Paul Preston, de 69 anys, ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili el divendres, 15 de maig al matí en una sessió acadèmica al Paranimf, al rectorat. La URV ha estat la primera universitat catalana i de l’Estat espanyol a nomenar doctor honoris causa Paul Preston, nascut a Liverpool i un dels hispanistes més prestigiosos dels segles XX i XXI

La proposta del seu nomenament va sortir de la Facultat de Lletres, i els padrins han estat els professors Josep Sánchez Cervelló d’Història Contemporània i Alberto Reig, de Ciència Política.

En la laudatio del doctorand, que ha començat Josep Sánchez Cervelló, ha enumerat els fets històrics i personatges en què l’historiador és expert, tots els que han conformat la història contemporània del país: el reformisme republicà, la Guerra Civil, la repressió franquista, la transició política, o la figura de Franco, del rei Joan Carles o de Santiago Carrillo. Segons Sánchez-Cervelló, “…Paul Preston s’ha caracteritzat sempre pel seu esperit crític, per la lluita per la llibertat i pel coneixement de la cultura espanyola en la seva àmplia diversitat, amb especial atenció a Catalunya, esforçant-se per la transmissió dels valors inherents a una democracia pluralista avançada”.

Alberto Reig, que el va conèixer quan ambdós feien a Madrid la tesi doctoral, ha repetit les seves pròpies paraules, que es “va casar amb Espanya”. D’ell ha dit que el que més li agrada “és poder escriure sobre persones i empatitzar amb elles”… “Com no estremir-se amb les víctimes de la repressió i el terror (franquistes)?” No s’ha de confondre l’obligada objectivitat d’un científic social amb l’equidistància o la imparcialitat entre les dues Espanyes enfrontades, ha afirmat.

Després de ser investit amb tots els atributs com a doctor honoris causa, Paul Preston, en un discurs de to personal, ha declarat que la URV, la província de Tarragona i Catalunya “són tres espais que tenen una gran importància en la meva vida”.

Ha volgut repetir la resposta que dóna a la pregunta habitual dels periodistes, de com va néixer la seva passió per la història d’Espanya. Nascut a un barri obrer de Liverpool, ciutat castigada pels bombardejos alemanys, va sentir-se atret per la SGM i els seus orígens. Més tard, després de la Universitat d’Oxford, la Universitat de Reading i els seus mestres, Hugh Thomas i Herbert Southworth, van ser la font d’inspiració de la seva dedicació posterior. Amb Hugh Thomas va començar a estudiar els anys 30 i la Guerra Civil espanyola; i Herbert Southworth, que havia treballat per a la República durant la Guerra Civil, ja havia escrit llibres sobre Franco i Guernica. D’aquest últim mestre va aprendre que la saviesa mor amb les persones, i que per això ell ha volgut sempre estar disponible per a companys i deixebles.

De la URV, que avui gaudeix d’una merescuda reputació internacional segons les seves paraules, ha enumerat col·legues com Joan Maria Thomàs, Montserrat Duch, Xavier Moreno i Manel Sanromà, a més dels padrins. Ha acceptat ser membre del Consell Científic del Centre d’Estudis de Conflictes Socials, CECOS, de la URV.

Catalunya li ha reconegut els mèrits amb un dels nombrosos premis que ha rebut al llarg de la seva trajectòria, el Premi internacional Ramon Llull 2005, i és membre de l’Institut d’Estudis Catalans, A Tarragona hi ha vingut sovint, i és membre honorari de la Colla Jove Xiquets de Tarragona.

En el discurs de benvinguda al nou membre de la comunitat universitària de la URV, el rector Josep Anton Ferré ha declarat que la distinció de doctorat honoris causa emfatitza valors de la pròpia universitat, que Paul Preston posseix: es referent del rigor científic i l’esperit crític que fan avançar la ciència; ha sabut transmetre el coneixement als seus deixebles i a la societat, a través dels seus llibres; i ha centrat la seva investigació en la història més propera, que fa comprensible el present i ajuda a enfocar el futur.

Paul Preston ocupa des de 1994 la cátedra Príncep d’Astúries d’Estudis Hispànics a London School of Economics and Political Science de la Universitat de Londres, on dirigeix el Centre Cañada Blanch d’Estudis Espanyols Contemporanis. Ha ofert el seu arxiu sobre l’Espanya del segle XX al Monestir de Poblet, centre d’estudi per als investigadors.