Els serveis públics, el turisme i la construcció són els sectors que han liderat aquest creixement

La Càtedra d’Economia Local i Regional (CELIR) del Campus Terres de l’Ebre va presentat ahir al matí, al Centre de Negocis del Moble de la Sénia, el Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre del tercer trimestre de 2017. La principal conclusió és que el tercer trimestre de l’any l’ocupació ha enregistrat a l’Ebre un creixement rècord del 6,1% respecte el tercer trimestre del 2016, situant-se, per primera vegada en set trimestres, per sobre del creixement de la mitjana catalana. Així, el nombre total d’afiliats a la Seguretat Social a les Terres de l’Ebre ha estat de 51.214, és a dir, 2.967 afiliats més que el tercer trimestre de l’any anterior. Això representa un increment del 6,1%, gairebé tres punts per sobre de la mitjana catalana, que ha estat del 3,5%. “Es tracta d’una dada positiva i més si tenim en compte que ve donada principalment per l’afiliació al règim general”, assenyala el director de la CELiR, Juan Antonio Duro, tot remarcant que és el catorzè trimestre consecutiu que creix l’ocupació al territori.

Tots els grans sectors de l’economia han experimentat creixements positius i superiors als registrats el trimestre anterior en l’ocupació, a excepció de l’agricultura. Així cal destacar que el sector serveis creix a un ritme superior respecte al mateix trimestre del 2016 (7,8%), així com  l’evolució de la construcció i de la indústria, a un ritme interanual de 5,4% i un 3,0%, respectivament.  El creixement del sector serveis ve determinat pel creixement en el sector de l’administració i en els serveis associats al turisme. Per tant l’augment de la cotització aquest trimestre el lideren els serveis públics, el turisme i la construcció.

Per comarques, el creixement interanual de l’afiliació ha augmentat en totes i cada una de les quatre comarques. Destaca el creixement del Baix Ebre amb un valor del 8,0%, seguit del Montsià amb un valor del 6,2%, de la Terra Alta amb un creixement de l’1,2% i, de la Ribera d’Ebre amb un creixement de l’1,1%. Pel que fa a l’evolució de l’ocupació dels 21 municipis ebrencs analitzats (els de més de 500 cotitzants), s’observa que Ascó i Batea  són els únics que presenten una evolució negativa amb una davallada de -0,9 i -0,2 punts percentuals respectivament. La recuperació ha estat generalitzada i l’afiliació s’ha mogut entre el -0,9% d’Ascó i el creixement del 12,5% del Perelló. Després del Perelló se situa Tortosa, amb 10,7 punts percentuals seguit de municipis com Amposta, Sant Jaume d’Enveja, Deltebre, Ulldecona, Camarles, la Sénia, l’Ametlla de Mar, Móra la Nova, Gandesa, Alcanar, l’Ampolla, Sant Carles de la Ràpita, l’Aldea, Móra d’Ebre, Santa Bàrbara, Flix o Roquetes, tots amb valors d’entre 10,7 i 0,4 punts.

Nova davallada rècord de l’atur

D’acord amb les dades subministrades pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, l’atur registrat ha continuat caient amb força durant el tercer trimestre del 2017. De mitjana mensual trimestral, el nombre de persones aturades s’ha situat en 10.063, és a dir, 1.503 menys que en el tercer trimestre del 2016. En termes relatius, aquesta disminució ha suposat una caiguda del 13,0%, el que suposa 2,8 punts percentuals menys de disminució que el trimestre anterior. Però continua sent una dada positiva per a l’economia, ja que per setzè trimestre consecutiu es confirma la tendència descendent de l’atur. La Sénia és el municipi ebrenc amb més aturats: el 13,2% (registre positiu tenint en compte que va arribar a registrar taxes del 20% a l’inici de la crisi). Després de la Sénia hi ha Santa Bàrbara (10,7%), Tortosa (10,1%) o Móra la Nova (10,0%). Per contra el municipi amb menys atur és Batea, amb una taxa del 3,7%.

Els contractes laborals formalitzats a les Terres de l’Ebre el tercer trimestre de 2017 han estat 5.002, dels quals 391 són indefinits i 4.611 són temporals. Les xifres mostren que són protagonistes en aquest tercer trimestre del 2017 els contractes temporals eventuals, per circumstàncies de producció de durada de tres mesos o de durada indeterminada en empreses de 10 o menys treballadors. A més, la major part dels contractes de la demarcació es fan a persones d’entre 30 i 45 anys, amb estudis secundaris principalment. Tanmateix, si es compara amb el mateix període de 2016, s’observa que hi ha hagut un augment de contractació en tots els nivells formatius, en el d’estudis  primaris, en el d’estudis secundaris i en el d’estudis superiors, els quals han registrat un augment de 195, 230 i 24 contractes més, respectivament. “Si comparem aquest tercer trimestre de l’any amb el mateix període de  l’any anterior, observem que tot i que la contractació a individus amb estudis superiors ha augmentat, aquesta segueix sent la de menys pes en el total”, assenyala el director de la CELiR.

L’atur al Montsià

La presentació d’aquest últim Butlletí de la Càtedra a la Sénia ha comptat amb la presència de l’alcalde del municipi, Joan Moisés Reverté, que ha dedicat un capítol específic a l’evolució i caracterització de l’atur a la comarca del Montsià. En aquest tercer trimestre, el nombre d’aturats a aquesta ha estat de 4.044, és a dir, 613 aturats menys que durant el mateix període de l’any anterior. Això suposa una reducció del 13,2% de la taxa d’atur interanual aquest període. Els aturats de la comarca representen el 40,18% del total de les Terres de l’Ebre, xifra molt similar a la del mateix trimestre l’any anterior (40,26%). Tot i que segueix sent testimoni de l’evident recuperació, l’evolució de la taxa d’atur des de 2012 al Montsià no ha tingut un patró clar. La caiguda de l’atur de la comarca ha estat més pronunciada entre els homes (17,3%) que entre les dones (9,6%). Una dada rellevant és que, a diferència del global, l’atur no baixa entre les persones sense estudis.