Traspassada als 98 anys, va ser professora d’història a la Divisió VII de la UB, predecessora de l'actual universitat

Maria Antònia Ferrer i Bosch, l’exprofessora que dona nom al guardó que la Universitat Rovira i Virgili concedeix des del 2008 a persones o entitats que hagin destacat en la defensa dels drets de les dones, ha mort aquest dilluns als 98 anys. Demà, de 9 a 14h, serà al tanatori de Montbrió del Camp.

Nascuda a Tarragona el 1926, es va llicenciar en Filosofia i Lletres el 1949 i es va doctorar en Història el 1976 a la Universitat de Barcelona. El 1963 va ser una de les persones fundadores del col·legi Pax de Tarragona, que van concebre com una manera d’oferir una escola alternativa que li mancava a la ciutat, catalanista i laica, defensora de la llibertat. En va ser també directora.

Amb més de 50 anys es va doctorar en Història a la Divisió VII de la UB (l’embrió de la URV) on va ser també professora fins a la seva jubilació el 1991. La seva línia d’investigació ha estat principalment el món contemporani, pensament i societat, amb nombrosos articles publicats en revistes especialitzades. Per la seva important dimensió de transferència de coneixement i la vinculació a la vida acadèmica i científica de la universitat, la URV va decidir fa setze anys que el premi que des de la Unitat d’Igualtat s’atorga a persones o entitats destacades en la defensa dels drets de les dones i la seva visibilització portés el seu nom.

Per a Maria Antònia Ferrer, Tarragona sempre ha estat un punt de referència en els seus estudis i publicacions, i la seva recerca es va adreçar també a conèixer l’univers imaginari que regia la societat clàssica. Un cop jubilada, va dedicar el seu temps a recuperar el llegat cultural de Tarragona, sobretot del món romà. En són exemple els llibres Context europeu de la Reial Societat Arqueològica (Tarragona, 1994), Tàrraco: Mitologia i cultura religiosa (Tarragona, 1997), Bacus dels ritus i dels rostres (Tarragona, 2001), i Història de Tarragona, una ciutat mediterrània, publicat per la Editorial Arola al 2006.