Ha construït un univers complex amb una veu molt definida en diferents gèneres literaris i ha rebut els premis més importants de narrativa i poesia de la literatura catalana

La URV ha nomenat avui doctora honoris causa l’escriptora Olga Xirinacs en un acte amb una triple intenció de reparació: reconèixer l’aportació en l’àmbit literari i de les humanitats d’una persona que ha creat un univers complex en la seva prolífica trajectòria; equilibrar la balança d’homes i dones honoris causa per la URV amb una dona que ha reivindicat un espai social de reconeixement de les autores i de la literatura del sud, i retre-li un homenatge des del territori que ha transformat en paraules a la seva obra.

El Sant Jordi, el Josep Pla, el Ramon Llull, el Carles Riba, el Jaume Fuster i la Creu de Sant Jordi són només alguns dels premis i reconeixements que avalen la trajectòria d’Olga Xirinacs, i la poesia, la novel·la, l’assaig, la literatura memorialística, la narrativa infantil i juvenil, alguns dels gèneres que ha conreat des que va començar a escriure poesia als inicis de la dècada dels 70. Els seus primers llibres són dels anys 80, moment en què “ja havia adquirit una veu pròpia molt definida que ha marcat el seu estil”, ha apuntat avui en la lloança Montse Palau, professora del Departament de Filologia Catalana que ha apadrinat la nova doctora, nascuda a Tarragona l’any 1936.

Aquesta maduresa li ha permès explorar a través del joc literari la realitat realtiva i polièdrica, barrejar vida i literatura, imaginació i màgia, creant móns per als lectors i aportant, alhora, reflexions profundes. El do per escriure i l’ofici li han permès “parlar de la trivialitat o frivolitat fins a qüestions filosòfiques d’alta volada”, ha explicat Palau. I ha senyalat com la música (Xirinacs és professora de piano) és present als seus llibres: “podem sentir concerts al fons del mar, pavanes per a taurons o llavis que dansen amb les paraules al so de la música interna de sentiments i records”. També el mar hi és present; el mar que veu des de la casa familiar, que és origen i punt de retorn.

Xirinacs ofereix a la Universitat el seu univers

Olga Xirinacs ha volgut regalar aquest univers en un discurs que va començar a idear asseguda sota un cel de perseides de Mont-ral, on -ha dit- hi va identificar l’Starlink. Com aquest satèl·lit del magnat americà Elon Musk, que vol portar la connectivitat als llocs més remots, Xirinacs ha connectat els nombrosos assistents a l’acte amb els orígens de la seva literatura i els ha fet viatjar pel temps i l’espai fins arribar a una reflexió sobre el mateix pas del temps.

Xirinacs va nèixer dos mesos abans d’esclatar la Guerra Civil Espanyola i més tard viuria, a través de les publicacions que arribarien a casa per l’amistat del seu avi amb el cònsul de la RAF a Tarragona, la Segona Guerra Mundial. D’aquí Una bomba al jardí, al voltant de la qual van créixer ella i els germans i que dona nom a un dels últims poemaris publicats.

La família va ser determinant a l’hora de cultivar els interessos per la literatura, la música i la pintura. “La mare va ser la primera a parlar-me del mag merlí i d’aquell món artúric”, el pare i l’avi comptaven amb una biblioteca inacabable que va donar-li accés a Juan de la Cruz, Dickens i els autors russos, els avis van inculcar-li el gust per la música i d’aquí en surt la seva professió (professora de piano), que combina amb la seva vocació, d’escriptora, però també la sensibilitat per la pintura, que Xirinacs ha cultivat.

L’escriptora tarragonina també ha fet un lloc per a la reivindicació. La revindicació de la llengua: “Vam patir un genocidi lingüístic fins que es va poder introduir a l’escola. Tampoc en sabíem la història. Que per molts anys la URV sigui dipositària i difusora de la veritat del nostre país.” I la reivindicació de la literatura escrita des de fora dels centres de poder i culturals: d’una banda, ha volgut deixar constància de “la frontera literària entre el nord i el sud del país, un fet conegut per tothom, però que ningú no esmena” i, de l’altra, ha enviat un missatge a les que considera “noves generacions de literats ignorants i analfabets”, que “diuen que els catalans no som universals. Que cap ignorant ens negui la vida!”

En aquest trajecte que ha arrencat a l’alfombra persa de la casa familiar, on Xirinacs va bastir la riquesa del seu món literari, l’escriptora ha retornat al present dels 87 anys: “En poc temps s’han apagat llums de salons que ara brillen lluny. El teu món desapareix i es dispersa a una velocitat que no pots seguir. S’ha completat un cicle de vida que comença amb una bomba al jardí i una catifa a casa els avis.”

És en aquest context que ha afirmat que el doctorat per causa d’honor és ara “un refugi” en la soledat, “l’acceptació entre vosaltres -la comunitat universitària”. “Amb aquest acte de sentit profund, queda concentrat, i espero recordat, el meu pas per Tarraogna, que culmina en aquest univers de saviesa que és la Universitat”, ha conclòs.

Un dia de dol i de dansa

Com a signe de l’acolliment de la nova doctora honoris causa a la comunitat científica de la URV, el rector, Josep Pallarès, li ha lliurat a Olga Xirinacs el títol que acredita la més alta distinció de la Universitat, la medalla i el birret, així com els atributs que acompanyen la distinció: el llibre de la ciència i la saviesa, l’anell que es lliurava com a emblema del privilegi de segellar els dictàmens de la ciència i la professió, i els guants blancs.

Pallarès, com Palau, ha recordat la col·laboració d’Olga Xirinacs amb la Facultat de Lletres de la URV, des del primer Congrés de Dones i Literatura l’any 94 fins aquest mateix novembre, junt amb l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes, a la Ruta literària Olga Xirinacs.

El rector ha qualificat Xirinacs de “donassa”, en una de les accepcions que recentment ha acceptat l’Institut d’Estudis Catalans i que omple el buit existent per al femení de la paraula homenot: “dona, sobretot de l’època contemporània, significada per la seva aportació intel·lectual, artística o cívica”. Pallarès ha destacat de Xirinacs que ha fet “una literatura localment compromesa i competitiva a nivell internacional”. Ha estat traduïda a diversos idiomes. No obstant això, “des del territori no n’hi ha prou en ser bons, ho hem de demostrar”.

Carme Mas, membre del Consell Social de la URV en representació del Parlament de Catalunya, ha explicat que avui és per a Xirinacs un “dia de dol i de dansa”, per la pèrdua del company de vida i del germà i alhora per l’acolliment que és el doctorat. Mas ha destacat de l’escriptora tarragonina que “la seva voluntat d’escriure ha estat imparable” i també n’ha ressaltat la generositat, “perquè ha dedicat el seu temps a la defensa de la nostra llengua i la nostra cultura.” Per això li ha desitjat que per molts anys pugui conrear els seus “personals starlinks“.