La indústria va ser el sector que va experimentar un impuls més destacat. L’Informe anual aprofita per recordar les potencialitats que té aquest sector en el territori i que encara no s’hi han desenvolupat. El document, que s'ha presentat aquest dilluns a a l’Aula Magna del campus Terres de l’Ebre, assenyala molts altres avantatges intrínsecs de les Terres de l’Ebre per a generar oportunitats de treball, però també recorda que hi ha situacions en què cal la implicació de les administracions, com ara per a solucionar l’atur en les persones grans

La Càtedra d’Economia Local i Regional (CELIR) del campus Terres de l’Ebre de la URV ha presentat aquest dilluns a Tortosa l’Informe Anual d’Economia Local i Regional de les Terres de l’Ebre corresponent a l’any 2015. En els set capítols de l’Informe s’analitza l’evolució empresarial i dels sectors primari, industrial, energètic i turístic, i es revisen els serveis públics, l’evolució demogràfica i la conjuntura territorial. Segons el catedràtic d’economia i director de la CELIR, Juan Antonio Duro, “les dades qualitatives analitzades demostren una situació de creixement global al llarg del 2015. Hi ha hagut més producció, més vendes, més ocupació…, aquest creixement, però, de ben segur que és insuficient, donades les necessitats del territori i la incidència diferencial de la crisi. D’altra banda, s’ha de subratllar, que s’observa una tendència a la desacceleració en els darrers trimestres. El creixement se sustenta en els factors globals i cert efecte rebot per a la crisi”.

Quant als sectors motors del creixement econòmic el 2015, l’anàlisi destaca “l’evolució experimentada pel sector industrial amb un creixement clar al llarg dels trimestres”. En aquest cas Duro torna a incidir en el fet que “les Terres de l’Ebre tenen molt a dir en aquest àmbit, donada la seva localització i condicions de competitivitat. Cal fer apostes decidides, selectives i conjuntes entre tots els agents i aprofitar les finestres que ens pugui oferir la conjuntura global.” També es destaquen dinàmiques expansives en altres activitats com l’oci, l’hostaleria, les manufactures, els serveis empresarials o el transport, amb creixements interanuals de l’ocupació a finals del 2015 per sobre del 3,5%. Fins i tot la construcció va començar a remuntar de nou l’any passat, i el nombre d’empreses, que aposten cada cop més per l’especialització i per la qualitat per a sobreviure, també va créixer a bon ritme.

Aquesta evolució en positiu s’ha vist reflectida en els creixements interanuals de cotitzants a la Seguretat Social. El darrer trimestre del 2015 el creixement es va situar en el 2,7%, arribant als 48.321 cotitzants, 1.291 més que a finals de l’any anterior. Inherent a aquesta alça de cotitzants, hi ha hagut al llarg del 2015 una caiguda amb força de l’atur que en temes relatius se situaria en el 9,9%.

Tot i aquesta bona evolució, el catedràtic Juan Antonio Duro remarca que l’Informe no vol obviar “les ombres que dificulten que puguem adoptar una posició de satisfacció mirant la conjuntura laboral, que en part, són compartides per l’evolució global catalana”. Entre aquests aspectes negatius s’assenyalen, les dificultats per reduir l’atur en els extrems dels trams d’edat, els menors de 20 anys i els majors de 60 anys; les dificultats per generar ocupació entre les persones amb majors nivells de qualificació, amb la consegüent fuga de talents o l’acceptació de treballs de qualificació inferior (efecte adequació), i, finalment, l’increment de contractes amb durada reduïda, sobretot de menys de tres mesos. Segons Duro,  “com aquestes barreres al desenvolupament territorial no sembla que el mercat lliure les hagi de corregir automàticament, cal una intervenció decidida de l’administració, ja que tots aquests aspectes influencien no sols en el benestar de les persones, sinó també a escala macroeconòmica en limitar els incentius a consumir i a invertir, davant la inestabilitat econòmica personal”.

Duro ha apuntat que també és preocupant el tema demogràfic “perquè la població a l’Ebre està disminuint i ens fa perdre pes percentual i tenir una població envellida. També necessitem implementar una estratègia integral i selectiva territorial que presenti i dissenyi oportunitats al territori que generin ocupació i modifiquin els fluxos migratoris”. El catedràtic ha afegit que s’haurà d’estar alerta en el cas d’una altra dada, la del Producte Interior Brut (PIB), ja que tenint present els resultats des del 2010 i fins al 2014, el PIB s’ha mantingut en negatiu a les Terres de l’Ebre, tot i l’augment el 2014 de l’ocupació i dels cotitzants. “Ens hem de preguntar què s’ha de fer per millorar a nivell qualitatiu el creixement a l’Ebre”, ha sentenciat Duro.

Oportunitats de futur

Duro, per tal d’acabar amb les mancances quantitatives i conjunturals endèmiques al territori que limiten la seva competitivitat, proposa en l’Informe algunes de les principals actuacions que s’haurien d’escometre com són: un govern eficient basat en la cooperació i la coresponsabilitat i eficiència, defugint dels localismes; una estructura productiva més equilibrada i moderna, amb priorització dels  sectors emergents i propis del territori com ara el turisme, l’agroalimentació o els serveis a la gent gran; la dinamització de la recerca i la innovació; una formació dels treballadors adaptada a les necessitats empresarials, mancança reiterada en l’Informe pels mateixos empresaris; una política d’emprenedoria especialitzada; una política d’espais empresarials diferents, amb criteris d’especialització geogràfica; unes infraestructures de transport millorades i, finalment, una política de Marca territorial. Duro conclou que “les Terres de l’Ebre tenen moltes oportunitats de futur intrínseques, només cal que la gent del territori les valorin i les treballin de manera conjunta per projectar el territori cap enfora”.

Pel que fa a la resta de persones presents a la taula, el rector de la URV, Josep Anton Ferré; el president de la Diputació, Josep Poblet, i els alcaldes d’Amposta, Adam Tomàs, i de Tortosa, Ferran Bel, tots han coincidit a remarcar com a necessària la mancança més comentada pel catedràtic per tal de redreçar la situació econòmica al territori, com és la governança territorial i eficient. Tot i que han reconegut que l’entesa entre tots els implicats al territori costa i que hi ha molt de camí a recórrer, han valorat que és un repte a assolir. Tots els presents han recordat també la importància de l’Informe com a eina de diagnosi que pot ajudar les administracions a reflexionar i marcar-se un full de ruta de cara al futur.

L’acte públic de presentació de l’Informe, que s’ha realitzat a l’Aula Magna del campus Terres de l’Ebre, s’ha aprofitat per renovar el conveni de col·laboració anual entre la Diputació i la CELIR, pel qual l’administració provincial dóna suport econòmic a les accions i projectes de la Càtedra. També s’hi han lliurat els premis del II Concurs de Fotografia Digital CELIR. El primer premi se l’ha endut l’obra titulada “Arrossar” de l’estudiant del campus Terres de l’Ebre Lorien Baeza, fotografia que il·lustra la portada de l’Informe econòmic.