Va suggerir també la introducció de fàrmacs als porus de materials de sílice mesoporosa per aconseguir l'alliberament controlat de fàrmacs, la qual cosa va permetre obrir un nou camp terapèutic i de recerca. La Facultat de Química va proposar la catedràtica de Química Inorgànica de la UCM per formar part del claustre de doctors de la URV amb motiu dels 50 anys dels estudis de Química a Tarragona

María Vallet és una científica pionera en el camp de la química aplicada a la medicina. I ho és doblement: inicialment per la seva contribució a la consecució de la regeneració de teixits ossis amb l’ús de materials ceràmics mesoporosos inorgànics, i des de l’any 2001 amb l’obertura d’un nou camp de recerca basat en l’ús d’aquests mateixos materials per al transport i alliberament de fàrmacs en el tractament d’infeccions, càncers, malalties òssies i osteoporosi. Les aplicacions als pacients en aquest segon camp encara hauran d’esperar uns anys, però el salt qualitatiu serà rellevant.

Yolanda Cesteros, degana de la Facultat de Química de la URV, ha apadrinat María Vallet, catedràtica de Química Inorgànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid, per formar part del claustre de la URV amb motiu del 50è aniversari dels estudis de Química a Tarragona. Cesteros ha expressat en la laudatio, l’exposició de motius, la importància del lideratge de María Vallet a l’hora d’obrir camí i d’integrar diferents disciplines, com la química, la biologia, la farmacologia, l’enginyeria, la medicina i la física per assolir solucions per a la salut humana que suposen un punt d’inflexió.

Vallet, química de formació, va obtenir plaça de Catedràtica de Química Inorgànica a la Facultat de Farmàcia de la UCM l’any 1990, la qual cosa va ser determinant: “Vaig fer un gir en la meva recerca buscant aplicacions en el camp sanitari”, ha explicat. “Per a cada problema, una solució. No tot val per a tot, però amb la mateixa base científica i els actors necessaris per a cada funció, aconseguirem els resultats desitjats”. Aquesta premissa, que Vallet ha apuntat durant el seu discurs d’investidura, ha guiat el seu treball intel·lectual amb l’objectiu que “la investigació arribi al llit del malalt”. Portar el coneixement a la pràctica clínica, a més, “implica molt coordinació entre perfils professionals molt diferents”.

I així va iniciar la recerca per utilitzar materials ceràmics mesoporosos inorgànics en el camp de la biomedicina regenerativa, més concretament per a la regeneració de teixits ossis. Es tracta de fabricar teixits similars als originals però danyats del pacient per substituir-los, amb l’ajuda de matrius fetes amb biomaterials coberts amb una capa de cèl·lules que es fan créixer fins a colonitzar l’estructura completa i convertir-se en un teixit o òrgan funcional.

Nanopartícules inorgàniques per transportar fàrmacs

Però a principi dels anys 2000, té la idea d’utilitzar aquests materials en combinació amb la nanomedicina per tenir una aplicació que suposa un gran salt endavant: “Alguns dels medicaments més esperançadors en la lluita contra el càncer funcionen bé en la seva interacció amb les cèl·lules en els assaigs en cultius cel·lulars, però són ineficaços quan s’introdueixen a l’organisme, ja que els enzims degraden aquests medicaments en qüestió de minuts”.

Per això, la solució passa, per a Vallet, per l’ús de les nanopartícules inorgàniques, com les de sílice mesoporosa, perquè la seva resistència mecànica, estabilitat química, biocompatibilitat i resistència als atacs microbians els fa avantatjosos per carregar-hi fàrmacs que s’hauran de subministrar als pacients per arribar a tractar només els punts desitjats. El primer article que va descriure aquest assoliment es va publicar l’any 2001 i va obrir una nova finestra terapèutica i un nou camp d’investigació. De fet, el Consell Europeu de Recerca va concedir-li finançament per fer una prova de concepte l’any 2015 i una Advanced Grant l’any següent.

Vallet ha afirmat sentir-se contenta de contribuir a la millora de la salut de les persones i ha recordat “el valor social” i també “el valor econòmic” dels avenços científics en aquest camp per l’alt valor afegit que hi confereix la innovació i el coneixement: “Per exemple, en el cas dels substitutius per a ossos i dents es parteix de productes molt barats i abundants com les sals de calci”.

La rectora, María José Figueras, ha ressaltat la rellevància de la figura de María Vallet, la resiliència que li ha permès desenvolupar-se com a científica i pionera en la biomedicina, i la ferma defensa de la ciència per promoure els avenços socials i la pau al món (va participar al Comitè Rectoral del Programa Science for Peace de l’OTAN entre 1999 i 2005). Figueras va destacar el fet que Vallet passi a engruixir la llista de dones honoris causa per la URV.

Com a signe de l’acolliment de la nova doctora honoris causa a la comunitat científica de la URV, la rectora li ha lliurat a Vallet el títol que acredita la distinció, la medalla i el birret, així com els atributs que acompanyen la distinció: el llibre de la ciència i la saviesa, l’anell que es lliurava com a emblema del privilegi de segellar els dictàmens de la ciència i la professió, i els guants blancs.