El professor de la URV presenta “El delicat regal de les oliveres mil·lenàries” per aquest Sant Jordi d’estiu, un clam a favor del diàleg entre cultures i entre civilitzacions i una reflexió sobre la joventut i la vida eterna

La imaginària Universitat de Terranovíssima, situada també a la imaginària Camp de Terranovíssima és on hi passa la trama d’aquesta primera novel·la de l’investigador del Departament de Psicologia de la URV,Urbano Lorenzo en què es parodia la vida universitària.

La missió de la universitat com a generadora de nous coneixements és l’activitat més complexa i la que més estrès genera dins de la vida universitària, especialment entre el personal docent i de recerca: la competència amb investigadors del mon per aconseguir visualitzar i publicar els resultats de la recerca  i per aconseguir fons de finançament i al mateix temps la competència dins de la mateixa institució per ¡ gaudir dels espais, dels recursos i del personal tècnic que els permeti millorar el rendiment. Les persones que dirigeixen les polítiques universitàries estan sotmeses a tensions per part dels investigadors amb la finalitat d’aconseguir els contextos més favorables als interessos particulars de les seves necessitats de recerca. Aquest context tan competitiu és la base de la paròdia.

Però la trama principal és l’excusa d’altres fils argumentals més transcendentals. La Mediterrània ha estat tradicionalment un espai de trobada entre civilitzacions i, tot i que aquesta convivència no ha portat sempre a una comprensió mútua a la vida universitària, els murs entre societats a les universitats no s’han aixecat. La novel·la té com a protagonistes tres estudiants de cultures i contextos diferents (Tunísia, Sicília, i una tercera d’aquesta regió catalana inespecífica) que són amics i que col·laboren entre ells. En aquest sentit, la novel·la és un clam a favor del diàleg entre cultures i entre civilitzacions com un enriquiment a totes bandes.

Un altre fil argumental és la intenció de portar a la primera plana de l’actualitat les oliveres, algunes de les quals mil·lenàries, un símbol de la pau per excel·lència que poden haver estat cuidades per 50 generacions de pagesos que han sabut viure del seu fruit.  Amb aquesta història, l’autor vol conscienciar a la societat actual, “molt avesada a la tecnologia i poc a la natura” sobre la seva vàlua.

Un darrer fil argumental és la reflexió sobre la possibilitat d’aconseguir la joventut eterna. Cada vegada més es presenten avenços científics sobre l’alentiment del processos d’envelliment i l’esperança de vida s’ha incrementat en els darrers cinquanta anys. L’autor fa una reflexió sobre quin és el sentit de la vida si aquesta no ens permet assolir la felicitat? La novel·la tracta sobre un regal que és “delicat” en els dos sentits possibles de l’adjectiu. La joventut (i la vida eterna) és un regal preuat però difícil de gestionar i que pot portar a una frustració eterna. El lector es qüestiona si ell sabria viure una existència eterna sempre feliç: abans de pretendre viure eternament caldria aprendre a viure en pau amb un mateix, amb els veïns i amb l’entorn. “Sóc de l’opinió que les oliveres mil·lenàries tenen molts secrets que ensenyar-nos i espero que la novel·la ajudi a adonar-se al lector sobre la necessitat de buscar la seva fórmula personal per aconseguir gaudir d’una vida feliç”, apunta l’autor. La novel·la es pot trobar únicament en format electrònic.