Surt a llum una reedició de l'obra, que estava exhaurida feia temps i que molts professors, escriptors i altres professionals de la llengua esperaven amb impaciència

El Diccionari d’ús dels verbs catalans va produir un gran impacte des del moment de la seva aparició, el 1999. És una obra de Jordi Ginebra i Anna Montserrat, professors del Departament de Filologia Catalana de la URV, elaborada amb la col·laboració d’Anna Saperas i de Xavier Rull, també professor del mateix Departament. L’obra de seguida va rebre l’atenció de Joan Solà, el lingüista català de més audiència del moment, amb dos articles publicats al diari Avui (27 de gener i 3 de febrer del 2000). Després va ser objecte d’altres ressenyes i comentaris laudatoris, de lingüistes i escriptors com Jordi Puntí, Neus Nogué, Mercè Lorente, Alfons Gregori, Raül-David Martínez Gili o Joan Abril.

El Diccionari d’ús dels verbs catalans no és un diccionari comú, sinó el resultat d’una investigació sistemàtica, realitzada durant diversos anys, de les estructures de complementació dels verbs en català, amb inclusió del fenomen del canvi i caiguda de les preposicions: una descripció realitzada per primera vegada, que comptava amb molt pocs estudis equiparables en altres llengües. L’organització del diccionari va ser també innovadora i responia al nou enfocament: definicions i subentrades adaptades al règim de cada verb i de cada accepció. L’obra tenia valor descriptiu, però presentava a més un enfocament aplicat, com a guia per a l’ús de la llengua.

Per totes aquestes raons ha estat objecte d’anàlisi en treballs d’investigació —per exemple, en dos estudis de Xosé Soto Andión sobre diccionaris de construccions en les llengües romàniques, publicats el 2004 a la Revista Española de Lingüística i el 2015 a l’important obra col·lectiva Lexicografía de las lenguas románicas de l’editorial Walter de Gruyter, de Berlín—, i va servir com a model explícit per a una obra sobre una altra llengua, el Dizionario dell’uso dei verbi italiani, d’Ursula Bedogni i Francesco Ardolino (Perusa, Guerra Edizioni, 2004).

El Diccionari d’ús dels verbs catalans ha estat també objecte de comentaris gens convencionals. El 2008 el lingüista Albert Pla, en un article titulat «Carta als reis del català», publicat al diari Avui, escrivia el següent: «cal que el Diccionari d’ús dels verbs catalans de Jordi Ginebra i Anna Montserrat, que ha omplert amb rigor admirable el buit d’informació sobre règims verbals dels altres diccionaris, estigui també online i tingui continuïtat amb volums dedicats a règims nominals i adjectivals». El 2010, el mateix autor afirmava, referint-se a Ginebra i Montserrat, que són «dos brillants lingüistes que en molt poc temps han fet el que en 63 anys no ha estat capaç de fer la Secció Filològica, una feina de vital importància per a un diccionari normatiu i per a l’usuari que hi busca orientació: donar una informació clara i completa dels règims verbals». El 2014 es va crear a Twitter l’etiqueta #gransexemplesdelDUVC.

El 2015, al diari El País, Rudolf Ortega deia que el «que ens cal és un heroi. Un heroi de la llengua». I detallava: «Necessitem un filòleg o filòloga que dediqui la seva vida a la feina ciclòpia d’escriure un diccionari d’ús, […] una obra que, per principi, es plantegés transgredir la norma però, a la vegada, servís de referent d’autoritat per fixar l’ús responsable de la llengua. Tan sols Jordi Ginebra i Anna Montserrat s’hi han acostat amb el seu Diccionari d’ús dels verbs catalans». I al febrer del 2020, en un context polític preelectoral, l’escriptor Xavier Mas Craviotto va fer aquesta piulada a Twitter: «Votaré el partit català que es comprometi a posar en línia el Diccionari d’ús dels verbs catalans de Ginebra i Montserrat».

Amb una segona edició el 2009, ara feia temps que no es podia trobar a les llibreries. Aquesta nova edició respon a una demanda intensa dels darrers anys.