És un reconeixement a la seva recerca sobre la comunitat lingüística de parla catalana i les aportacions a l'espai comunicatiu que afavoreix el valencià com a llengua de cohesió social

Els Premis Maestrat Viu són un reconeixement a les persones i als col·lectius que han treballat per la llengua i la cultura en valencià. Aquest 2018, el premi d’honor, que duu el nom del gramàtic valencià Carles Salvador, ha recaigut en el professor de la URV Miquel Àngel Pradilla. Se li reconeix així la seva recerca i anàlisi sobre la realitat de la comunitat lingüística de parla catalana i les aportacions que ha fet per configurar un espai comunicatiu que afavoreixi el valencià com a llengua de cohesió social. Pradilla va recollir el premi en un acte que es va fer el dissabte 26 de maig a Benassal, Castelló.

El guardó és un premi a la trajectòria de Pradilla, que ha estudiat en profunditat la situació de la llengua catalana als diferents territoris on es parla. En aquest sentit, durant el lliurament del premi va transmetre un missatge d’optimisme encara que en un marc molt complex, especialment en el cas del País Valencià. “És una societat on el col·lectiu de parla valenciana no arriba al terç de la població, una de cada quatre persones de la zona valenciana no entén la llengua i poc més de la meitat declara saber-la parlar”. No obstant això, ressalta la resiliència de la comunitat, que ha fet perviure la llengua des que al segle XVI va iniciar-se el procés de castellanització, que deixava el valencià fora de l’ascensor social.

Pradilla explica que cada territori de l’àmbit lingüístic de la llengua catalana és diferent. És del parer que “la llengua només se salvarà allà on hi hagi majories socials a favor de la rehabilitació del català”. És perfectament possible, doncs, que el català acabi desapareixent de territoris com la Catalunya del Nord, a l’Estat francès, o l’Alguer, a l’illa de Sardenya, pertanyent a Itàlia.

El Premi d’Honor Maestrat Viu també reconeix la feina de Miquel Àngel Pradilla per posar en valor el potencial cultural del que anomena les Terres de Cruïlla, que són els territoris que configuraven la diòcesi de Tortosa i que tenen una base antropològica comuna. Pradilla reconeix que “una de les meves obsessions vitals és intentar crear un marc interautonòmic, evitar que les segmentacions administratives siguin predominants” sobre una llengua i una cultura comunes, especialment  en aquells llocs on es produeix el trànsit lingüístic entre Catalunya i el País Valencià.

A més del reconeixement de Pradilla, durant l’acte també es van lliurar els premis Maestrat Viu a la revista escolar Niño del Col·legi Rural Agrupat La Bardissa de Rossell, Sant Rafel del Riu i la Tinença de Benifassà, i la Fira del llibre d’Ares del Maestrat organitzada per l’entitat cultural Les 4 denes.