12/02/2019
L’IPHES, al TOP 100 dels articles científics amb més impacte social el 2018
Ocupa el número 63 per un estudi sobre les restes més antigues dels primers humans descobertes fora d’Àfrica
Ocupa el número 63 per un estudi sobre les restes més antigues dels primers humans descobertes fora d’Àfrica
Un article publicat a Science sobre les restes més antigues dels primers humans descobertes fora d’Àfrica ha estat un dels articles científics amb més impacte social a les xarxes, ocupant el lloc 63 del TOP 100,durant el 2018. Entre els signants de l’estudi hi ha Carlos Lorenzo, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i professor agregat de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona). El sistema aplicat per fer aquest rànquing es diu Altmetrics i compta en temps real les converses en línia, les mencions, la presència als blogs, a les xarxes socials o la Viquipèdia.
L’article comunica la descoberta per un equip internacional del fòssil d’Homo sapiens més antic trobat fins al moment fora d’Àfrica. Es tracta d’un fragment de maxil·lar esquerre d’un individu adult, que inclou la major part de la dentició, identificat a la cova de Misliya, a Israel. Carlos Lorenzo va participar en l’estudi paleoantropològic d’aquest fòssil.
L’equip ha aplicat diferents tècniques de datació per obtenir la cronologia dels materials arqueològics trobats a Misliya, així com al propi fòssil. Els resultats indiquen que té una antiguitat d’entre fa 177.000 i 194.000 anys, amb la qual cosa es pot afirmar que la primera migració dels humans moderns des d’Àfrica va esdevenir uns 60.000 anys abans del que es pensava. A més, el fòssil de Misliya té aproximadament la mateixa edat que altres restes de les primeres poblacions d’Homo sapiens identificades en dos jaciments a l’est d’Àfrica.
Per tal de determinar a quina espècie pertanyia el fòssil de Misliya es van aplicar diverses tècniques, des de l’estudi antropològic clàssic de la mandíbula i les dents, fins a tomografies computeritzades per estudiar l’anatomia interna i models virtuals en 3D. La comparació amb fòssils d’homínids africans, europeus i asiàtics, i amb poblacions humanes recents, va mostrar que el fòssil d’Misliya correspon sens dubte a un dels primers representants d’Homo sapiens.
Més notícies de: Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), publicacions, Science, xarxes socials