Aquest informe anual assenyala 2014 com el de l’assentament de la recuperació econòmica. Incideix en els avantatges intrínsecs propis per a generar oportunitats de treball i desenvolupament, però també en els aspectes negatius que s’han de superar per a poder créixer. L'elabora la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELIR) del campus Terres de l’Ebre i s'ha presentat el dimarts, 7 de juliol a l'Aula Magna del campus, a Tortosa

La Càtedra ha presentat, per quart any consecutiu, l’Informe Anual d’Economia Local i Regional de les Terres de l’Ebre que, segons el catedràtic d’Economia i director de la CELIR, Juan Antonio Duro, “a partir de fer una revisió de l’economia de l’any tancat proporciona una informació als agents socioeconòmics del territori perquè els sigui d’utilitat a l’hora de prendre decisions o orientacions”. En els set capítols de l’Informe s’analitza l’evolució empresarial i dels sectors primari, industrial, energètic i turístic, i es revisen els serveis públics, l’evolució demogràfica i la conjuntura territorial. Després d’analitzats tots aquests aspectes, l’any 2014, segons Duro, “el podríem qualificar d’esperançador perquè es va començar a veure, gràcies a la conjuntura nacional i internacional, una millora en el nivell de confiança dels emprenedors i dels consumidors, que ha animat el consum privat afavorint per primera vegada la creació de llocs de treball i frenat la seva destrucció”.

L’any passat, segons l’anàlisi presentada, s’ha vist com creixia l’economia gràcies al sector serveis, però també a registres positius en la indústria i, per primer cop des de l’inici de la crisi, el sector de la construcció també tornava a generar llocs de treball i fins i tot l’agricultura també mostrava xifres en positiu. El 2014 també ha estat l’any en què s’ha constatat per primer cop des de l’inici de la crisi que la xifra de persones cotitzants a la seguretat social ha crescut fins arribar a un creixement interanual els darrers mesos del 2,7%. Aquests augments, segons Duro, “fan que per primer cop hi hagi una esperança fonamentada de redreçament i de recuperació”. També ajuda a tenir una visió optimista la disminució del 7,1% del nombre de persones aturades del darrer trimestre de 2014 que es dóna en tots els nivells educatius, d’edats i de sexes, excepte en els majors de 50 anys que continuen tenint problemes per reincorporar-se al mercat laboral.

Tot i l’optimisme que vol traspuar l’Informe, també es fa un toc d’atenció sobre els aspectes negatius que poden limitar el creixement del territori i que sembla que es perpetuen en el temps, com ara la reducció de la població. “Un territori que perd població és un territori que sagna i que hipoteca el seu futur”, sentencia el document, després del 2% de població perduda l’any passat; o el fet que el creixement a nivell general es torni a basar només en la demanda interna: “No és desitjable a mitjà ni a llarg termini perquè es poc competitiu i està basat en l’endeutament”. També són aspectes preocupants, que s’han de superar, que no es generi ocupació per a les persones aturades de més edat, les “insuportables” altes taxes d’atur, la poca qualitat d’aquesta ocupació o les dificultats per retenir capital humà, entre d’altres.

Després de centrar l’atenció en els aspectes que limiten el creixement de l’economia a les quatre comarques de l’Ebre, l’Informe enumera moltes de les oportunitats de futur que són intrínseques i que poden fer competitiu aquest mateix territori. En aquest sentit es recorda, entre d’altres, la importància de la diversitat mediambiental, que es dibuixa com un gran potencial turístic; la ubicació cruïlla del territori, que es veu com una potencialitat per activitats econòmiques; la riquesa gastronòmica i de productes agraris; o el fet de ser un territori amb espais empresarials disponibles i ben connectats i amb una marca recent de qualitat com és la declaració de Reserva de la Biosfera de la Unesco. Finalment, ésser una zona poc desenvolupada i, per tant, amb un gran potencial de creixement. L’Informe, però, subratlla el fet que aquestes oportunitats, que neixen dels recursos propis del territori, per convertir-se en avantatges competitius necessiten “governança territorial, emprenedoria i foment de la iniciativa privada, internacionalització i noves tecnologies així com recerca, formació i universitat”. Duro conclou que la solució està en el territori i que sols fa falta que la mateixa gent “s’ho cregui i es coordini i col·labori per aconseguir avançar”. De fet, aquestes mancances són assenyalades també pels empresaris entrevistats per realitzar l’Informe, que no paren de reclamar “un full de ruta territorial, una guia que posi en valor les potencialitats de la terra i que pugui coordinar els esforços realitzats entre el sector púbic i el privat”. Així mateix els empresaris recorden alguns pals a les rodes per desenvolupar-se, com la manca d’infraestructures o de treballadors ben formats, entre d’altres.

Per la seva part, tant el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, com el rector de la URV, Josep Anton Ferré, han coincidit en remarcar la importància de l’Informe presentat perquè fa una anàlisi de la situació del territori, dels seus punts forts i també dels febles, a més de ser un document que marca l’orientació i dóna algunes pautes cap a on es pot anar. “És un document que permet contrastar amb dades i estudis les sensacions que hi ha socialment que la situació millora”, han remarcat tots dos. I tots dos han coincidit també en el seu parlament en la importància que tot el territori, administracions, empresaris i universitat, treballin conjuntament per aconseguir noves estratègies de desenvolupament.

La presentació de l’Informe Anual d’Economia Local i Regional Terres de l’Ebre 2014 ha comptat amb la participació, a més del rector Josep Anton Ferré, del catedràtic Juan Antonio Duro, i del president Josep Poblet, del director del Campus, Azael Fabregat; amb la de l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, i la del regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Tortosa, Emili Lehmann. Tant Tomàs com Lehmann han coincidit també a destacar el valor i la utilitzat de l’Informe per saber cap a on han de créixer les seves ciutats; així com també han apostat per la necessitat d’un treball conjunt de tots els municipis perquè el territori avanci.

Diputació i URV han signat un conveni de col·laboració, mitjançant el qual l’ens provincial dóna suport a les activitats de la Càtedra d’Economia Local i Regional de l’any 2015 aportant 20.000 euros.