió ferroviària amb el port de Tarragona.

Altres iniciatives que s’han vist són els de la Conca d’Òdena i Bages, dues zones dins l’àrea d’influència de dues ciutats amb tradició industrial com són Igualada i Manresa, que volen aprofitar les dinàmiques de deslocalització metropolitana i la seva localització estratègica al centre del país, així com impulsar activitats emergents, com els vehicles autoguiats i l’economia circular a partir de la potassa.

Un altre exemple interessant que s’ha posat damunt la taula ha estat l’actuació mancomunada impulsada per IDETSA, l’empresa municipal responsable de la promoció econòmica de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i la seva àrea d’influència. Aposten per aprofitar la situació estratègica al corredor del mediterrani per fer créixer el teixit empresarial davant del monocultiu nuclear.

Finalment, l’altra iniciativa d’èxit que s’ha posat damunt la taula ha esta el projecte de cooperació supralocal a partir de la marca Espais Industrials Empordà, que aprofiten els sectors endògens de la comarca i la seua localització estratègica entre la Costa Brava, Girona i França.