Els científics David W.C. McMillan i Benjamin List han rebut el Premi Nobel de Química per desenvolupar l'organocatàlisi assimètrica, l'ús de la qual també ha contribuit a que la química sigui més ecològica

Clàssicament un catalitzador és un compost químic que, en petita quantitat, accelera la velocitat d’una reacció. Actualment, a un catalitzador se li exigeixen més prestacions, com que condueixi selectivament a un sol producte, evitant residus. El concepte enantioselectivitat és més exigent i correspon a aquelles reaccions que, podent donar lloc a dues molècules que són imatges especulars (com les dues mans) en donen perfectament una. Durant anys els processos enantioselectius s’utilitzaven com a catalitzadors d’enzimes, o metalls de transició adequadament modificats. En els anys setanta es va observar que una molècula orgànica senzilla, l’aminoàcid prolina, podia induir enantioselectivitat en reaccions.

Aquest descobriment es va ignorar fins que els premiats D.W.C. MacMilan, Princeton (Estats Units) i B. List, Max Planck Institut (Alemanya), van reprendre el problema fins aconseguir els primers resultats positius, obrint un nou camp de recerca, l’organocatàlisi, que ha estat font de nous conceptes, com la catàlisi dual, redox, fotocatàlisi, etc., que han ampliat l’arsenal de reaccions disponibles.

Com a conseqüència, molts compostos es poden sintetitzar de forma més senzilla i més selectiva, particularment de forma enantioselectiva i han suposat una especial dinamització de la síntesi de fàrmacs, aromes, etc. Un dels més reconeguts investigadors en organocatàlisi és el Dr. Paolo Melchiorre (Institut Català d’Investigació Química), que imparteix aquesta matèria en un Màster organitzat conjuntament per l’ICIQ i la Facultat de Química de la URV.