06/10/2020 Opinió
Joan Carles Quer, professor del Departament de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovira i Virgili i cap de servei d’Aparell Digestiu de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona
Els descobridors del virus de l’hepatitits C
El Premi Nobel de Medicina ha estat per a Harvey J. Alter, Michael Houghton i Charles M. Rice, que han contribuït a millorar la salut mundial. Gràcies al seu descobriment, hi ha disponibles proves de sang altament sensibles al virus, que permeten eliminar l’hepatitis després d'una transfusió de sang
El Premi Nobel de Medicina ha estat per a Harvey J. Alter, Michael Houghton i Charles M. Rice, que han contribuït a millorar la salut mundial. Gràcies al seu descobriment, hi ha disponibles proves de sang altament sensibles al virus, que permeten eliminar l’hepatitis després d'una transfusió de sang
Recentment hem conegut la concessió del Premi Nobel de Medicina de l’any 2020 als investigadors Harvey J Alter, Michael Houghton i Charles M Rice, implicats en el descobriment del virus de l’hepatitis C (VHC) a la fi dels anys 70. Fins a aquell moment quedava per resoldre el misteri d’aquelles persones que desenvolupaven una hepatitis després de rebre una transfusió sanguínia en la qual s’havia descartat la presència dels dos virus fins llavors coneguts, els virus de la hepatitis A i B. Els estudis portats a terme per aquests investigadors, dos nord-americans i un britànic, van permetre identificar una nova malaltia infecciosa hepàtica a la qual van denominar “hepatitis no A-no B”, que causava una inflamació crònica en el fetge de persones que havien rebut transfusions de sang. Posteriorment, van aïllar la seqüència genètica del virus que la produïa, al que van denominar virus de l’hepatitis C.
L’argument de l’Acadèmia sueca per atorgar ara aquest guardó explica la seva transcendència després de trenta anys: “el descobriment del virus de l’hepatitis C ha salvat milions de vides i les seves contribucions han estat decisives per combatre aquesta malaltia que representa una enorme amenaça per a la salut global a nivell mundial, com a causant de cirrosi hepàtica i càncer de fetge”. L’hepatitis crònica pel VHC constitueix un problema sanitari de gran repercussió a escala mundial, afectant un 3% de la població del planeta i més de 170 milions de persones. El major problema radica en el fet que en un 75-80% de casos d’infecció, el virus romandrà en el fetge provocant una malaltia hepàtica crònica. Encara que en la majoria d’ocasions l’hepatitis crònica per VHC provoca escassa repercussió, en un 20% de les persones infectades la lesió pot progressar i arribar a provocar cirrosi hepàtica i càncer hepàtic.
Des del descobriment d’aquests investigadors s’ha evolucionat significativament, tant en els mètodes de diagnòstic com en els medicaments per guarir la malaltia. Avui en dia podem dir que el tractament de l’hepatitis C aconsegueix la curació de la malaltia en més del 98% dels casos, amb fàrmacs fàcils d’administrar per via oral, durant períodes molt curts de temps (8-12 setmanes) i sense efectes secundaris.
Els esforços actuals van dirigits a aconseguir la detecció del màxim possible de casos per poder tractar-los i guarir-los, considerant l’hepatitis C com un problema de salut pública global. Des del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Joan XXIII portem diversos anys treballant en aquesta línia, engegant diferents estratègies de detecció dels casos d’infecció per VHC ocults, en la nostra població de referència. La majoria d’aquests projectes tenen un caràcter multidisciplinari i es realitzen en col·laboració amb l’Assistència Primària-ICS. També hem engegat “estratègies de eliminació” de la malaltia en diversos col·lectius vulnerables, en els quals l’accés al sistema sanitari és més difícil, com és el cas dels centres d’assistència a les drogodependències.
Més notícies de: Opinió, premis Nobel