És important educar en el compromís social de tota la ciutadania per fer front a l'assetjament, però en especial de la infància i adolescència

Aquest any ha commocionat especialment el cas de Sandra, una adolescent de Sevilla que es va suïcidar després d’estar patint assetjament escolar per part de companyes del seu centre educatiu. Aquesta mena de situacions, amb tant d’impacte a la llum pública, no són noves i es van repetint, com són el casos de la Kira l’any 2021, o el de l’Alan, l’any 2015. Cal subratllar que la recerca sobre assetjament escolar ja apunta, des de fa moltes dècades, a què una de les possibles conseqüències de ser víctima és el suïcidi. Estem davant d’una problemàtica que es manté amb el temps i que les respostes que genera sovint s’articulen des de la ràbia o el desconeixement de la realitat en profunditat. En aquest article pretenem donar eines per fer-hi front a partir d’evidències que ens ofereix la investigació  internacional en l’àmbit.  

Algunes de les darreres dades que es disposen sobre assetjament, segons recull l’informe “La opinión de los/as estudiantes” publicat per la Fundación Anar conjuntament amb la Fundación Mutua Madrileña, il·lustren un increment de l’assetjament presencial i el virtual. En una línia similar, l’estudi “Dilo todo contra el bullying”, liderat per Totto i Educarestodo, planteja que 1 de 4 familiars afirmen que els seus fills i filles han patit algun tipus d’assetjament al centre educatiu. A més, com ja indicaven altres estudis, manifesten que els centres no estan preparats per donar resposta.  

La recerca al voltant del bullying proposa diferents estratègies enfocades a la seva prevenció. Per exemple, existeix una línia d’investigació molt àmplia que defensa la importància de la intervenció de les persones espectadores. Això significa que la seva implicació en la protecció a la víctima i denúncia de l’assetjament són centrals per millorar el clima escolar. 

Per altra banda, hi ha una línia de treball que insisteix en la rellevància del consens de les normes de forma comunitària, és a dir, amb la participació democràtica de tots els agents educatius i en especial de la infància. També existeix evidència sobre el paper central de l’amistat en la prevenció de l’assetjament, en altres paraules, com les amistats de qualitat poden contribuir a la protecció de la infància o la gestió resilient d’aquesta problemàtica.  

No vull finalitzar sense insistir en el fet que una formació de professionals de l’educació en base a aquestes premisses preventives poden ser una garantia per reduir els índexs d’assetjament escolar. Tot i així, i amb la voluntat de donar resposta d’una forma rigorosa al plantejament inicial d’aquest article, cal un compromís global de tota la societat. L’assetjament escolar no pot esdevenir en una temàtica de confrontació i instrumentalització política, ans tot el contrari. És important educació en el compromís social de tota la ciutadania per fer-hi front, però en especial de la infància i adolescència. Està en mans de tothom i existeix prou evidència per acabar amb el bullying i salvar moltes vides.