L’eminent sociòloga, precursora a l’Estat espanyol en la recerca feminista centrada en l’educació, defensa la dissolució i desaparició dels gèneres per arribar a un nou estadi d’igualtat i llibertat entre totes les persones

Marina Subirats ha esdevingut una pionera i un referent en l’impuls de les polítiques d’igualtat, tant per la seva recerca en sociologia de l’educació i de la dona, com per la seva gestió a favor del servei públic i polític. Investida aquest migdia doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili, ha exercit de directora de l’Institut de la Dona del Ministeri d’Assumptes Socials, de membre de la Comissió d’Igualtat d’Oportunitats de la Unió Europea, de regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i de membre del Consell Escolar de l’Estat, entre d’altres càrrecs.

Gràcies als treballs d’investigació de Subirats, comptem amb els fonaments teoricopràctics per establir polítiques de paritat. L’eminent sociòloga va iniciar la seva recerca centrada en l’educació i la desigualtat de les dones, a partir de 1976, quan el moviment feminista va prendre embranzida a l’Estat espanyol. “Llavors no sabíem res; vam ser una generació sense mestres”, ha afirmat Marina Subirats en el seu discurs d’investidura, per a qui la implantació de l’escola mixta va plantejar nous reptes de coneixement: entendre com es fa a les aules la transmissió inconscient dels gèneres.  A través de l’estudi del llenguatge, l’ús dels espais i el material escolar dels centres educatius, la sociòloga va constatar com l’escola mixta seguia discriminant nenes i noies, i imposava un model de comportament rígid i exigit al nois.

Tot i l’evolució dels gèneres en els darrers anys, per a Subirats la solució per aconseguir un veritable estadi d’igualtat entre dones i homes és la dissolució i la desaparició dels gèneres: “Desfer els models de comportaments, aspectes i prescripcions assignats a homes o a dones en funció del seu sexe i acceptar que tothom pot accedir a tots els rols de gènere, sense les limitacions que aquests imposen”. En aquesta línia, Joan Martí, filòleg i antic rector de la URV, i que ha estat el padrí de la distingida, ha destacat en el seu laudatio que els raonaments de Subirats “mai cerquen la culpabilització de ningú” i “mai no exclou l’home com a col·laborador imprescindible en el procés d’alliberament”.

Marina Subirats es va formar a la prestigiosa Escola Pràctica d’Estudis Superiors de París, actualment coneguda com Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials, sota el guiatge d’alguns dels millors sociòlegs contemporanis, com Alain Touraine o Pierre Bourdieu. Durant la seva formació a França, a la segona meitat dels anys 60, Subirats va viure un gir de pensament sociològic molt intens que va fixar les seves bases de recerca en l’educació i en les classes socials, “un tema inacabable, que ha estat silenciat en els darrers quaranta anys per raons polítiques”, ha dit la sociòloga, però sobre el que ha seguit treballant.

Alguns dels seus treballs més destacats són l’Enquesta Metropolitana, un anàlisi empíric de la transformació social fet a través de l’Institut d’Estudis Metropolitans entre 1986 i 1990, i el llibre Rosa y Azul. La transmisión de los géneros en la escuela mixta, publicat el 1988 i una de les seves obres més citades. Ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Catalunya a la Sociologia de l’Associació Catalana de Sociologia, i també és doctora honoris causa de la Universitat de Valladolid.

Tres doctores honoris causa

La rectora de la URV, María José Figueras, ha destacat durant l’acte d’investidura el fet que els tres últims conferiments del títol de doctorat honoris causa han estat a dones: la pilot Bettina Kadner, la pedagoga Pilar Benejam i Marina Subirats. “És una qüestió de justícia”, ha dit la rectora, que ha afegit que la desproporció de doctores honoris causa “no respon a la realitat, ni d’abans ni d’ara”. Entre el 1994 i el 2018, només cinc dels 43 doctorats honoris causa concedits a la URV van ser atorgats a dones, quelcom que l’actual direcció de la Universitat ha volgut començar a esmenar.

La rectora també ha posat en relleu la proximitat de la URV amb la doctora Subirats, que forma part del consell assessor de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat des de la creació de la unitat l’any 2008. Subirats ha participat en conferències i actes organitzats a la Rovira i Virgili i ha contribuït amb els seus coneixements “a fer funcionar millor les eines de què disposem a la URV per fer efectiu el principi d’igualtat”.

La mateixa Subirats ha explicat que la URV no és l’únic vincle que té amb el territori tarragoní. La sociòloga ha explicat que se sent especialment lligada al Priorat, concretament a Poboleda, d’on prové la seva família materna i on considera que hi té “el seu poble”, tot i que ella va néixer a Barcelona. A més, la seva família paterna també té els seus orígens a Freginals, a la comarca del Montsià.

L’acte d’investidura de la doctora honoris causa s’ha celebrat per primera vegada en la història de la institució de forma híbrida, amb una petita representació presencial al Paranimf, i una part majoritària de l’assistència, en línia. No obstant això, ha estat un esdeveniment ple de moments de complicitat i mostres d’estima, com quan el padrí de la doctora honoris causa, Joan Martí, li ha dedicat la cançó popular italiana Bella ciao, que parla de les dificultats de les dones treballadores dels arrossars; també la salutació sorpresa que el ministre d’Universitats, Manuel Castells, ha volgut enviar a Marina Subirats, amb qui ha treballat estretament i a qui ha descrit com “una inspiració fonamental per a les investigadores i per a les polítiques feministes” i de qui ha destacat la “qualitat empírica” de la seva feina.